 |
| Oriol Solé detingut per la policia francesa |
L’octubre de 1967 havia estat detingut i empresonat a
Girona, quan vivia al domicili de Damià Escudé Lladó.
La primavera i estiu de 1969 feia arriba a través de
Damià Escudé materials del col·lectiu ¿Qué Hacer? als joves anarquistes de l’Escala.
Oriol fou condemnat a nou mesos i empresonat a
Perpinyà, de la que pogué fugir l'agost de 1971, però serà capturat a prop de
la frontera i ja no sortirà de la garjola francesa fins al juny 1972.
Oriol Solé Sugranyes:
El 6 d'abril de 1976 mor al bosc de Lapirutxi (Burguete, Navarra) el militant revolucionari
català marxista llibertari, cofundador del MIL, de tendència comunista llibertària
consellista, Oriol Solé Sugranyes, ‘Víctor’. Havia nascut el 4 de gener de 1948
a Barcelona.
De professió tipògraf, havia militat en el Sindicat
Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Quan el 9 de
març de 1966 es va celebrar l'Assemblea constitutiva de l'SDEUB al saló d'actes
del convent dels Caputxins de Sarrià, la policia, després d'assetjar-lo, va
entrar-hi per detenir una part dels 500 assistents, entre ells Oriol; tots van
ser alliberats pocs dies després, però l'acció policíaca va passar a la
història de l'antifranquisme amb el nom
de «la Caputxinada».
En 1967 s'havia afiliat a les Joventuts Comunistes de
Catalunya (JCC) i les va abandonar per militar en el Partit Comunista d'Espanya
(Internacional) (PCE-i).
El 31 d’octubre de 1967 va ser detingut a l’estació de
RENFE de Girona, quan vivia en el domicili del simpatitzant amb el moviment
llibertari i reconegut ecologista Damià Escudé Lladó (1934-1911) a aquesta
ciutat del Gironès, passa el cap d’any a la presó gironina i més endavant es condemnat
a dos anys de presó pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), sota l'acusació de
propaganda il·legal i associació il·lícita en el sumari 510/67, purgant la pena
a Jaén.
Quan va sortir en llibertat condicional, el 18 de maig
e 1969, amb residència fixada a Barcelona a la casa dels seus pares, trenca amb
el PCE(i) i entra en contacte amb el grup que editava ¿Qué Hacer? i posteriorment
va col·laborar en la revista Nuestra Clase, portaveu de les Plataformes de
Comissions Obreres, que per mitjà de Damià Escudé feia arribar, a través d’un
membre de Pax Christi resident a l’Escala (Alt Empordà), durant la primavera i
estiu d’aquell any per documentació de la Joventut Indiketa Llibertària, els
comitès d’acció revolucionària i el grup anarquista de l’Empordà
(Figueres-l’Escala).
Oriol Solé va evolucionar políticament cap a posicions
lligades a l'autonomia obrera, al consellisme obrer i a l'anarquisme social
revolucionari, i va entrar en contacte amb els grups més avançats aquell moment
del moviment obrer de començaments dels anys setanta. En aquesta època es
relaciona amb els obrers José Antonio Díaz i Manolo Murcia, que procedia de la
JOC; ambdós havien protagonitzat l'escissió en Comissions Obreres i van ser els
impulsors de les Plataformes, per convertir-se més tard en el nucli obrer
d'enllaç amb el MIL.
L’estiu de 1969 hi ha la vaga a la fàbrica de gelats
Camy i a causa d’accions de suport s’ha d’exiliar, després de participar en un
acte al Casal Montserrat de Barcelona contra el projectat procés de Burgos, un
consell de guerra que tindria lloc més endavant, a finals de 1970, Oriol el
setembre va passar la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i s’instal·la al
monestir de Sant Miquel de Cuixà (Codolet, Conflent), on és acollit fins que va
a viure a Tolosa de Llenguadoc, ciutat que seria la seva futura base d’operacions
d’acció revolucionària autònoma.
A Tolosa va militar en els cercles llibertaris exiliats
i també portuguesos de l'emigració, i va cofundar el MIL, després d'entrar en
contacte amb els joves llibertaris francesos Jean-Claude Torres i Jean-Marc
Rouillan l’any 1971 del grup ‘Vive la Commune’ , aquest últim també cofundador
del grup Action Directe.
El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia
quan intentava entrar a Catalunya juntament amb Rouillan i Vicente Sánchez amb
un cotxe robat; portaven una pistola automàtica i propaganda del MIL (l'edició
impresa a Tolosa del full redactat, sense signatura, conjuntament amb Negro
& Rojo a Barcelona ‘Boicot
elecciones sindicales’ en que el signa amb la xifra 1.000).
Oriol fou condemnat a nou mesos i empresonat a Perpinyà
(Rosselló), de la que pogué fugir l'agost de 1971, però serà capturat a prop de
la frontera i ja no sortirà de la garjola fins al juny 1972.
El setembre de 1973 va tornar a ser detingut, després
del congrés d’autodissolució del MIL l’agost, juntament amb Josep Lluís Pons
Llobet després d'atracar --per segona vegada-- una sucursal de «La Caixa» a
Bellver de Cerdanya.
El 2 de març de 1974 les accions del Comitè Pro Presos
MIL de Barcelona i la campanya internacional no aconsegueixen un indult del
general Franco i un botxí de Badajoz garrota el company comunista llibertari,
que havia estat també al MIL, Salvador Puig Antich.
El 24 de juliol de 1974 en un consell de guerra a
Barcelona, junt amb Josep Pons Llobet, és condemnat a 48 anys de presó. Tancat
a la presó de Segòvia, ja no en sortiria fins al 5 d'abril de 1976, quan va
participar en l'espectacular evasió de la citada presó amb un grup de 29 presos
polítics, 23 d'Euskadi Ta Askatasuna, un pres de LCR-ETA VI i cinc presos catalans
condemnats en consells de guerra (Oriol Solé i Pons Llobet, dos del FAC i un
del PCE(i)), després de cavar un túnel a través del col·lector d'aigües fecals.
L'endemà de la fugida, a les 11 del matí, fou mort
d'un tret, amb bala explosiva dum-dum, a l'esquena per la Guàrdia Civil al bosc
de Lapirutxi (Burguete, Navarra), quan intentava arribar a la frontera
navarresa; va ser l'únic mort de l'evasió.
L'octubre de 2003 es va restaurar l'estela funerària
que recorda aquell fatídic episodi, perquè una que hi havia abans havia quedat
destrossada pel pas del temps; s'hi pot llegir: «Utopia - Llibertat - Il·lusió
- Anarquia - Ideals. Oriol Solé Sugranyes (4.1.1948-6.4.1976)». Cada any
familiars, amics, companys de la fuga de Segòvia i llibertaris homenatgen a l’entorn
de l’estela al company Oriol Solé.
El 9 d'abril de 2005 va ser col·locada una placa
d'homenatge a Capellades (Anoia), poble del que havia estat veí Oriol Solé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada