Durant l’exili l’any 1946 estava a l’Alta Cerdanya i més
endavant s’instal·là al Rosselló
Josep Trenc Cases:
El 12
d'abril de 1911 neix a Albelda (Llitera, Franja de Ponent) l'anarquista i
anarcosindicalista Josep Trenc Cases.
En 1933 començà a fer fe pagès temporer al barri del Camp
Petit de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya), alhora que s'inicià en el
pensament anarquista llegint El Luchador. Els Seus tres germans també militaren
en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
El juliol de 1936, quan es trobava en plena sega, participà
en la resposta obrera contra l'aixecament feixista al Campell, Tamarit de
Llitera i Albelda --fou ell qui col·locà la bandera roja i negra al campanar de
l'església d'aquesta localitat i fou un dels que proclamà el Comunisme
llibertari.
L'agost de 1936 marxà a Osca i s'incorporà a Santolarieta al
grup de milicians voluntaris «Para el carro», que havia sortit de la caserna
dels Docs de la Barceloneta de Barcelona.
Participà en accions de guerra, fins que va ser ferit al cap
a Ipiés i va ser hospitalitzat a Angüés , Lleida i Barcelona.
El març de 1937 ingressà en la Columna Ortiz, amb la qual va
participar en l'atac a l'estació de La Puebla de Albortón i en diverses accions
de guerra (Belchite, Monte Sillero, etc.).
Ja militaritzat (25 Divisió) lluità a Terol i, més tard, a
Conca i a la zona d'Aliaga amb la Brigada 17. El final de la guerra l'agafà a
Alacant i com que no pogué fugir va ser detingut i tancat als camps de Los
Almendros i d'Albatera.
D'aquest últim centre d'internament fugí i, gràcies a
l'ajuda de la família llibertària dels Perelló de Bunyol, pogué arribar a
Terrassa, on va ser amagat per sa germana fins a l'abril de 1940 que pogué
creuar el Pirineu.
Tancat en un barracó de càstig al camp de concentració
d'Argelers per haver creuat il·legalment la frontera, l'octubre de 1940
l'abandonà enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) en la
qual va romandre fent tasques agrícoles fins al 1944, any que va fer de cuiner
en les obres del pantà de Gnioure (Llenguadoc, Occitània), alhora que feia
costat la resistència antinazi.
En una missió, traslladà Félix Carrasquer a l'Hotel Paulet
d'Andorra de camí cap a Barcelona.
Amb l'Alliberament retornà a Maseres (Llenguadoc,
Occitània), on treballà en la construcció de centrals elèctriques i canals com
a manobre i ferrer, alhora que constituí, juntament amb son germà Antoni i
Molinari, el nucli de la CNT de Maseres, partidari del sector ortodox i del
qual va ser nomenat delegat de Coordinació.
Durant l'estiu de 1946 treballà com a obrer agrícola al mas
de Rondole, a prop de Sallagosa (Alt Cerdanya).
En 1947 va ser detingut per la policia francesa quan passava
clandestinament la frontera amb Francesc Denís Díaz (Català), enviats pel
Comitè Nacional de la CNT per a recuperar un dipòsit d'armes amagat a Ripoll
(Ripollès) durant la retirada de 1939 i traslladar-lo a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès).
Alliberat, es relacionà amb altres resistents llibertaris,
com ara Mariano Puzo Cabero i Ramon Vila Capdevila (Caracremada).
Després passà a Catalunya juntament amb Català, que
aleshores era enllà del Comitè Nacional confederal de l'Exili amb el moviment
llibertari de l'Interior. S'instal·là amb documentació falsa al Camp Petit de
Terrassa, on va fer contactes amb cenetistes catalans i amb la germana de
Felipe Alaiz.
En 1948 retornà a França i en aquesta època es guanyà la
vida en la construcció i fent llenya a Maseres, Barèges, Camarga i altres
indrets.
En 1952 s'establí a París, on treballà la indústria del
metall.
Més tard marxà a Perpinyà i s'instal·là al poble de Bages
(Rosselló).
En 1996 publicà el llibre de memòries Recuerdos históricos
de un militante de la CNT-AIT.
Josep Trenc Cases va morir l'agost de 2007 a la Catalunya
Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada