El diari de París LE MONDE va titular la fugida de
Segòvia com ‘Le Grande Évasion’
La fugida de la presó de Segòvia dl 5 de d’abril de 1976:
 |
| A Menditxuri (Burguete) homenatge a Oriol Solé l'abril de 2008 |
El 5 de d’abril de 1976 es porta a terme la fugida de la presó de Segòvia com a
acció de denúncia internacional de la continuació del franquisme en la Segona
Restauració Borbònica de 29 presos polítics condemnats en consells de guerra
militar (el diari de París LE MONDE va titular aquesta fugida massiva de
revolucionaris com ‘Le Grande Évasion’, com el famós film de 1963) --24 bascos,
un trotskista de LCR-ETA VI, i tots els altres de l’organització socialista
revolucionària d’alliberament nacional Euskadi Ta Askatasuna (política militar)
i cinc catalanes: dos del MIL --Josep Lluís Pons Llobet i Oriol Solé Sugranyes; dos
del FAC i un del PCE(i)-- per la cloaca després de fer un túnel durant mesos, i que va
acabar amb la detenció de 24 dels fugats, l’assassinat per la Guardia Civil,
amb una bala explosiva dum-dum, a tocar la frontera a Auritz del company --cofundador
del MIL-- Oriol Solé Sugranyes (1948-1976) i la fugida a l’Estat francès de tres
militants bascos-- Mikel Laskurain, Koldo Aizpúrua i Jesús María Muñoa--, la
guia, una noia basca, de la fugida i Carles Garcia Solé –cofundador del FAC--,
que després d’un perible van arribar a Perpinyà (Rosselló), on un company
anarquista exiliat --solidari amb tota mena de persones represaliades pel
franquisme i altres règims-- després d’acollir-los a casa seva va connectar-los
tot seguit amb el FAC.
El nostre company llibertari sempre ha mantingut una
bona relació d’amistat amb aquestes cinc persones heroíques que fa 39 anys van
aconseguir venir a Perpinyà després de tenir la capacitat d’amagar-se de tots
els cossos i forces de repressió de l’Estat capitalista espanyol i poder
arribar a l’altra banda de la frontera fent un munt de quilòmetres.
Una vegada
van voler regularitzar la seva estada a la República francesa, el Govern francès,
sota pressió de l’espanyol, que havia rebut un cop dur en el seu aparell
repressiu, els van confinar a l’illa de Yeu (una illa de la
costa de la Vendée) fins a finals de 1977.
Existeix una pel·lícula de Manuel Uribe, de 1981.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada