En 1926, amb altres militants italians, participà en
l'expedició militar de Francesc Macià Llussà per proclamar la República
Catalana a Olot des del pas del Vallespir, coneguda com els «Fets de Prats de
Molló»
Gelindo Zanasi:
El 22 d'abril de 1892 neix a Minerbio (Emília-Romanya, Itàlia)
l'anarquista i anarcosindicalista Gelindo Zanasi.
Va començar a militar en el moviment llibertari quan encara
era adolescent. En 1908 va ser condemnat per primera vegada per propaganda
antimilitarista. Es guanyava la vida com a paleta.
Ente 1920 i 1923, com a membre dels «Arditi del Popolo»,
participà activament en les lluites contra la pujada dels feixisme i per això
va ser detingut en diferents ocasions.
L'octubre de 1923, fugint de la repressió, s'exilià a l’Estat
francès.
Després de l'assassinat de Giacomo Matteotti el juny de 1924
a Roma, entrà a formar part de la Centúria «Camicie Rosse» (Camises Roges) a
París, que agrupava militants antifeixistes italians.
En 1926, amb altres militants italians, participà en
l'expedició militar de Francesc Macià Llussà per proclamar la República
Catalana a Olot (la Garrotxa) després de travessar el Pirineu pel Vallespir,
coneguda com els «Fets de Prats de Molló».
Després del fracàs de la invasió, va ser detingut i expulsat
de la República francesa. Marxà cap a Bèlgica, on va ser assenyalat com a
«element perillós», relacionant-se amb anarquistes refugiats en aquell país
(Gigi Damiani, Giuseppe Bifolchi, Lorenzo Gamba, etc.). En 1932 retronà a
França i s'establí a Tolosa de Llenguadoc.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, passà
a Catalunya i es presentà com a voluntari en la Secció Italiana de la «Columna
Ascaso».
Al front d'Aragó s'encarregà d'una metralladora amb l'ajuda
de la miliciana Lucienne Mercier (Lucette Mercier).
El març de 1937 va ser ferit al front d'Osca i el setembre
fou repatriat a França. Poc després retornà a la Península, on en 1938 va ser
nomenat capità.
Amb el triomf franquista de 1939 passà el Pirineu.
Quan la declaració de guerra amb Alemanya, va ser detingut i
internat al camp de concentració de Vernet.
El 19 de novembre de 1941 va ser extradit a Itàlia. Jutjat
per les autoritats feixistes, el 31 de desembre de 1941 va ser condemnat a
quatre anys de deportació a Ventotene. Poc després va ser traslladat al camp de
concentració de Renicci di Anghiari (Toscana), del qual va ser alliberat el 12
de setembre de 1943.
Des de la postguerra milità en la Federació Anarquista
Italiana (FAI) i en la Unió Sindical Italiana (USI) de Bolonya.
Després del II Congrés de la USI celebrat entre el 6 i el 7
de gener de 1950 a Piombino (Toscana), va ser elegit, amb Generoso Procaccini,
secretari de la Comitè de Coordinació amb seu a Bolonya.
En aquesta època col·laborà assíduament en el periòdic
Guerra di Classe.
Entre l'1 i el 2 de juny de 1958 representà Bolonya en el
Congrés Nacional de la USI celebrat a Gènova-Pegli.
Gelindo Zanasi va morir el 28 d'abril de 1973 a Bolonya
(Emília-Romanya).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada