Des d’Eus, al Conflent, on tenia un habitatge i una vinya,
va influenciar a l’anarquisme empordanès durant el franquisme tardà fins la
seva tornada a Bulgària
Georges
Balkanski:
El 16 d'abril de 1906 neix a Bulgària el militant revolucionari,
teòric de l’anarquisme comunista i historiador llibertari Georgi Grigorov, més
conegut com Georges Balkanski.
Nascut en un família pagesa del nord de Bulgària, des del
1921 es va adherir a la Federació Anarquista Comunista de Bulgària (FACB).
Després de patir en el 1925 un intent d'assassinat per part
dels monàrquics, va exiliar-se a Txecoslovàquia. Va tornar a Bulgària, però va
haver d'exiliar-se de bell nou en 1927 instal·lant-se a l’Estat francès. A
Tolosa de Llenguadoc va realitzar estudis d'agronomia i va establir estretes relacions
amb el moviment llibertari peninsular.
Durant la Guerra Civil va marxar a Barcelona on va ser un
dels animadors de les emissions en llengua búlgara de «Radio CNT-FAI» i va
participar en una col·lectivitat agrícola.
El novembre de 1936 va assistir com a delegat de la FACB a
una conferència comuna CNT-FAI. En aquesta època catalana coneixerà la seva
futura companya Madeleine Lamberet, artista i dissenyadora anarquista.
A finals de 1938 va marxar a Bulgària i l'any següent serà
internat en una presó i després en un camp de concentració.
Alliberat el 19 de setembre de 1944, va participar en la
reconstrucció del moviment llibertari. Arran de l'ona repressiva engegada pels stalinistes,
i per la qual seran empresonats més d'un miliar de companys, va patir
persecució, però va aconseguir fugir a través de Turquia i es va establir a l’Illa
de França a finals dels anys quaranta. Instal·lat al barri parisenc de
Montmartre amb Madeleine Lamberet, va començar a militar sota el pseudònim de
Georges Balkanski tant en el moviment llibertari búlgar en l'exili com en els
moviments francès i peninsular, també de Portugal, sempre defensant de paraula
i per escrit les posicions de l'anarquisme social organitzatiu.
A finals de 1947 va ser un dels responsables de la Comissió
d'Ajuda als Antifeixistes Búlgars que va denunciar la repressió stalinista i
l'internament de nombrosos militants en camps de concentració búlgars.
Va ser membre de la Unió dels Anarquistes Búlgars (UAB) en
l'exili, que formava part de la FACB, i va ser un dels responsables de la
revista Nach Pat (Nostra Ruta) i de les edicions del mateix nom.
Partidari d'una internacional anarquista d'organitzacions,
va participar activament en els treballs de les comissions preparatòries del
Congrés de Carrara del 30 d’agost al 8 de setembre de 1968, on es va fundar la
Internacional de les Federacions Anarquistes (IFA), i del Congrés de París de
1971.
Fou membre, amb Guy Malouvier (ORA) i Mariano Ocaña (FAI),
de la Comissió Preparatòria del Congrés Internacional de les Federacions
Anarquistes (CIFA) i prengué part en la redacció del seu butlletí --11 números
entre setembre de 1966 i agost de 1968. També col·laborà en la realització del
Bulletin de la Commission de Relations de l'Internationale de Fédérations
Anarchistes - CRIFA --10 números entre novembre de 1968 i juny de 1971-- sortit
del Congrés de Carrara, sense deixar de banda la publicació GRIFA (1972-1978),
el responsable de la qual era U. Marzocchi, i el Bulletin CRIFA.
Guy Malouvier i altres companys anarquistes occitans van
deixar l’Organització Revolucionària Anarquista (ORA), de caire francès, per
constituir la Federació Anarquista Comunista Occitana (FACO), influenciats per
la Federació Anarquista Comunista Búlgara i els estudis de Balkanski sobre
bakuninisme i anarquisme en els processos d’alliberament nacional.
Al mateix temps, Balkanski va ajudar i influir en la
Federació Anarquista Regional Portuguesa de la FAI així com entre exiliats llibertaris
empordanesos residents a Perpinyà. D’aquí va sorgir durant els governs d’Arias
Navarro i Suárez un butlletí en català de la CNT-AIT a l’Exili fet a
multicopista a Perpinyà. Els responsables eren Rafel Torres Bofill i el nét de
la seva germana, Miquel-Dídac Piñero Costa, ambdós fills de l’Escala, i Vicens
Soler, exiliat de la CNT de Roses.
Des d’Eus, al Conflent, on tenia un habitatge i una vinya
amb Madeleine Lamberet, va influenciar a l’anarquisme empordanès durant el
franquisme tardà fins la seva tornada a Bulgària. Des de 1969 va tenir relació
amb el moviment llibertari interior de l’Empordà, especialment amb militància
de Figueres, Camallera i l’Escala. Al mateix temps, Balkanski viatjava a Lleida
on hi tenia contactes Madeleine Lamberet des de la seva infantesa i que va
mantenir durant tota la seva vida. En aquesta època el grup anarquista empordanès
Tramunta va col·laborar estretament amb l’anarquisme portuguès i especialment
amb la Unió dels Anarquistes Búlgars.
Durant la denominada Transició, sota la influència de les
experiències de la UAB-FACB i la FACO el grup Bakunin, del Baix Llobregat, i
Tramuntana, de l’Empordà, van constituir un pacte federatiu junt amb militants
de la Selva i del Barcelonès que es va desenvolupar en la Federació
Anarquista-Comunista Catalana (FA-CC), amb el seu portaveu Visca la Terra! i el
butlletí Tramuntana.
Balkanski va anar a Barcelona amb Madeleine Lamberet al multitudinari
míting de Montjuic de la CNT-AIT, unes 300.000 persones aplegades sota les
banderes vermelles i negres, el 2 de juliol de 1977, on es va agrupar amb la
militància llibertària de l’Escala present a l’acte, ja que aquell moment
col·laborava amb aquest nucli llibertari i feia alguns viatges a aquet racó de
la Costa Brava igualment que a la ciutat de Girona.
Tot plegat fa que per els sectors anarquistes comunistes
catalans el company Balkanski sigui considerat un referent molt important.
També pel grup Tramuntana Floreal.
Després de la caiguda del Mur de Berlín i de l'ensorrament
de la Unió Soviètica, Balkanski va retornar al seu país, on va trobar la
companya búlgara que havia deixat abans d'exiliar-se en 1948, i va participar
en la revifalla de la Federació Anarquista Comunista Búlgara.
Abans del seu retorn a Bulgària va deixar el seu apartament
parisenc a disposició del Secretariat d'Història de la Federació Anarquista francesa
per dedicar-lo a arxiu.
Va participar en nombrosos periòdics en llengua búlgara i en
òrgans del moviment llibertari espanyol en l'exili, a més de títols de la
premsa llibertària francesa: AIT, Contre-Courant, Le Libertaire, Le Monde
Libertaire, L'Organisation Libertaire, etc.
És autor de Le mouvement libertaire bulgare: source de la
pensée libertaire et origines du mouvement anarchiste en Bulgarie (1958), La
Commune de Paris et la Commune de demain (1961), G. Cheitanov: pages d'histoire
du mouvement libertaire bulgare (1965), L'anarchisme et le problème de
l'organisation (1969), Le fascisme hier et aujourd'hui (1974), Le Fascisme,
hier et aujourd'hui (1974), La collectivisation (1975), Les anarchistes face à
la réalité. Indispensable clarification (1976), La bazoj de anarkiismo (1980),
La question des nationalités et le fédéralisme libertaire (1982), Libération
nationale et révolution sociale à l'exemple de la révolution macédonienne
(1982), Histoire du mouvement libertaire en Bulgarie (1982), Le problème
national et le fédéralisme libertaire (1983), Durruti: de la révolte à la
révolution (1987, amb altres), Les bases de l'anarchie, Réforme agraire et
collectivisation de l’agriculture en Bulgarie, etc.
Sota el pseudònim Hadjiev va traduir en búlgar obres de
Malatesta i d'Élisée Reclus.
Georges Balkanski va morir el 12 d'octubre de 1996 a Sofia
(Bulgària).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada