 |
| El Borbó en els regnes del petrodòlar |
El catedràtic d’Economia Roberto Centeno explica a Ràdio 3W
l'espoli del monarca espanyol Joan Carles de Borbó a les arques públiques
[16/04/2015]
El catedràtic d’Economia Roberto Centeno, que va ser
conseller delegat de l’empresa petroliera CAMPSA de 1977 a 1991, ha explicat
segons recull el digital ‘Espía en el Congreso’, que amplia la seva denúncia
contra l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles Primer, per haver-se estat enduent
comissions del petroli que comprava l’Estat espanyol als països àrabs.
Un parell de dòlars per barril
Concretament, segons els càlculs de Centeno, el rei Joan
Carles de Borbó i el seu testaferro, Manuel Prado, s’haurien endut entre un o dos dòlars per
cada barril de petroli que l’Estat espanyol comprava als països àrabs,
efectuant-se així un sobre-cost en la compra d’aquest producte energètic per a
l’erari públic.
L’economista justifica el seu argumentari d’acord amb la
seva experiència al consell directiu de CAMPSA. En aquesta empresa ell era
l’encarregat de pagar els subministres, i és per això que podia elaborar el
càlcul.
Milions de calers arribats en vaixell
El també exmembre de consells d’administració d’altres
companyies energètiques afirma que en un vaixell súper petrolier hi poden
arribar a encabir-s’hi fins a dos milions de barrils, la qual cosa dóna una
xifra de comissió final resultant elevadíssima.
La fortuna opaca d’un rei Borbó
Tal i com hem vist repetidament, al Congrés són tradicionals
les preguntes dels diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) o d’Esquerra
Unida (IU), entre d’altres, en relació als pressupostos i les despeses de la
Casa Reial. La reiterada negativa de l’elit dirigent espanyola i de la pròpia
reialesa a donar cap tipus d’explicació fa creure en la validesa d’acusacions
com les que fa Centeno, que ja va denunciar al rei i ara ha ampliat la dita
denúncia.
The New York Times estimava el 2012 en 1.800 milions la
fortuna real del rei d’Espanya Joan Carles de Borbó, un patrimoni dividit entre
fortuna personal i béns familiars. A tenor del pressupost que rep anualment de
l’erari públic, que oscil·la entre els set i el vuit milions, costa d’entendre
que el rei aparegui a les llistes de persones més riques del món.
Cal recordar que l’actual legislació no obliga al rei a
revelar el seu patrimoni, així que qualsevol intent de treure l’entrellat sobre
aquesta qüestió ha resultat i molt probablement seguirà resultant estèril en el
futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada