El Banc Expropiat en solidaritat amb les detingudes.
La capsa de Pandora que han obert serà la seva maledicció.
Ja els persegueix i per això intenten colpejar i esmicolar una pinyata que en
realitat és buida. Només conté la seva ombra i el pes de la seva por.
[Gràcia 09/04/2015]
“Terrorisme” de la solidaritat
El nou món que portem dins ja no cap als nostres cors. També
necessitem tots els nostres cossos, per poder abraçar-nos i estimar-nos.
Necessitem totes les nostres companyes i els llaços que ens uneixen, nascuts de
l’ajuda mútua i de compartir la lluita. Necessitem les nostres places, carrers
i tot allò comú. Necessitem alliberar més espais als barris i arreu, per donar
cabuda a un nou món que comença des de la solidaritat.
Cada tros que fem nostre és una amenaça per a ells. Des dels
seus despatxos de vidre, emmidonats en americanes i corbates, observen el nostre
avenç i s’omplen de terror. Saben que sacsegem els seus privilegis i les seves
propietats. Saben que en un món que comença des de baix i que es vol quedar a baix, no hi ha
lloc per als seus palaus.
Saben que l’anarquisme és l’enderroc de tota explotació. Veuen
minvar el seu poder i s’acarnissen, sense pietat, contra tothom que els amenaça.
Ataquen les nostres companyes, cases, espais, barris. Però
com més contundent és la seva repressió, més forta és la nostra solidaritat.
És tan forta que els espanta i necessiten aturar-la,
detenir-la. És tan gran que no hi ha fronteres que ens en puguin separar. La
nostra solidaritat sembra un terror que no es pot definir d’una altra manera: “terrorisme”
de la solidaritat.
Perdem la por. Les companyes que detenen perden la por tant
com les que les envolten. Cada dia les amigues, les veïnes i els barris es revolten
amb més facilitat. Cada dia és més visible la repressió, la presó i la tortura.
Sempre més, som conscients que aquest és el preu que hem de pagar per no
adaptar-nos a la seva democràcia, que ens vol esclaus i callats.
A partir de les seves engrunes construïm la resistència,
armada de solidaritat, dotada d’espais i temps d’autogestió, on cada dia som
més i més fortes. On els carrers tornen a ser nostres. On entomem cops, on aprenem
a auto-organitzar-nos, a crear i defensar-nos, i a defensar-nos creant el nou
món que tan volem. Un món on tornem a ser lliures.
La capsa de Pandora que han obert serà la seva maledicció.
Ja els persegueix i per això intenten colpejar i esmicolar una pinyata que en realitat
és buida. Només conté la seva ombra i el pes de la seva por.
Mentrestant els nostres cors segueixen bategant. Cada
victòria o derrota injecta a les nostres venes més amor per les nostres
companyes i més menyspreu envers els qui ens oprimeixen. Amb els seus atacs
volen omplir-nos d’odi i de por, tant com ells ja estan plens d’odi i de por.
Però no caurem en el seu parany. Perquè la solidaritat és molt més forta que
l’odi, molt més forta que la por.
Sembrem el “terrorisme” de la solidaritat.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada