 |
| En el centre, el tinent general Mena Aguado l'any 2006 |
El govern Aznar va ser alertat pel CNI d’un gran
atemptat islamista a Madrid tres dies abans de la massacra de l’11-M a Atocha,
segons Bono.
[Madrid, 11/03/2015]
El ex ministre de Defensa José Bono desvela que el Regne
d’Espanya va estar en “una situació precolpista” durant la tramitació del nou Estatut
d’Autonomia de Catalunya el 2006, que va comportar que ell mateix com a
ministre de Defensa i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez
Zapatero, van estar “realment intranquils”.
Entre cinc i deu membres, ara ja jubilats, de la
cúpula militar van conspirar contra el govern Zapatero a nivell colpista l’any
2006, quan van intentar fer pública una proclama en nom de l’exèrcit, cosa que
va avortada, primer amb l’arrest i posterior destitució del tinent general José
María Aguado, cap de l’Exèrcit de Terra, el 7 de gener de 2006, i, seguidament,
al comprovar que no es tractava d’un cas aïllat en la cúpula militar, cosa que
va provocar la intervenció judicial, i els militars sediciosos, la majoria d’altíssima
graduació, van ser investigats entre el 12 de gener i mitjans del mes de març
de 2006, essent intervinguts telèfons i posant micròfons ocults. Uns fets, que
segons Bono, solament eren coneguts per Zapatero i ell mateix. La Generalitat
no en sabia res. D’aquesta manera es va desbaratar la conspiració, que segons pensava
Zapatero hauria enfonsat Espanya.
Segons l’agència EFE, José Bono revela en el seu llibre
‘Diario de un ministro. De la tragedia del 11-M al desafío independentista
catalán’ que els serveis d’intel·ligència espanyols van advertir al govern Aznar d’un imminent atemptat
com a revenja per la participació militar espanyola en la invasió d’Iraq, tres
dies abans de la massacra de l’11-M.
Sobre el 11-M, aporta documents en els quals el Centro
Nacional de Intel·ligència (CNI) alerta al Ministeri d’Interior, tres dies abans
d’aquesta tragedia, de la possibilitat d’un gran atemptat a Madrid.
Segons Bono, el CNI va informar al govern Aznar en
reiterades ocasions de les intencions de Allekema Lamari, un dels islamistes
que es van suïcidar a Leganés després de participar a la massacra d’Atocha, la
última d’aquestes informacions tres dies abans dels atemptats. Por això, segons
Bono, no es comprensible que el Govern espanyol mantingués la tesi d’ETA com
autora dels atemptats de l’11-M. "El error de culpar a ETA del atemptat
era disculpable per tots els espanyols,
menys per al ministre de’Interior", afirma Bono, que vol aclarir que encara
que hi havia la informació esmentada no vol afirmar que s’hagués evitat la massacra.
Bono relata que mesos abans, el setembre de 2003, el
Nacional de Policia va detenir un magrebí que declarà que es "venjaria a
Atocha" i que, tres dies abans de l’11-M --avui és l’efemèride d’aquesta
massacra de 2004--, el Ministeri d’Interior fou alertat pel CNI d’un atemptat
islamista imminent.
En el llibre, Bono tracta d’una nota del 10 de maig de
2004 que li va enviar a Zapatero, en la que exposa aquesta tesi arrel de la informació
que el director del CNI, Alberto Saiz, li va traslladar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada