 |
| El Grup Pyrénées és un poder fàctic d'Andorra |
La magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués arxiva la denúncia pel frau en la venda de
cotxes de les marques Mercedes i BMW.
La magistrada Concepció Barón ha desestimat la comissió
rogatòria impulsada per l'Audiència Nacional espanyola per tal d'accedir a la
documentació bancària de Jordi Pujol Ferrusola a la banca andorrana.
La cartera d´inversions d´Oriol Pujol, quintuplicada en un
any.
L'Agència Tributària també revela el patrimoni de
l'exsecretari general de CDC i la seva dona.
Volen informar el fiscal si els ministres no assisteixen a
la comissió dels Pujol.
El TSJC rep una denúncia contra Felip Puig per exigir
comissions.
Un empresari francès diu que el conseller li va reclamar
diners per adjudicar-li unes obres en l'era Pujol.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/04/2015
Queralbs (Ripollès).-
L’actuació
del Departament del Tresor dels Estats Units contra la Banca Privada d'Andorra
(BPA) ha posat al descobert les misèries que s'amaguen darrere la façana del
paradisíac Coprincipat andorrà. Un dels punts clau de l'arquitectura
institucional que han resultat més greument afectats per la nota demolidora del
FinCEN ha estat l'administració judicial andorrana.
Segons ha transcendit aquests dies, el Tribunal de Corts --l'equivalent
al Tribunal Suprem espanyol-- va decidir aixecar, en una escandalosa sentència
del 13 de maig de 2014, l'embargament dels dipòsits bancaris a la BPA que tenia
el magnat chavista Diego Salazar, acusat per la Fiscalia del país pirinenc de
blanqueig d'uns 200 milions d'euros. Aquesta sentencia va ser signada per la
magistrada Anna Estragués, un dels cinc membres del Tribunal de Corts.
En una altra polèmica decisió d'aquesta instància judicial,
la magistrada Concepció Barón ha desestimat la comissió rogatòria impulsada
per l'Audiència Nacional espanyola per tal d'accedir a la documentació bancària
de Jordi Pujol Ferrusola a la banca andorrana. Aquesta diligència, instada pel
magistrat Pablo Ruz, és fonamental per esbrinar, d'una vegada per totes, el
misteri de la "deixa" que, segons l'expresident de la Generalitat, és
a l’origen de la fortuna offshore dels Pujol.
L'administració judicial andorrana està formada per tres
nivells: la Batllia o jutjats de primera instància, amb capacitat per dilucidar
delictes econòmics que no superin els 12.000 euros; el Tribunal de Corts,
cambra de segona instància, constituïda pel president, el vicepresident, un
magistrat titular i dos magistrats adjunts; i el Tribunal Constitucional,
format per quatre membres, dos espanyols i dos francesos.
La cartera d´inversions d´Oriol Pujol, quintuplicada en un
any
Segons l’Agència Catalana de Notícies les inversions
financeres de l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol Ferrusola i la seva
esposa, Anna Vidal Maragall, es van multiplicar per cinc entre el 2008 i el
2009, segons l'Agència Tributària. Un informe de l'organisme remès a la
jutgessa que investiga el cas de les ITV assegura que els 23.000 euros
invertits el 2007 van passar a ser aproximadament 730.000 l'any 2008, uns
675.000 dels quals invertits en deute públic com bons de la Generalitat, i
altres en accions d'Ercros, La Seda, Banco Popular, Telefónica, Prosegur o
BBVA. Però l'any 2009 els fons invertits van arribar als 3,8 milions. L'any
2010 les inversions es van reduir a poc més de tres milions. Hisenda no sap
justificar aquest important increment, però la defensa de Pujol Ferrusola assegura
que els diners del 2009 és la suma dels mateixos diners invertits diverses
vegades.
El mateix informe patrimonial diu que les inversions d’Anna
Vidal Maragall van passar de 885.000 euros a 3,9 milions del 2008 al 2009.
L'any 2010, Vidal va cobrar 500.000 euros de l'herència del seu pare, i els
següents anys els imports es van reduir considerablement.
D'altra banda, l'Agència Tributària també detalla el
patrimoni del matrimoni, entre el qual destaca la compra d'un tot terreny Range
Rover, una motocicleta maxiescúter Yamaha de 500 cc, i una moto d'enduro i
motocròs de la marca GasGas. També tenia una casa a Lladorre (Pallars Sobirà)
compartida amb la seva mare i els seus germans, un pis a la Diagonal de
Barcelona i dues cases a Urús (Cerdanya) que compartia amb el seu amic Sergi
Alsina, també imputat en el cas. Hisenda recorda que Pujol Ferrusola va cobrar
menys de mig milió d'euros en total entre el 2007 i el 2012 com a diputat al
Parlament, i assegura que bona part de les inversions es van fer amb diners
d'Anna Vidal, que hauria cobrat comissions irregulars a través de factures
falses per feines fictícies.
Aquest informe consta al sumari del cas i en el qual també
s'inclou la compareixença davant de l'Agència Tributària de Sandra B.G., esposa
de David Madí, exresponsable de comunicació de CDC, director de diverses
campanyes electorals de CiU fins al 2010 i secretari de Comunicació del Govern
entre el 2001 i el 2003.
Les declaracions
En una declaració voluntària davant Hisenda, la dona no va
concretar quins assessoraments va fer al productor televisiu Oriol Carbó, ja
que els assessoraments eren verbals. Sí que va presentar unes factures on
consten els seus honoraris, que van dels 14.000 als 19.000 euros. En els últims
mesos s'ha obert una nova via d'investigació per part d'Hisenda, a banda de les
ITV i els suposats assessoraments en deslocalitzacions industrials. Segons
Hisenda, el mecanisme utilitzat per Vidal per cobrar d'Alsina a través de
falsos informes d'assessoria perquè el marit fes gestions polítiques, també
l'hauria practicat amb Oriol Carbó, ex-gerent de TV3 i Catalunya Ràdio i
productor audiovisual.
L'informe, avançat pel diari El Periódico, també descriu
donacions d'Oriol Pujol per valor de més de 25.000 euros a la Fundació Sant
Ignasi, al Cercle d'Economia i a Òmnium Cultural entre el 2007 i el 2012.
Volen informar el fiscal si els ministres no assisteixen a
la comissió dels Pujol
Segons l’agència EFE CiU, ERC i CUP-EA, en compliment del
reglament del Parlament de Catalunya, advoquen perquè s'informi la Fiscalia si
els ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz i el cap de gabinet del
president Mariano Rajoy, Jorge Moragas, persisteixen a negar-se a comparèixer a
la comissió Pujol de la Cambra catalana. Segons fonts parlamentàries d'aquests
grups, la Cambra catalana tornarà a enviar, per segona vegada, un requeriment
al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al de l'Interior, Jorge Fernández
Díaz i a Jorge Moragas perquè compareguin a la comissió d'investigació del frau
fiscal del Parlament de Catalunya, després que declinessin acudir en la primera
petició, amb l'argument que ells reten comptes davant les Corts Generals
espanyoles.
En el cas que persisteixin en la negativa, CiU i ERC, que
tenen majoria en la Mesa del Parlament de Catalunya, plantejaran en aquest
òrgan, amb el suport de la CUP-EA, la necessitat d'informar a la Fiscalia, amb
la finalitat de complir al reglament de la Cambra catalana així com l'informe
del lletrat sobre aquest assumpte, segons sostenen fonts dels dos grups
majoritaris. L'Estatut estableix que les persones que han estat requerides per
les comissions d'investigació han de comparèixer obligatòriament i el reglament
del Parlament indica que, si la persona convocada desatén el requeriment, la
Mesa del Parlament de Catalunya ha d'informar el Ministeri Fiscal, ja que
podria ser constitutiu d'un delicte de desobediència, segons el Codi Penal.
El TSJC rep una denúncia contra Felip Puig per exigir
comissions
Segons l’agència EFE el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) va rebre ahir la denúncia que un empresari francès va
presentar contra el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al qual acusa
d'haver-li demanat una comissió del 5% per l'adjudicació d'unes obres del port
de Barcelona. Segons va informar el TSJC, la sala civil i penal de l'alt
tribunal català té ja a les seves mans la denúncia contra Puig, que l'Audiència
Nacional espanyola li ha remès a causa de la seva condició d'aforat, i en els
pròxims dies s'assignarà a un dels sis magistrats que la componen per decidir
si l'admet a tràmit.
Els arguments
La denúncia, presentada per l'empresari francès François
Seroux, que sol treballar a Espanya, sosté que Puig li va exigir una comissió
per adjudicar-li unes obres quan era conseller de Política Territorial i Obres
Públiques durant l'etapa de govern de Jordi Pujol. El jutge de l'Audiència
Nacional Pablo Ruz, que precisament ahir deixava de ser magistrat d'aquest
tribunal, va ser el que va rebre la denúncia i, en adonar-se que afectava un
aforat competència del TSJC, la va reenviar als jutjats de guàrdia de
Barcelona, que al seu torn l'han fet arribar a l'alt tribunal català.
Per la seva banda, Puig manté que les denúncies "no
només són falses, sinó absolutament inversemblants", i va anunciar que
havia presentat una demanda contra ell per vulneració del dret a l'honor.
En la comissió del cas Pujol, Puig va brandar un dossier
sobre les activitats "professionals i financeres" de l'empresari, que
segons les seves dades ha estat embolicat en diverses investigacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada