Fa 85 anys que van ser indultats els imputats de Bandera Negra per l’afer del Garraf

L’organització separatista secreta Bandera Negra volia executar Alfons XIII i el directori de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera 

[02/05/2015] La Gatinada Negra  

capçalera del butlletí  separatista de Bandera Negra

El 2 d’abril de 1930 són indultats els imputats de l’organització separatista secreta Bandera Negra pel denominat complot del Garraf en que es volia executar Alfons XIII i el directori de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera.

Jaume Balius i Mir

Entre els detinguts per aquest afer hi havia el company --i amic personal d'un de nostres-- Jaume Balius i Mir, (Barcelona, 1904-Ieras, Provença-Alps-Costa Blava, 13 de desembre de 1980), que fou un escriptor i periodista català i un destacat revolucionari anarquista comunista, cofundador dels Amics de Durruti el 1937. Va néixer en el si d'una família burgesa de Barcelona. Va cursar estudis de batxillerat i es va matricular en la facultat de medicina, estudis que va interrompre al ser tancat a la presó i dedicar-se al periodisme.  

Durant la seva etapa estudiantil abraçà el moviment insurreccional liderat per Francesc Macià i a Estat Català. En 1922 s'havia afiliat a Acció Catalana, i pren part en les manifestacions catalanistes de 1923; dos anys més tard va cofundar Bandera Negra, i  fou implicat en el complot de Garraf –el 6 de juny de 1925-- contra Alfons XIII i el directori del general Primo de Rivera i en els preparatius d'un exèrcit popular català secret, és torturat i empresonat a la presó model de Barcelona. En poc temps és posat en llibertat i s'exilia en l’hexàgon francès, on va participar en els fets de Prats de Molló. Alhora va contactar amb els cercles marxistes revolucionaris de Joaquim Maurín.

En produir-se la proclamació de la Segona República va tornar a Barcelona i de la mà de Maurín i de Jordi Arquer i Saltor es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol (BOC), però al cap de poc es va sentir decebut per les ambicions dirigistes dels seus caps i les seves connivències amb la petita burgesia nacionalista catalana.

Anarquisme i guerra civil 

Impressionat per la insurrecció anarquista comunista proletària de Fígols del 18 al 23 de gener de 1932, on s’implantà el Comunisme llibertari a l’Alt Llobregat i Cardener, milità per sempre més en l’anarquisme social revolucionari, apadrinat en els mitjans llibertaris per noms de prestigi com Pablo Ruiz, Bru Lladó, Francisco Pellicer, Lliberto Carrerons, Alexandre Gilabert o Eusebi Carbó de la FAI. Fou detingut durant la insurrecció comunista llibertària de gener de 1933 i també durant els fets del 6 d'octubre de 1934, encara que no hi havia participat al rebutjar el caire interclassista del pacte de l’Aliança Obrera amb ERC i Estat Català.  

Pertanyia a la FAI des de 1932 i es destacà a la CNT-AIT el 1936. Participà activament en els combats proletaris als carrers de Barcelona durant el 19 de juliol de 1936. Balius va ser escollit vicepresident del Sindicat de Periodistes i va entrar en el Grup Sindical d'Escriptors Catalans, escrivint per a Ideas, Ruta, Superación i Tiempos Nuevos.

El 26 de gener de 1937 se li va oferir la direcció del periòdic La Noche, antic òrgan azañista en mans dels seus treballadors. 

Va exercir d'articulista i periodista en la premsa llibertària del moment, així per a Tierra y Libertad, Solidaridad Obrera, Solidaritat, CNT, Cultura Obrera, Despertar i Más Lejos. 

El 15 de març de 1937 es cofundador de l'Agrupació dels Amics de Durruti al costat de Félix Martínez i Pablo Ruiz, antics membres de la Columna Durruti, arran del decret de militarització de les milícies, que imprimeix un full pro Junta Revolucionària durant les jornades de maig del 37 i comença a editar, a partir del 19 de maig, el periòdic El Amigo del Pueblo, il·legalitzat després de la publicació dels seus primers nombres i que pren el seu títol de L'Ami du peuple, de Marat, ja que des de l’anarquisme comunista revolucionari es defensa una tercera revolució, la proletària enfront la Generalitat i la República burgeses. L'objectiu del grup es lluitar contra la  posició oportunista interclassista i reformista de el òrgans superiors de la CNT-AIT i la mateixa FAI així com contra l'abandó de les conquestes proletàries de juliol de 1936. Els Amics de Durruti estan en desacord amb la participació ministerial de la CNT en el Govern central i en el català. El grup també està en desacord amb la militarització de les milícies obreres. 

Arran de les jornades de maig de 1937, en les quals el POUM entra en contradicció i no accepta la proposta de Junta Revolucionària que fa els Amics de Durruti, la seu de l'agrupació va ser clausurada pel Govern i Balius portat als calabossos, des on continuaria escrivint clandestinament per El Amigo del Pueblo. Va poder sortir poc després de la presó, sent nomenat secretari de l'Agrupació i empresonat de nou. El juny de 1937 escriurà amb altres companys de l’agrupació anarquista revolucionària ‘Hacia una nova revolución’, un dels textos d’Els Amics de Durruti més coneguts, traduïts i reeditats, que va tenir ressò exterior durant l’any 1838.  

Exili, 1939-1980 

El febrer de 1939 s'exilia de nou a l’Estat francès, on gesta el Grup intercontinental d'Els Amics de Durruti. Quan s'iniciï la invasió alemanya, Balius aconseguirà sortir del territori francès en l'últim vaixell noliejat pel SERE en 1940. Va desembarcar a Santo Domingo, des on va poder aconseguir Cuba i arribar per fi a Mèxic, país en el qual va romandre disset anys. En 1961 torna a París, on exercirà com a redactor per Le Combat Syndicaliste i Terra Lliure, periòdics de la CNT a l'exili. 

En 1978 l'historiador britànic Paul Sharkey tradueix i edita en anglès "Cap a una nova revolució", al que Balius li afegirà un pròleg, "Fa 40 anys...", que ha passat a formar part de l'obra.

Mor en la residència Beau Séjour, a Ieras, al districte de Toló, un dia de desembre de 1980, mentre defensava en els escrits a Le Combat Syndicaliste, de París, i a Terra Lliure reemprendre l’estratègia revolucionària de masses a Catalunya i la Península a fi d’enderrocar la monarquia i establir el Comunisme llibertari al mateix temps que transformar l’alliberament nacional català en una revolució proletària contra la burgesia per aconseguir una independència sense límits estatalistes ni capitalistes. Estava d’acord amb els texts que havia editat el MIL (‘CIA’ núm. 1 i núm. 2) així com amb les edicions ‘Mayo 37’, segons va exposar a un company anarquista de l’Interior.