Un agent antiavalots del Cuerpo Nacional de Policia es pixa sobre una estelada a Calella, que havia furtat en un pub, quatre dies després que un sotsinspector de paisà fereixi d’un tret un ciutadà francès pel seu “aspecte magribí”

cartell en un comerç a Calella de la Costa

Pertany al grup d'antidisturbis espanyols que es va instal·lar al Maresme el juny.

L'Ajuntament condemna els fets i reclama explicacions a la direcció del cos. 

“Són uns fets vergonyosos, incívics i intolerables i especialment si vénen d'un servidor públic”, afirma Montserrat Candini, alcaldessa de Calella.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/03/2015 

Blanes (La Selva).- 

vehicles antidisturbis del CNP a Calella, durant l'efecte Can Vies

Aquest dijous la notícia publicada en la premsa convencional de Girona sobre el fet que la passada matinada de dimecres a Calella de la Costa (Maresme) un agent antiavalots de la Policia Nacional espanyola (CNP) es va pixar sobre l’estelada que havia furtat en un pub, que se’n fan ressò diversos portals com ara Nació Digital, comporta un ressò no solament al Maresme també a la Selva i totes del comarques nord-orientals de Catalunya, també al Rosselló i fins i tot al Llenguadoc, en aquest cas arrel que el passat divendres tres ciutadans francesos de Perpinyà i Tolosa van ser tirotejats a quarts de deu del vespre, en la foscor, per un sotsinspector, de paisà, del Cos Nacional de Policia (CNP) destinat per l’Estat a la Jonquera (Alt Empordà), resultant un d’aquest ferit d’una cuixa i hospitalitat a l’hospital perpinyanès, pel sol fet de color de la pell, sota la sospita de terrorisme islamista ja que segons la premsa convencional de Girona el policia espanyol tenien “aspecte magribí”. 

De la Jonquera a Calella de la Costa 

L’ambient unionista espanyol, amb un creixent desplegament de forces d’ordre públic al Principat de Catalunya per part del Ministeri d’Interior del Regne d’Espanya crea no solament una escenificació autoritària d’ocupació estrangera també els abusos de poder i la impunitat contra la mateixa vida social del dia a dia, una alarma social que aquella de les tropes castellanes i mercenàries enviades pel comte duc d’Olivares i la Casa d’Àustria que va generar la guerra de secessió, popularment anomenada la revolta dels Segadors. 

Un agent antiavalots del Cos Nacional de Policia espanyola es va pixar sobre una estelada s a la matinada del dimecres a Calella de la Costa (Maresme). L'agent policial, animat per tres companys de cos més, va despenjar la bandera del sostre del pub Godel Gloves i se la va passar pel cul fent burla. Segons diversos testimonis, els quatre policies van mantenir una discussió amb un grup de joves fora del local, moment en el qual el policia va començar a orinar a sobre de la bandera, cridant consignes contra l’alliberament nacional de Catalunya i les banderes estelades, com la que va furtar del pub. Una noia va avisar els Mossos d'Esquadra, però quan van arribar els policies ja havien marxat amb l'estelada furtada i pixada. 

Els quatre agents pertanyen al contingent antidisturbis que el mes de juny, en el moment de les mobilitzacions a Barcelona en defensa del centre social de Can Vies, es va instal·lar al Maresme restant de cara l’Onze de Setembre i el 9 de novembre sense que retorni als seus quarters d’hivern, com feien les legions romans quan no guerrejaven, i els testimonis asseguren que són clients habituals del pub. De fet, els policies espanyol resideixen en un hotel de la població i assisteixen a locals d'oci amb freqüència.  

L'Ajuntament condemna els fets i reclama explicacions a la direcció del cos 

L'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va condemnar l'acció i la va qualificar de "incívica, vergonyosa i poc respectuosa". També ha adreçat una carta al director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, explicant-li els fets. 

El fets del pub de Calella

Llegim a la premsa escrita que un agent antiavalots del Cos Nacional de Policia espanyola es va pixar sobre una bandera estelada, que va despenjar del sostre del pub Golden Gloves del carrer Jovara de Calella, mentre era animat per tres companys policies més durant la matinada de dimecres. Prèviament, el policia espanyol va fer mofa de la bandera passant-se-la pel cul i va fugir emportant-se-la quan es va donar avís als Mossos d’Esquadra. Els quatre agents espanyols estaven fora de servei i pertanyen al contingent antidisturbis que des del mes de juny es manté de manera permanent al Maresme i cada vegada que decideix el Ministeri espanyol d’Interior es desplacen a vigilar edificis de l’Estat a Barcelona. Segons testimonis presencials que recull la premsa convencional de Girona, els quatre policies antiavalots espanyols van iniciar una discussió amb un grup de joves veïns del municipi que eren fora de l'establiment fumant. En un moment determinat, l'agent policial va entrar dins del local, va agafar l'estelada i va tornar al carrer per orinar-hi a sobre mentre cridava consignes anti-independentistes. Quan la situació va pujar de to una jove va trucar als Mossos. Quan aquests van arribar, el policia espanyol havia marxat emportant-se la bandera i la situació s'havia calmat. Els altres agents que l'acompanyaven es van identificar com a membres de la Policia Nacional espanyola. Els Mossos van demanar suport logístic a la policia local i, malgrat haver constatat els aldarulls, ningú no va voler presentar cap denúncia. Els mateixos testimonis asseguren que és la primera vegada que hi ha un incident d'aquest tipus al local i que els policies són clients habituals “des de fa mesos”. De fet, els agents policial s'hostegen en diferents hotels de la població i és freqüent veure'ls en grup en locals d'oci. 

Silenci dels Mossos 

Tant els Mossos d'Esquadra com la Policia Nacional espanyola (CNP) van declinar ahir dimecres a la tarda fer declaracions a la premsa sobre l'episodi perquè van argumentar que no tenien constància oficial dels fets, atès que no s'havia presentat cap denúncia. Tot i això, qui sí que va reaccionar de manera contundent va ser l'alcaldessa de Calella per CiU, Montserrat Candini, que va condemnar l'acció del policia espanyola i la va qualificar de “vergonyosa, incívica i poc respectuosa”. La queixa, però, ha anat més enllà i la cap del govern local ha adreçat una carta oficial al director general del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya, Ignacio Cosidó, explicant-li els fets i demanant-li que actuï en conseqüència. “Espero que un cop hagi fet les comprovacions pertinents adopti les mesures disciplinàries corresponents”, assenyala l'alcaldessa, que admet que l'actitud individual “no representa el conjunt del col·lectiu professional”. “Estarà d'acord amb mi que l'actitud positiva de respecte i convivència són elements bàsics d'una societat madura i ho haurien de ser de tot servidor públic”, insisteix. Candini recorda al dirigent del CNP que la ciutat de Calella continuarà fent tot el que calgui perquè la presència policial espanyola al municipi “amb profusió notòria de vehicles i mesures de seguretat” no alteri la convivència pacífica dels ciutadans. 

Presència habitual 

La presència dels antidisturbis de la Policia Nacional espanyola a Calella és un fet comú. Tractant-se d'una destinació turística, amb una important infraestructura hotelera i molt a prop de Barcelona, el municipi s'ha convertit des de fa anys en base habitual dels agents espanyols quan es desplacen a territori autonòmic català per atendre algun esdeveniment concret que demana la protecció dels edificis estatals, com ara la celebració de l’Onze de Setembre. Fins l'any passat, però, se'ls veia en moments puntuals i eren un contingent petit. El 2014, el Ministeri de l'Interior va intensificar, per iniciativa pròpia, tant la presència com el nombre d'agents. A primers de juny van arribar a Calella més de dos-cents antiavalots arran del desallotjament de Can Vies el 26 de maig. La presència d'una cinquantena de furgonetes aparcades davant de l'hotel Top Olímpic va generar cert rebuig i tibantor entre la ciutadania, que ho va interpretar com una mesura de força excessiva. El missatge devia arribar als comandaments, perquè un cop passat l’Onze de Setembre els vehicles es van traslladar al municipi del costat, malgrat que els agents van continuar hostatjats en hotels de Calella. 

L'1 d'octubre, un dia que el franquisme en deia Dia del Caudillo, les furgonetes del CNP arribaven al front marítim coincidint amb la suspensió del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional. Un espai que haurien d'abandonar a corre-cuita perquè feien nosa als atletes que participaven del triatló Ironman organitzat per Calella. Primer es van traslladar a un solar a tocar del polígon industrial i actualment els vehicles estan aixoplugats en una antiga fàbrica tèxtil. 

Dos precedents d’atacs a estelades, per militars i guàrdies, a l’Alt Empordà i la Selva 

El cas de Calella, al Mareseme, té dos precedents a l’Alt Empordà i la Selva. D'una banda, dos soldats de l'exèrcit espanyol destinats a l’Afganistan en la guerra amb el talibans, en exercici des de la base de l’Albera, a Sant Climent Sescebes, van estripar una estelada al coll del Mosquit, a tocar el monestir de Sant Pere de Rodes, terme del Port de la Selva (Alt Empordà), a l'octubre i, d'una altra banda, els ocupants d'un vehicle de la Guàrdia Civil van despenjar i endur-se una estelada de nit a Vilobí d'Onyar (la Selva) a l'agost. 

El cas més sonat va ser el de Sant Pere de Rodes. Dos militars que participaven en unes maniobres de l'exèrcit des l’Albera a la muntanya de Rodes es van enfilar el 29 d'octubre a l'asta situada al coll del Mosquit --a la carena entre Santa Creu de Rodes i el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador-- per intentar arrencar una gran estelada que oneja en aquest punt. Els fets es van produir cap a les deu del matí i van ser observats per diversos treballadors del monestir monumental romànic, que van gravar-ho amb un mòbil. Quan es van adonar que estaven sent observats, els militars de la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) van desistir, tot i que van deixar l'estelada ben estripada i doblegada la seva asta. L'incident va fer que el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, es posés en contacte amb els estaments militars per aclarir els fets i el Ministeri de Defensa va lamentar públicament “un fet aïllat”, que es va comprometre a investigar, i també es va comprometre a “depurar les possibles responsabilitats”.  

Pel que fa al cas de la rodona de Vilobí d’Onyar (la Selva), l'Ajuntament va denunciar als Mossos d’Esquadra la sostracció d'una de les estelades del municipi la nit del 23 al 24 d'agost duta a terme pels ocupants d'un vehicle de la Guàrdia Civil. Unes càmeres municipals van enregistrar com el cotxe s'aturava prop de la rotonda, en baixaven dos homes i aquests s'enfilaven uns cinc metres per endur-se la bandera. A més, un veí va ser testimoni dels fets i es va apuntar la matrícula del vehicle, cosa que va permetre després identificar el cotxe –un vehicle camuflat de la Brigada d’Informació de la Guàrdia Civil-- i els agents del cos autors del furt nocturn.