Havia estat detingut al coll de Banyuls el 15 d’octubre
de 1977 en un parany policial
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 14/03/2015
Rabós (Alt Empordà).-
El 14 de març de 1978 és
assassinat a la presó de Carabanchel, a Madrid, el militant anarquista Agustí
Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una
colònia de Sallent, poble miner del Bages i amb un gran percentatge
d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire.
Després de l'escola farà feina quatre anys en una
empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un
Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals,
futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a
Sallent.
El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un
tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà
activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El
setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en
l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina.
El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un
company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i
en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la
presó Model de Barcelona, des on sortirà el febrer de 1973 amb idees llibertàries
clares, fent-se molt amic del militant anarquista Andrés Ruiz Grima, empresonat
des de novembre de 1972 quan va ser detingut a Barcelona.
Després de diverses feines esporàdiques. Com ara picapedrer
o veremador, i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974
s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena, essent un anarquista
convençut, i després a Ferrol el 26 de juny.
El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria
i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar
familiar.
El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a
Sallent.
L'abril de 1976 es passa al Rosselló per primer cop pe
ajudar un amic desertor i pren contacte amb l’important ambient de l’exili llibertari
de Perpinyà i la seva aglomeració, vivint damunt de la Llibreria Espanyola que
havia obert el company editor Enric Melich Gutiérrez a la ciutat, que és
destrossada durant la vetlla del 14 de juliol d’aquell any per una bomba de la denominada
Triple A quedant-se sense habitatge. Hi ha diverses explosions simultànies, com
la que va destrossar el local de la Federació Anarquista de llengua francesa (FA),
L’Escletxa, al centre antic de Perpinyà.
Després de diverses feines al camp a Ceret (Vallespir)
i Cornellà de la Ribera (Rosselló), l'octubre de 1976 el company Rueda arriba en
un viatge clandestí a Barcelona, carregat de llibres i pamflets llibertaris.
Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a
Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport en regla
torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció mentre
continua vivint de les feines del camp.
El 15 d'octubre de 1977, a les 6 del matí, en uns dies
en que hi havia moltes detencions a Catalunya de militants llibertaris i també
independentistes, és detingut junt amb el company Ferran Simón, d’Alcoi, arran
de frontera, al mateix coll de Banyuls, per mor d'una delació del confident d’Osona,
establert durant el franquisme tardà al Rosselló, on feia de provocador i
informador de la Brigada d’Informació de Guàrdia Civil de la demarcació de Barcelona,
i atracador professional, Antoni Soler, que els havia pujat amb el seu automòbil
fins al coll fronterer des de Banyuls pel camí de muntanya i un cop baixaven va
disparar uns trets a l’aire des del coll per alertar la Guàrdia Civil i el 4art
Grup de la Segona Brigada Política Social de Barcelona que esperaven des de
feia hores poder agafar-los en el parany, en un indret prop on el filòsof Walter Benjamin va passar la
frontera amb un grup de fugitius jueus el 25 de setembre de 1940 guiats pel
passador i militant anarquista Pedro Pozo i l’activista Lisa Fittko, ajudats
per l’alcalde del municipi, Vicenç Azéma.
Rueda i Simón van ser immediatament torturats al
corral de Pils, sota el coll, en el terme de Rabós (Alt Empordà). I després de
tres dies a la comissaria de la via Laietana, a Barcelona, van ser portats a la
presó de Figueres, partit judicial que correspon el terme de Rabós, per restablir-se de les pallisses, i a final
de mes són ingressats a la presó de Pont Major de Girona. Entren en contacte
amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteixen en membres
actius. Els missers Vidal, del Comitè Pro presos de CNT, i l’advocat Mateu
Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del cas, però
només van veure una vegada a Rueda. Com a conseqüència de les seves activitats
en la COPEL són traslladats, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1
de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorporen de
ple en la COPEL.
La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els
funcionaris de presó descobreixen que Agustí s'ha assabentat del noms dels
infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una
pallissa. El doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó
l'òbit a causa d'un «shock traumàtic» a
les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va
ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de
sanitat, calia evitar escàndols.
12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i
condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys
de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica»
realitzada en el 70% del cos d'Agustí Rueda.
Des de l’aleshores la seva germana i altres familiars,
amistats i militància llibertària han fet homenatges al company Rueda al coll
de Banyuls, participant-hi alguna vegada l’editor Enric Melich i el company de
detenció Ferran Simón, que passà anys de presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada