 |
| Sánchez-Carreté, assessor fiscal de Pujol, avui al Parlament |
La comissió d'investigació demana portar a Fiscalia la
negativa del comissari en cap de la UDEF a comparèixer-hi.
L'assessor fiscal de la família Pujol es torna a enfrontar
als diputats i respon amb evasives sobre els casos de corrupció.
David Fernàndez perd la paciència amb l’ex assessor de Pujol
i suspèn cinc minuts la comissió.
Una empresària reconeix haver pagat comissions a Gironès, ex
sogre de Pujol Ferrusola.
Laura Cutillas, de Focio, diu que l'Ajuntament de l’Hospitalet
va requalificar el terreny just després de la venda a Copisa després d'anys de
contenciosos i dificultats.
Les confidències de Javier de la Rosa sacsegen el Camargate.
El financer bocamoll assegura que els Pujol van comprar la gravació
a Método 3.
"En aquesta conversa es va parlar de Jorge Fernández,
que colpejava la seva dona, de les bogeries de Jorge Fernández".
Felip Puig manipula la comissió d’investigació.
Intenta despistar els diputats amb falses explicacions.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/04/2015
Queralbs (Ripollès).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN) La
comissió d'investigació sobre el frau i la corrupció política ha acordat aquest
dilluns traslladar a la Mesa del Parlament la segona negativa a comparèixer del
comissari en cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF), Manuel
Vázquez, per tal que ho elevi al Ministeri Fiscal, tal com estableix el
reglament de la cambra catalana. Vázquez va ser cridat a comparèixer per
primera vegada el 20 de gener, un requeriment que no va respondre. La segona
citació estava prevista per aquest mateix dilluns.
Així mateix, els ministres Cristóbal Montoro i Jorge
Fernández Díaz, el cap de gabinet de Mariano Rajoy i els responsables de la
policia espanyola i el CNI tornen a estar cridats a comparèixer el 5 de maig.
L'assessor fiscal de la família Pujol es torna a enfrontar
als diputats i respon amb evasives sobre els casos de corrupció
Joan Anton Sánchez Carreté, assessor fiscal i antic
stalinista dirigent del PCE(i)/PTE, ha fet perdre la paciència al president de
la comissió parlamentària que investiga el frau i la corrupció. David Fernàndez
ha suspès temporalment la sessió d’aquest dilluns per explicar el seu
funcionament a l’ex assessor de Jordi Pujol, després que aquest no contestés
les preguntes dels diputats. Vint minuts després que comencés la sessió, i
mentre durava el primer torn de preguntes, per part del diputat autonòmic per
ERC Sergi Sabrià, David Fernàndez ha suspès la sessió durant cinc minuts per
explicar a Carreté “en qualitat de què ve a la comissió”.
El diputat d’ERC ha preguntat per la compra de dues centrals
hidroelèctriques que van comportar una plusvàlua de 670 milions. I Carreté s’ha
dedicat a llegir, durant un quart d’hora, el primer dels quatre articles sobre
jurisprudència en la matèria, que duia preparats. Després d’acabar la primera lectura s’ha
iniciat un creuament d’acusacions. “Llegeixo doctrina dels catedràtics més
significatius en dret tributari a Espanya que parlen d’un delicte fiscal en el
que he estat involucrat. Això pot tenir una gran importància. Em sembla que fer
una pinzellada afavoreix els estudis d’aquesta comissió”, ha contestat. “Entenc que és la seva defensa però la
pregunta era molt concreta”, ha preguntat Sabrià.
“Tinc llibertat d’entendre com jo cregui que he d’entendre
les coses. Vostè continuï amb les preguntes i jo continuaré llegint els
articles”, ha replicat Carreté. "L’altre dia vaig estar calladet 40 o 45
minuts i els vaig escoltar".
“Síntesis i abstracció. Si no vol contestar no respongui,
però això no és una tertúlia ni un debat polític. Vostè ha de respondre les
qüestions que li fan els diputats”, ha intervingut Fernàndez, per afegir:
“Vostè no compareix com a expert, sinó com a testimoni”.
“Aquí no posa en qualitat de què he vingut jo. Aclareixi’m
en qualitat de què vinc. No vull entrar en polèmica”, ha dit Carreté.
Fernàndez ha suspès la sessió durant cinc minuts. Un cop
s’ha reprès, l’assessor fiscal ha contestat la resta de grups parlamentaris amb
poques paraules i s’ha remès a les sentències judicials emeses sobre la seva
vinculació amb Lluís Prenafeta: “el què no està a aquestes sentències no és
d’aquest món”.
Compte a Suïssa
L’antic stalinista Carreté ha evitat contestar la majoria de
preguntes relacionades amb qualsevol dels qui han estat els seus clients
emparant-se en el secret professional. Però ha reconegut tenir diners a Suïssa.
“Els 900.000 euros del banc HSBC de Suïssa són seus?”, ha
preguntat el diputat d’ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal. “Això que diu vostè és
mentida. La quantitat és ínfimament inferior. La informació sobre comptes
bancaris és confidencial i està prohibida la informació bancària i fiscal de
les persones per les lleis espanyoles”, ha replicat Carreté.
Carreté ja va comparèixer a mitjan de març a la mateixa
comissió, i no va respondre les preguntes dels diputats "per
confidencialitat amb els clients".
Segons l’Agència Catalana de Notícies Joan Anton Sánchez
Carreté, ha tornat a comparèixer aquest dilluns a la comissió d'investigació
contra el frau fiscal del Parlament de Catalunya, després de fer-ho el passat
16 de març. Sánchez Carreté, condemnat dues vegades per delictes relacionats
amb el frau fiscal, ha assegurat que l'Agència Tributària "abusa" de
l'acusació de delicte fiscal per tal de recaptar fons, i ha aportat alguns
textos jurisprudencials per recolzar la seva tesi. Segons ell, alguns
investigats prefereixen pactar una multa lleu en comptes d'enfrontar-se a una
mitjana de deu anys de periple judicial del cas.
Amb un cert to altiu, Sánchez Carreté ha tornat a
comparèixer a la comissió. És el primer compareixent que ho fa dos cops. En
l'anterior ocasió, es va negar a respondre cap pregunta apel·lant al secret
professional i a la seva "obligació de sigil i reserva" sobre dades
confidencials dels seus clients. Però els diputats, amb certa indignació, li
van retreure que no respongués sobre informació genèrica sobre la seva feina o
la seva intervenció en casos judicials ja sentenciats. Per això, aquest dilluns
ha comparegut com a expert en matèria fiscal.
Poc després de començar, Sánchez Carreté ha intentat llegir
quatre llargs articles sobre jurisprudència en la matèria, per intentar
argumentar que la seva feina té suport legal. No obstant això, el president de
la comissió, David Fernàndez, li ha retret que no respongués concretament les
preguntes i pretengués allargar les respostes amb qüestions molt genèriques i
fora del debat de la comissió. Per això, ha aturat la sessió cinc minuts per
explicitar-li a Carreté els motius concrets de la seva compareixença. El
compareixent ha tornat i s'ha limitat a contestar concretament les preguntes,
sense llegir els articles, que estan a disposició dels diputats.
Els diputats li han preguntat pels seus vincles amb la
família Pujol, el finançament irregular de CDC a través de l'empresa Casinos de
Catalunya, o la seva aparició a l'anomenada 'llista Falciani' de defraudadors
d'impostos a Suïssa, entre d'altres.
En el cas Casinos, ha dit que no va ser citat ni com a
testimoni durant els set anys de procés judicial. En altres casos on sí ha
estat condemnat, s'ha remès als fets provats en sentència ferma.
Sobre la llista Falciani, ha dit que té molt menys dels
900.000 euros que se li atribueixen al banc HSBC, i ha assegurat que el compte
el va obrir el 1991 per buscar finançament per a empreses espanyoles a Suïssa.
A més, ha acusat Hervé Falciani de robar dades personals per a revendre-les,
com el financer Javier de la Rosa.
En el cas dels Pujol, només ha dit que va començar
l'assessorament a l'expresident de la Generalitat quan ja s'havia produït la
venda d'accions de Banca Catalana.
Tampoc ha volgut concretar si coneix el pare de l'actual
president, Artur Mas, acusat de tenir diners a Liechtenstein.
Com a expert fiscalista, ha dit que a l'Estat
"s'abusa" de la figura del delicte fiscal, i com que la gent "no
vol esperar deu anys" s'avé a un acord amb Hisenda per pagar una multa
mínima. "S'usa com a arma recaptatòria", ha dit.
També ha opinat que a Catalunya hi ha fuga de capitals per
part d'empreses i grans fortunes cap a Madrid, a causa de la diferència en els
impostos de la Renda, de Patrimoni i de Successions. Justament, sobre la fuga
de grans patrimonis, ha dit que hi ha 110 estats del món que han signat un
conveni de transmissió automàtica de dades fiscals, cosa que dificultarà
l'ocultació de patrimoni sobretot a partir del 2017. Segons ell, a la Unió Europea
és molt difícil ocultar fons. Igualment, ha opinat que la corrupció és un
"reflex general de la societat" i que a Catalunya el nivell és
similar a Madrid, Sevilla o València. Un altre dels inconvenients, segons ell,
per evitar els delictes fiscals és que les consultes vinculants que es fan a
l'administració triguen molt a trobar resposta, i les operacions s'acaben fent
sense aquestes consultes per no quedar paralitzades tan temps. Com que
Catalunya té menys competències en impostos, la resposta és força ràpida, però
l'estat triga uns sis mesos. Això, segons ell, fa inefectiu el procediment, ja
que en altres llocs d'Europa les respostes arriben en menys d'un mes.
Trajectòria política, d’un partit stalinista armat a la
menjadora de Pujol Soley
Sánchez Carreté va ser dirigent de la formació armada
stalinista PCE(i)/PTE –que va liquidar un polèmic miner asturià del seu comitè
central a més de finançar-lo amb atracaments a la banca, el PCE(i), després dit
PTE, al qual també militava molt activament Pepe Montilla-- durant el franquisme tardà i els primers temps de la
Segona Restauració Borbònica, quan es va presentar a les eleccions del juny de
1977 aliat amb ERC, que el govern Suárez es negava a legalitzar amb el nom de ‘republicana’,
i tot seguit va ser nomenat pel president Josep Tarradellas com a membre d'un
òrgan consultiu de la Generalitat provisional. Anys més tard, el 1983, i fins
el 2014 mateix, com ha admès ell mateix, va començar a fer d'assessor fiscal
del ja president Jordi Pujol, i posteriorment va ser proposat com a membre dels
consells d'administració d'Enher i Fecsa.
El 2006 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a dos
anys de presó per frau fiscal en la compra d'Erkimia, però el 2009 el govern
Zapatero el va indultar i el cas està recorregut al Tribunal Europeu dels Drets
Humans.
L'any 2011 va tornar a ser condemnat a dos anys de presó pel
cas Hisenda, en el qual diversos empresaris van subornar inspectors d'Hisenda
per defraudar impostos. El gener del 2014, el Tribunal Suprem va rebaixar-li la
pena a dos mesos d'arrest o 4.000 euros de multa, segons ell. El 2014 va
començar a assessorar altres membres de la família Pujol Ferrusola, va
explicar.
Una empresària reconeix haver pagat comissions a Gironès, ex
sogre de Pujol Ferrusola
“Mai hem pagat cap comissió il·legal. Mai ens hem reunit amb
Pujol Ferrusola. Mai cap particular ens ha extorsionat. Només hem pagat una
comissió d’intermediació que, segons ens van assegurar des de COPISA, va dur a
terme el senyor Gironès”, ha exposat aquest dilluns, l’empresària Laura
Cutillas, de Focio, a la comissió parlamentària que investiga el frau i la
corrupció.
“Si el meu pare hagués estat viu hauria estat més fàcil
saber la veritat. Vam preguntar a COPISA i ens va dir que el senyor Gironès
havia intervingut i per això paguem l’1%”, ha explicat Cutillas, la situació en
què es va trobar la seva empresa, Focio, alhora de vendre una finca que hi ha a
l’Hospitalet de Llobregat i que volia comprar COPISA. L’empresària ha assegurat
que no sabia si l’ex sogre de Pujol Ferrusola, Ramon Gironès, havia intervingut
com a intermediari. “Vam preguntar a COPISA i ens van dir que sí que hi havia
intermediat, per això vam pagar”, ha explicat l’empresària, qui ha dit, en
contra d’allò que és habitual, no tenir cap contracte per la intermediació.
Cutillas ha dit que es va assabentar de la comissió del 3%
que suposadament es va endur l’ex sogre de Jordi Pujol Ferrusola quan la va
trucar la UDEF. “Em vaig quedar com et quedaries tu”, ha dit al diputat que li
ha preguntat. “No sabem perquè COPISA va acabar pagant al senyor Pujol
Ferrusola”, ha afegit.
Segons la UDEF, Gironès va visitar la família Cutillas per
reclamar el pagament d’una mossegada per la venta d’uns terrenys a l’Hospitalet
de Llobregat per valor de 30 milions d’euros. La família hauria pagat l’1%,
139.735 euros, més IVA.
Segons l’ACN la venedora d´un solar a l´Hospitalet de
Llobregat admet que va pagar una comissió «dubtosa» a l´ex sogre de Jordi Pujol
Ferrusola. La responsable de l'empresa que l'any 2004 va vendre un solar de l'Hospitalet
de Llobregat a la constructora Copisa ha admès aquest dilluns que va pagar una
comissió de l'1% a l'ex sogre de Jordi Pujol Ferrusola, uns 140.000 euros, tot
i admetre que encara té dubtes que Ramon Gironès intervingués com a
intermediari en la compra-venda.
En la seva compareixença a la comissió d'investigació
antifrau del Parlament, Laura Cutillas, de Focio, ha reconegut que encara té
dubtes de si Gironès va fer cap feina d'intermediació, però ha negat totalment
que la comissió fos il·legal. Laura
Cutillas, de Focio, diu que l'Ajuntament de l’Hospitalet –governat pel PSC amb
ICV-- va requalificar el terreny just després de la venda a Copisa després
d'anys de contenciosos i dificultats.
Les confidències de Javier de la Rosa
La conversa de Javier de la Rosa amb Francisco Nicolás Gómez
Iglesias, dit El Petit Nicolás, gravada el passat mes de setembre a l'Hotel
Meliá Castilla de Madrid i revelada la setmana passada per ‘Público’, conté una
confessió del financer català que, si és certa, sacseja el relat de la difusió
del Camargate, ja que entre moltes altres afirmacions explosives, De la Rosa
explica, segons ell, una confidència de Francisco Marco, director de Método 3,
l'agència que va enregistrar la conversa d'Alícia Sánchez-Camacho i Vicky
Álvarez, ex amant de Jordi Pujol Ferrusola. Segons ell, Marco va confessar-li
que havia venut als Pujol material sensible de Método 3 per 600.000 euros, un
pack que, suposadament, incloïa la gravació del dinar de La Camarga. En concret, De la Rosa diu que "el
primer que fan els Pujol és comprar tot el sensible per 600.000 euros",
que "m'ho va explicar ell [Marco]", que "tenen tot ells [els
Pujol], i amb això estan fent xantatge" i que "en aquesta conversa es
va parlar de Jorge Fernández [ministre de l'Interior i membre de la secta Opus
Dei], que colpejava la seva dona, de les bogeries de Jorge
Fernández…". Si fos així, caldria
buscar els responsables de fer córrer l'àudio de La Camarga entre els Pujol.
Felip Puig manipula la comissió d’investigació
“Hi han hagut mitjans de comunicació, que no vull citar,
perquè, aleshores…, però deduiran, que van dir que la casa que em vaig comprar
a Vallromanes, havia fet jo, prèviament, com a conseller d’Obres Públiques, una
requalificació. Que han dit que jo he estat… Bé. Vostè em preguntarà el perquè?
No ho sé. Jo puc… Sí. Als inicis, durant una etapa, eren, d’alguna manera,
atacs, bé, de dir: «Escolta, aquí hi ha un punt de feblesa; intentem-lo aprofitar.»
Després, en els darrers temps, ha sigut més, diguem-ho així, de forces vingudes
de més enllà --de més enllà de l’Ebre-- que, a través d’informes, i
d’acusacions infundades, doncs, han intentat fer això”. Són paraules del
conseller Felip Puig pronunciades a la comissió d’investigació sobre corrupció
i frau fiscal. El periodista Jaume Reixach va ser qui va escriure, i firmar, el
14 de març de 2005, un reportatge sobre la casa de Felip Puig a Vallromanes, a
la revista El Triangle, que és la que el conseller no es va voler rebaixar a
citar. En aquest sentit Puig menteix o tergiversa deliberadament la realitat,
que ve a ser el mateix. Només cal repassar l’hemeroteca. En essència, la
mentida consisteix a dir que se li atribueix una requalificació de terrenys que
ell no va fer quan mai El Triangle li va atribuir cap requalificació, que
efectivament no va tenir lloc aleshores. En cap moment de l’article s’utilitza
aquest mot, assegura El Triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada