L’anarquista i arqueòleg Rodolf Michaelis va treballar
amb Bosch Gimpera a les excavacions i al Museu d’Empúries.
Va portar a l’Escala l’anarcosindicalista Helmut
Rüdiger l’any 1934, on s’establí amb l’ajuda del Sindicat Únic d’Oficis
Diversos de la CNT-AIT.
Rudolf Michaelis:
El 31 de març de 1907 neix a Leipzig (Saxònia,
Alemanya) l'arqueòleg anarquista i anarcosindicalista Rudolf Michaelis, també
conegut com Rudolf Michel. Sa mare morí poc després del seu naixement i des
dels sis anys visqué en una família d'acollida.
El 1924 s'afilià a les joventuts anarquistes de
Leipzig. Afiliat a l'anarcosindicalista Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD,
Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), fou el responsable de la seva branca
cultural, la Gilde Freiheitlicher Bücherfreunde (GFB, Guilda dels Amics del
Llibre Llibertari).
El 1927 s'establí a Berlín, on es formà de manera
autodidacta.
El 1928 va fer amistat amb Buenaventura Durruti quan
aquest passà per Berlín.
El 1929 conegué la fotògrafa anarquista Margarethe
Gross, amb qui es casà l'octubre de 1933. Treballà al Departament de
Restauració d'Antiguitats d'Orient Pròxim del Museu Estatal de Berlín i
participà en nombroses missions a l'estranger, com ara una de sis mesos entre
1932 i 1933 a la mesopotàmica Uruk (Iraq).
El 1933 participà clandestinament en el Congrés de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Amsterdam.
Mantingué una gran amistat amb Rudolf Rocker i Helmut
Rüdiger.
Les seves activitats antifeixistes i el seu rebuig a
reconèixer les noves autoritats nacionalsocialistes va implicar que fos cessat
del seu càrrec al Museu Estatal de Berlín i empresonat per la Gestapo. Gràcies
a la intervenció del director del citat museu, fou alliberat cinc setmanes
després i s'exilià amb sa companya el desembre de 1933 a Catalunya.
A Barcelona, amb altres companys alemanys, formà part
dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys),
organització que reagrupava llibertaris exiliats alemanys i que tenia la seu
central a Amsterdam.
La parella es va separar en 1934 i en 1937 aconseguí
el divorci, tot davant les autoritats barcelonines del Ministeri de Justícia.
En aquesta època treballà al Museu Arqueològic de la
capital catalana i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
També va treballar amb Pere Bosch Gimpera a les
excavacions i al Museu d’Empúries, cosa que va comportar la connexió amb
l’anarquisme escalenc. Va portar a l’Escala el destacat ’anarcosindicalista Helmut
Rüdiger l’any 1934, quan aquest membre de DAS no trobava feina a Barcelona, on
s’establí amb l’ajuda del Sindicat Únic d’Oficis Diversos de la CNT-AIT,
dormint algun temps a la seu cenetista, al carrer de la Torre núm.22. Es
desconeix, de moment, si abans d’anar a Amèrica Rudolf Rocker va estar a
l’Escala i Empúries de la mà de Michaelis.
Amb l'esclat de la Revolució del 19 del Juliol, va
combatre entre agost i novembre de 1936 com a milicià i fou delegat de la
«Centúria Erich Mühsam», que s'integrà en la Columna Ascaso. Participà, amb una
vintena de anarcosindicalistes catalans, en l'ocupació del Club Alemany, cau
del nazisme a Barcelona.
Quan la Universitat de
Barcelona (UB) va ser denunciada per ser un niu de reaccionaris,
intervingué amb èxit a favor del seu ex cap en el Museu Arqueològic, Pere Bosch
i Gimpera, perquè cessessin els atacs en la premsa.
Després fou nomenat delegat polític del Grup
Internacional de la Columna Durruti fins l'abril de 1937, quan substituí Elly
Büchner (Elli Götze) en la presidència dels DAS.
Arran dels «Fets de Maig» de 1937, fou detingut a la
Porta de l'Àngel de Barcelona per agents stalinistes i empresonat a Santa
Úrsula i a Segorbe.
Un cop lliure el febrer de 1938, s'integrà en
l'Exèrcit Popular republicà i prengué la nacionalitat espanyola.
Amb el triomf feixista, passà el Pirineu, però retornà
clandestinament i amb nom fals a finals de 1939. Detingut a la frontera per les
autoritats franquistes, fou jutjat, condemnat a 30 anys i empresonat fins al
1944. Visqué fins al 1946 sota vigilància policíaca a Madrid.
A la República Democràtica Alemanya per poder
treballar d’arqueòleg acabà afiliant-se en el Sozialistische Einheitspartei
Deutschlands (SED, Partit Socialista Unificat d'Alemanya) i va ser nomenat
director administratiu dels museus estatals a Berlín.
El 1951 va ser expulsat del Partit, però restà a
Berlín-Est i treballà, fins a la seva jubilació en 1964, com a mestre de
primària al barri berlinès de Treptow.
El 1967 rebé la visita de la seva antiga companya, que
havia emigrat a Austràlia, i amb qui mantindrà correspondència fins al 1975.
A partir d'aquest any tornà a contactar amb els seus
antics companys de la FAUD a l'Alemanya Occidental. Sota nom fals va fer
conferències a Berlín Occidental, entre altres temes, sobre la Revolució
espanyola.
Rudolf Michaelis va morir el 28 de novembre de 1990 a
Berlín (Alemanya).
El 1995 es publicà Mit der Centuria «Erich Mühsam» vor
Huesca. Erinnerungen eines Spanienkämpfers, anlässlich des 100. Geburtstages
Erich Mühsams, espècie de memòries sobre les seves experiències bèl·liques al
front d'Aragó que ja s'havien editat en 1989 en un volum conjunt sota el
pseudònim Hans Bronnen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada