 |
| Un antiavalot de la Guàrdia Urbana, amb polo a ratlles, a primera fila d'un míting de Josep Anglada |
Alguns dirigents sindicals de la policia municipal van
iniciar la seva trajectòria personal i professional com a radicals defensors de
la dictadura de Franco.
En un article es parla de “funcionaris d'ideologia ultradretana que s'havien integrat a llistes d'independents per a les eleccions sindicals a l'Ajuntament de Barcelona”.
En un article es parla de “funcionaris d'ideologia ultradretana que s'havien integrat a llistes d'independents per a les eleccions sindicals a l'Ajuntament de Barcelona”.
Alberto Royuela va ser secretari general de la guàrdia del
Generalísimo Franco i candidat d'Estado Nacional Europeo a les eleccions de
1995.
DIRECTA 19/03/2015
Jesús Rodríguez
 |
| Dos articles, un de La Vanguardia (esquerra) i un altre de El Periódico (dreta), es parlava dels atemptats de l'extrema dreta i les seves connexions amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. |
En relació al cas 4F, del que parla el documental Ciutat
Morta, González Campocosio va afirmar que “una investigació interna no serveix
per a res, fins i tot em fa gràcia”. Poc després de l'emissió del documental,
l'ex-sergent de la Guàrdia Urbana José Martínez va assegurar que un dels
problemes d'aquest cos policial és el corporativisme i el fet que els abusos
“es tapen” per part dels comandaments. Un altre policia local en actiu, però en
aquest cas preservant la seva identitat, es va posar en contacte amb la Directa
i ens va alertar d'un extrem que fins ara no havíem pogut certificar: “dins el
cos hi ha molts fatxes, alguns que vénen del franquisme i d'altres molt jovenets,
aquí tenim un dels principals problemes”. Què hi ha de cert en tot això? Per
treure'n l'entrellat hem revisat arxius i us oferim un extracte dels vincles
entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i l'extrema dreta, així com dels casos de
corrupció més destacats en la seva història recent.
El 15 de desembre de 1987 el periodista Antonio Fernández -El
Periódico- publicava una peça titulada “Els 'ultres' copen llocs a les llistes
dels funcionaris”. Fernández destapava en el cos de text de l'article que
“funcionaris d'ideologia ultradretana s'han integrat a llistes d'independents
per a les eleccions sindicals a l'Ajuntament de Barcelona”. Aquest periodista
destacava el cas del cap de llista de la Confederació Sindical Independent de
Funcionaris (CSIF), Francisco Javier Cañadillas, que fou detingut -sota
l'aplicació de la llei antiterrorista- el juliol de 1980, acusat al costat
d'altres disset militants d'extrema dreta d'assaltar el 19 de juny de 1980 -amb
pedres, pots de fum i còctels molotov- la seu de la Unió del Centre Democràtic
(UCD) a l'avinguda Diagonal de Barcelona. La resolució judicial per aquells
fets es va fer esperar quatre anys, fins al 21 de març de 1984, i la va dictar
el tribunal de la secció primera de l'Audiència de Barcelona, presidit pel
jutge Adolfo Fernández Oubiña. Segons recull la sentència condemnatòria, els
fets que van envoltar la manifestació convocada sota el lema “El Día de la
Patria Española”, composen “una estranya amalgama de situacions delictives,
només explicables si d'una banda armada es tractés”. Alfredo Blas, un dels
líders del grup, va ser condemnat a vuit anys de presó per possessió de dues
metralletes “Ingram M-10” -considerades armes de guerra-, i Francisco Javier
Cañadillas a un any de presó per tinença de tres pistoles.
Un jutge va alertar de la presència de policies condemnats
A les eleccions sindicals de 1987, també s'hi va presentar
Manuel Arrocha, com a número dos de l'Associació Professional dels Funcionaris
del Cos de la Policia Municipal (APFCPM). Arrocha acumulava una llarga
trajectòria delictiva: condemnes per estafa, imprudència punible, lliurement de
xec en descobert, coaccions, apropiació indeguda, falsedat i lesions. Havia
passat deu anys a la presó. En una sentència dictada pel magistrat Manuel Sáez
Parga es feia referència a ell amb aquestes paraules: “és plenament sorprenent
com aquesta persona, amb un historial delictiu en el qual hi ha el més ampli
ventall de conductes antijurídiques culpables i punibles d'estafa […], pugui
estar ocupant lloc d'ordenança a l'excel·lentíssim ajuntament de la ciutat”.
Poc després d'aquella sentència Arrocha es va integrar a la Guàrdia Urbana.
Cañadillas, actual dirigent de l'ASI
Francisco Javier Cañadillas, recentment jubilat, encara és
el màxim dirigent de l'Associació Sindical Independent (ASI), té despatx a les
oficines municipals de l'avinguda Francesc Cambó i va aconseguir un 9,22% dels
vots a les eleccions sindicals de l'any 2011 a l'Ajuntament de Barcelona, amb una
participació del 51,8%. Va rebre 474 vots entre el conjunt dels funcionaris del
consistori, 45 d'aquests d'agents de la Guàrdia Urbana. L'ASI conserva quatre
representants sindicals a la junta de personal d'un total de 39 delegats.
Completen la junta els onze representants de CCOO, deu d'UGT, nou del SAPOL i
cinc de la CGT. En el número 7 de la revista Panóptico, editat l'any 2005 per
l'Editorial Virus, l'equip d'investigació de l'Observatori del Sistema Penal i
els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, explica que Cañadillas fou, a
mitjans dels anys 90, un dels fundadors de l'ASI, conjuntament amb exmembres
del Partido Español Nacional Sindicalista (PENS). Segons el periodista Mariano
Sánchez Soler, el PENS va ser fundat l'any 1969 com a organització
universitària “encarregada de practicar la violència contra grups d'estudiants
d'esquerres”. Soler, a més, afirma que estava subvencionat pel Servicio Central
de Documentación de la Presidencia, creat pel president del govern espanyol
Luis Carrero Blanco.
El superintendent Delgado i el franquista Royuela
L'episodi més greu d'aquestes fosques relacions entre la
Guàrdia Urbana de Barcelona i l'extrema dreta es va viure l'any 1995 quan, el
superintendent Julian Delgado va ser detingut com a presumpte autor d'un
delicte de falsificació en col·laboració amb el subhastador i militant
d'extrema dreta Alberto Royuela. Delgado, exoficial de l'exèrcit i durant
quinze anys integrat al Cos Nacional de Policia, va arribar a l'Ajuntament de
Barcelona de la mà de Narcís Serra. Havia treballat vuit anys al costat del
regidor socialista Joan Torres i comptava amb la confiança plena de Pasqual
Maragall. Va ser terminantment cessat i durant anys va estar en situació de
crida i cerca judicial. Una acurada investigació del servei d'assumptes interns
va demostrar que Delgado havia filtrat a Royuela un document del padró
municipal que el subhastador va utilitzar per falsificar l'herència d'una dona
morta i apropiar-se il·legalment de 50 milions de pessetes.
La trajectòria de Royuela a l'extrema dreta no deixa marge
de dubte: secretari general de la guàrdia del Generalísimo Franco i candidat
d'Estado Nacional Europeo a les eleccions del 28 de maig de 1995. En el seu
currículum hi figuren també la detenció per la seva presumpta implicació en
l'atemptat mortal al setmanari El Papus i per l'assalt a la seu del Banc
Central a Barcelona. Malgrat tot, en ambdós casos va ser absolt per manca de
proves.
Santiago Royuela, un dels fills d'Alberto Royuela --com a bon successor
de la nissaga--, va ser detingut per l'intent d'atemptat amb una olla pressió
carregada d'explosius el març de l'any 2001 a les Cotxeres de Sants, poques
hores abans d'un concert de KOP i Habeas Corpus.
La Fiscalia va acusar dos agents d'apropiació indeguda
Leopoldo Villagra, president del Sindicat Professional de
Policies Municipals d'Espanya (SPPME), l'any 2010 es va asseure a la banqueta
dels acusats de l'Audiència de Barcelona. Afrontava una pena de tres anys i
vuit mesos de presó per la presumpta apropiació indeguda de 22.450 euros dels
fons sindicals. La justícia el va absoldre en considerar que les despeses
“podrien ser qualificades de sumptuàries i fins i tot impròpies d'una gestió
sindical però que no són els tribunals els que s'han de pronunciar sobre quines
despeses pot fer un representant sindical, ni on pot menjar ni si pot invitar
tercers”. En el mateix procés també va quedar absolt un altre agent de la
Guàrdia Urbana que era tresorer del sindicat.
Villagra durant el judici va
admetre que es va quedar diners del sindicat però que els va tornar, a més
d'afegir que “és habitual que el sindicat deixi diners als afiliats per
resoldre algun problema puntual”. Aquest líder sindical, ara dirigent del
SAPOL, es va jubilar l'estiu de 2013.
Antiavalots afiliats a l'ASI i el SAPOL
La majoria d'afiliats als sindicats més conservadors i
corporatius de la Guàrdia Urbana, l'ASI i el SAPOL, pertanyen a les unitats
d'antiavalots. UPAS en el torn de dia i UNOC en el torn de nit. Diverses fonts
de l'Ajuntament consultades per la Directa confirmen que avui en dia alguns
d'aquests policies mantenen simpaties amb l'extrema dreta i, sobretot, amb la
Plataforma per Catalunya. De fet, en alguns mítings de Josep Anglada s'ha
detectat la presència de coneguts antiavalots barcelonins, com ara durant
l'acte final de campanya electoral celebrat el 23 de novembre de 2010 a la sala
d'actes de Caixa de Manlleu a Vic, on a primera fila s'hi podia veure un
d'aquests agents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada