L'Institut Nacional Andorrà de Finances, el regulador bancari del Govern d'Andorra, sempre arriba tard

Maria Cosan (INAF)

Ni es va cessar al consell d'administració ni tampoc a la direcció, simplement es van nomenar dues interventores "de segon nivell" al BPA

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/04/2015 

Queralbs (Ripollès).-  

L'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador bancari del Govern d'Andorra, sempre arriba tard. No va actuar davant les flagrants irregularitats de l'agència de patrimonis Valora, que va fer fallida el 2007 amb un forat de prop de 25 milions d'euros, ni tampoc per evitar les pràctiques de blanqueig de diners de la Banca Privada d'Andorra (BPA), tot i que n'estaven informats o, si més no, sabien que l'estaven investigant. En el BPA cal recordar que hi havia els diners ara destapats de la família Pujol. 

L'endemà que la unitat antiblanqueig del departament del Tresor dels EUA (FinCEN) fes pública la nota en la qual s'acusava BPA de canalitzar diners procedents del crim organitzat, la directora de l'INAF, Maria Cosan, es va limitar a nomenar dues interventores de "manera preventiva" i, en una compareixença davant la premsa, va dir que estaments administratius i policials andorrans investigaven els fets denunciats de feia temps.  

Fonts empresarials andorranes expliquen al  setmanari EL TRIANGLE que, l'endemà de la nota del FinCEN, Maria Cosan es va reunir a la seu de l'INAF amb els germans Higini i Ramon Cierco, Joan Pau Miquel i dos directius més de BPA des de les 11.15 del matí fins passades les 6 de la tarda. El govern de Toni Martí havia decidit, tal com n'havia informat l'Associació de Bancs Andorrans (ABA), que s'imposaria als responsables de BPA tres condicions: el cessament del consell d'administració --presidit pels germans Cierco--, la substitució de tota la cúpula directiva --encapçalada per Joan Pau Miquel-- i el nomenament de Carles Salvadó, un exdirector de l'INAF, al capdavant de la intervenció de BPA, però no va passar res de tot això.  

Ni es va cessar al consell d'administració ni tampoc a la direcció, simplement es van nomenar dues interventores "de segon nivell", segons precisen les fonts consultades. No va ser l'INAF que va apartar Joan Pau Miquel, el primer executiu de BPA i de la filial espanyola Banco Madrid, sinó la policia, que va anar a buscar-lo a casa per portar-lo al calabós. 

Sobre les suposades pràctiques delictives de BPA, fonts empresarials andorranes assenyalen que la policia i l'INAF sabien de les investigacions que es feien als EUA i a Espanya: "Les alarmes havien saltat feia temps però no n'havien fet cas". A les autoritats andorranes, la nota del FinCEN els va agafar amb els pixats al ventre, fins i tot amb un govern provisional perquè tot just s’havien fet les eleccions legislatives uns dies abans.