 |
| Foto de la Model el 1938 |
[Indymedia Barcelona 25/04/2015]
Fa 77 anys, per aquestes mateixes dates, l’abril de
1938 va haver a la presó Model de Barcelona un motí dels presos antifeixistes
(els de CNT, FAI, POUM…), desprès de que la presó fos tocada en un bombardeig
de l’exèrcit franquista.
El motí el varen portar endavant els presos de les
galeries 1 i 2 (els de les organitzacions socials), però van estar molt
compromesos, els de la 4 (presos socials) que de fet van ser finalment els més
actius... En canvi van restar al marge, o fins i tot van col·laborar amb els
guàrdies d’assalt, facilitant informació i pas, els fatxes de la 3 (los
caballeros), els capellans de la 6 (el monestir) i els especuladors de la 5.
La presó estava superpoblada, arrel dels fets de maig
de 1937, a l’abril de 1938 (poc abans del motí) havien 2.053 presos. Desprès de
l’enviament del primer grup al “camp de concentració”, segons la direcció,
aproximadament havia 500 feixistes, 500 socials i 500 antifeixistes... a les
penalitats derivades de la guerra al carrer s’afegien les d’una administració
penitenciària corrupte (el subdirector de la Model, d’Estat Català va arribar a
fugir a França amb un grup de presos, a canvi de diners naturalment) i la por
sobre el seu futur incert de la guerra.
Els presos eren conscients del cada cop més potent
poder del Servei d’Informació Militar, el SIM (organització repressiva en mans
del stalinistes emmirallada en el NKVD de la URSS) i del risc que això suposava
per ells. De fet els darrers dies, abans de l’entrada dels feixistes, el SIM es
va fer càrrec dels presos de totes les presons catalanes i va intentar
portar-los vers la frontera. També temien que els deixessin, tal com va passar
a diferents llocs, en mans de l’exèrcit vencedor que s’aproximava.
L’abril de 1938, el dia 22, els presos varen destruir
bona part de la model, en un motí sense precedents, amb incendis de matalassos,
llits i d’altres estris, arrasant les dependències, especialment l’arxiu amb
les dades antropomètriques dels presos. Es van anar obrint pas de reixa en
reixa fins acostar-se al carrer, el foc de fusell i metralladora dels guàrdies
d’assalt van frustrar la possible fuga en massa.
Aixafat el motí, amb nombrosos morts i ferits, el dia
23, en represàlia i escarment, uns 500 presos van ser obligats a formar amb
tots els seus objectes i portats fins la estació del Nord on van ser embarcats
en un tren amuntegats de qualsevol manera vers el “Camp de Treball núm. 3” a
Omells de Na Gaia, a la comarca de l’Urgell.
Els 500 presos eren una barreja de reclusos de les
galeries primera i segona (anarquistes i poumistes), amb molts de la galeria
del monestir (catòlics i capellans), alguns de la dels feixistes declarats...
desertors, pròfugs, uns pocs comuns i alguns homosexuals (el patriarcat seguia
vigent).
Els “camps de treball” es van idear, van néixer, al
menys com publicació en el BOE, el desembre de 1936, de la ma del ministre de
Justícia Joan Garcia Oliver. Encara que fins 1937 no es van desplegar d’una manera generalitzada
de la mà del sinistre SIM amb l’assessorament dels serveis secrets stalinistes.
El camp d’Omells estava governat per el membre del PCE,
Manuel Astorga, tot un personatge, capaç de les majors atrocitats.
Per el camí cap el camp, en una discussió amb els
guàrdies, va ser assassinat un noi de 16 anys a l’estació de Sant Vicenç de
Castellet, es tractava d’un jove militant de les joventuts del POUM que no
participava a la discussió.
Just arribar al camp, els caps d’aquest van demanar
que es presentessin aquells que estiguessin malalts per ser hospitalitzats,
se’n presentaren una vintena que van ser apartats i després afusellats.
En els dies que seguiren va haver una fuga de dos
joves anarquistes. Els presos estaven organitzats en esquadres de 5 presos,
doncs be, el director del camp va procedir a fer afusellar els altres 3 membres
de la seva esquadra, els 5 de l’esquadra anterior i els 5 de la del davant, en
total 13 homes. Les fugues i temptatives de fuga van continuar, sobretot entre
els presos anarquistes, per gran por i escàndol entre els presos procedents de
la galeria del “monestir”. No es coneix
el nombre exacte de morts al llarg dels mesos que va durar el Camp núm. 3.
Afusellats, per mals tractes, de gana o de malaltia... quan els fatxes van
tractar de fer balanç per la seva “Causa General” l’Ajuntament va desenterra un
centenar de cossos, el més propers, encara que segons testimonis eren molts
més.
Tot aquest procés posa en evidència el desconcert de
la majoria dels militants anarquistes d’aquells moments i la ineptitud criminal
de molts dels dirigents:
-. Garcia Oliver, com ministre fa la llei dels camps
de treball.
-. Fins 1937 el director de la Model és un militant de
CNT.
-. Entre els guàrdies de la Model i del camp d’Omells
de Na Gaia hi ha militants de CNT, també algun simpatitzant del POUM camuflat...
-. I les presons plenes d’anarquistes!! (més de 2.000
cap a 1.938)...
És un dels exemples més clar del fracàs d’un model
“anarquisme d’Estat”, un anarquisme amb regidors i alcaldes, amb policies i
carcellers...
No es tracta de denunciar suposades traïcions, ni fer
penitències de suposades culpes, sinó d’assumir o criticar errors històrics.
Ara mateix també hi ha un anarquisme que pensa que és pot fer una substitució
de “gestors” i que la màquina social (ajuntaments, hospitals, estat...) depenen
de qui la gestioni.
Però malgrat els desitjos o els somnis, la màquina
social és autònoma, no depèn de qui la dirigeix i porta en el seu disseny la
jerarquia, l’autoritarisme i la dominació. Si volem unes noves relacions sense
dominació no podem reproduir ni heretar les estructures de la societat.
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!
Més informació i document annexats sobre el tema a:
Més informació i document annexats sobre el tema a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada