 |
| Els bisbalencs Proudhon Carbó i la seva companya Carme Darnaculleta a l'època de la guerra civil |
Quan l'aixecament militar franquista salvà la vida en
trobar-se al Marroc francès, però la seva mare, Lluïsa, fou detinguda el mateix
17 de juliol pels militars rebels i morí a causa de les tortures en negar-se a
lliurar el seu fill
Proudhon Carbó i Garriga:
El 16 de març de 1904 neix a la Bisbal d'Empordà el
militant anarquista Proudhon Amor Progrés Carbó i Garriga. Nascut en una
família anarquista, els seus pares foren Eusebi Carbó i Carbó i Lluïsa Garriga
i Morquejo, i el seu avi matern Joaquim Garriga i Pons, tots militants
llibertaris. En 1905 el seu pare abandonà la seva companya, a la qual s'havia unit
lliurement, i el seu fill.
A casa seva, entre 1903 i 1909, s'instal·là una Escola
Moderna promoguda pel seu avi Joaquim.
El novembre de 1917 la família
s'instal·là a Tànger, on restaren fins al final de la guerra del Marroc. La seva
mare treballà de modista i ell estudià el batxillerat a l'escola Aliança
Israelita Universal, patrocinada per la comunitat sefardita francesa, alhora que
aprenia cinc llengües.
El 1922 va viatjar a França i després treballà a com a
traductor a les oficines de la Companyia Franco-Espanyola del Ferrocarril de
Tànger-Fes a Larraix i a Ksar El Kébir.
El 1925 es traslladà a Guinea Equatorial enviat per una
companyia constructora colonial, on intentà organitzar la població negra contra
la classe blanca explotadora, però en el 1930 fou desterrat pel governador
general.
Després de sis mesos a la Península, on es respirava
l'ambient prerepublicà, tornà a l'antiga feina ferroviària a Ksar El Kébir i
després a Meknès, on amb el comandant Dumont (Legió d'Honor) intentà aixecar
els magribins contra el colonialisme francès.
Quan l'aixecament militar franquista de l’estiu de 1936
salvà la vida en trobar-se al Marroc francès, però la seva mare fou detinguda
el mateix 17 de juliol pels militars rebels i morí a causa de les tortures en
negar-se a lliurar el seu fill.
Proudhon Carbó aconseguí arribar a Catalunya via França. Fou
en aquesta època que conegué el seu pare i la seva futura companya, Carme
Darnaculleta Graupera, també de la Bisbal. D'antuvi, per mor dels seus
coneixements d'idiomes, s'integrà en el Comissariat de Propaganda de la
Generalitat de Catalunya i després s'enrolà com a voluntari al Batalló de
Metralladores C del X Cos de l'Exèrcit.
A finals de 1938, quan feia de comissari polític d'un
batalló, fou nomenat jutge assessor comissari del X Cos de l'Exèrcit, que
abandonà tan bon punt pogué, per tornar al seu càrrec de comissari.
En febrer de 1939, quan feia de comissari i de cap polític
de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, va aconseguir passar a la frontera i s’exilià.
Pogué lliurar-se dels camps de concentració gràcies al seus contactes que havia
fet aquell temps de guerra amb policies i periodistes francesos, i a París
treballà amb Frederica Montseny i Marià Vázquez en una oficina clandestina
dedicada a ajudar els presoners d'aquests camps.
Quan començà la II Guerra Mundial creuà l'Atlàntic --a bord
del vaixell «De la Salle» nasqué sa filla gran Margarida-- i el desembre de
1939 arribà a Ciudad Trujillo (República Dominicana), on van fracassar amb dues
parelles més en l'explotació d'una granja agrícola a prop de la frontera amb
Haití.
A San Juan de Managua viurà amb Llibertat Ródenas, Josep
Viadiu i altres companys anarquistes. Amb l'ajuda de John Dos Passos i Fabio
Fiallo, va poder abandonar la República Dominicana i, després de passar per
Cuba, on fou detingut a l'Havana acusat de «propaganda nazi» per portar un
llibre de Fiallo en contra de l'ocupació nord-americana de Santo Domingo, i el
novembre de 1941 arribarà a Veracruz (Mèxic).
Instal·lat a la Ciutat de Mèxic va realitzar diverses feines
i en 1943 nasqué son segon fill, Ulisses.
A partir de 1948 treballarà com a encarregat de l'empresa de
les populars begudes «Sidrals Mundet» del català Artur Mundet i Carbó i
mantindrà la militància sobretot col·laborant en la premsa anarquista.
Mantingué una estreta amistat amb la parella anarquista Senya Fléchine i Mollie
Steimer.
En 1985 Proudhon i Carme visitaren La Bisbal, fet que
l'animà a escriure les seves memòries, Yanga Sácriba. Autobiografía de un
libertario, que publicà en 1991.
Durant la seva vida va col·laborar en nombroses publicacions
llibertàries, com ara L'Adunata dei Refrattari, Espoir, Rebelión, Solidaridad
Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc.; però també en rotatius «burgesos», com
ara Aspectos, El Día o Excelsior.
Proudhon Carbó Garriga va morir el 22 de juny de 1996 a la
Ciutat de Mèxic (Mèxic).
En 1997 es publicà "La lámpara de bronce", un recull de contes
àrabs transcrits per Proudhon, recollits a places i carrers de Tànger, mentre
estudiava el batxillerat.
A la Bisbal d'Empordà un carrer porta el seu nom.
Bibliografia bàsica:
Lluís Maruny Curto: «Proudhon Carbó i família», en Revista
de Girona, 247 (març - abril 2008). pàgines 36-41.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada