L’assessor fiscal de Pujol s’aferra a l’Omertà

Sánchez-Carreté, assessor fiscal de Pujol, al Parlament

Sánchez-Carreté arrossega un historial com a “cobrador de comissions, subornador d’inspectors d’Hisenda i defraudador”. 

L'exconseller delegat de la BPA, tancat a la presó. 

Joan Pau Miquel està acusat d'un delicte continuat de blanqueig de capitals. 

'Corralito' a l'andorrana. 

Els clients de la BPA només poden treure 2.500 euros setmanals en efectiu.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/03/2015 

Queralbs (Ripollès).- 

La comissió parlamentària que investiga el frau i la corrupció ha patit aquest dilluns, en paraules del seu president David Fernàndez, “la metàfora de l’Omertà”, la llei del silenci, el codi d’honor de la màfia que prohibeix informar sobre els delictes d’assumptes que esquitxen coneguts. L’assessor fiscal de la família Pujol des de l’any 83, Joan Anton Sánchez-Carreté, ex alt dirigent de la formació stalinista PCE(i)/PTE passat al pujolisme durant a finals de la denominada Transició, s’ha emparat en l’article del Codi Penal referent a la no divulgació de secrets professionals per considerar que “no tinc altra alternativa que mantenir ‘el silenci de la Cartoixa’ davant la meva compareixença”. 

Un escut legal fal·laç perquè els diputats han interrogat l’antic stalinista Sánchez-Carreté, sense rebre resposta, sobre activitats suposadament il·legals del despatx d’assessors fiscals del compareixent que no tenen a veure cap client. Han qüestionat, per exemple, l’indult concedit per Zapatero després d’haver estat sentenciat a dos anys de presó i una multa d’1,2 milions d’euros per frau. 

“Tinc l’obligació de comparèixer davant la comissió d’investigació però a la vegada tinc l’obligació d’exigir reserva sobre el meu representat. Lamento que la comissió no hagi recollit els meus raonaments jurídics”, han estat les paraules, al principi de la compareixença de Sánchez-Carreté. Ni un paraula més, tot i la insistència dels diputats, que han repassat la trajectòria com a “cobrador de comissions, subornador d’inspectors d’Hisenda i defraudador” del compareixent.  

Joan Pau Miquel està acusat d'un delicte continuat de blanqueig de capitals 

Joan Pau Miquel Prats, recentment destituït com a conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), i detingut divendres, ha ingressat a la presó la matinada d'aquest dilluns després d'haver passat el cap de setmana al calabós i d'haver declarat durant set hores, informa ‘Diari d'Andorra’. 

Miquel ha estat traslladat a la presó andorrana de la Comella per ordre de la jutgessa Canòlic Mingorance, que el vincula al blanqueig de capitals procedents d'organitzacions criminals referit per les autoritats dels Estats Units. Segons la mateixa informació, hi ha dos gestors bancaris més en el punt de mira de la policia andorrana, uns dels quals pot ser detingut durant les pròximes hores, però la seva identitat no ha transcendit encara. 

A l'exconseller delegat de la BPA, home fort dels codirectors de l'entitat, els germans Ramon i Higini Cierco, l'acusen d'un delicte continuat de blanqueig. 

 

El cas Emperador 

Segons va publicar ‘El Periódico de Catalunya’ ahir diumenge, el fiscal que encapçala l'operació disposa d'evidències contra Miquel aportades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia espanyola. Entre altres, destaquen agendes trobades en les investigacions del cas Emperador, en les quals un imputat al servei de Gao Ping, l'empresari català Rafael Pallardó, apuntava "J.P. Miquel" al costat de xifres d'extraccions de diners d'Andorra. Els investigadors dels moviments de la màfia xinesa creuen que poden ser comissions a canvi del seu cop de mà en el blanqueig. 

Altres evidències en mans de la Justícia citades pel mateix diari indicarien que Miquel era conscient de l'origen il·lícit dels fons que, presumptament, ajudava a blanquejar.  

'Corralito' a l'andorrana 

L'escàndol que sacseja la Banca Privada d'Andorra (BPA) i, de retop, el sistema bancari del Principat andorrà, ja té conseqüències clarament palpables pels clients d'aquesta entitat intervinguda per l'estat i acusada de facilitar el blanqueig a organitzacions delictives. 

Per ordre de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador bancari, que té el control de l'entitat, cada dipositant de la BPA pot retirar, com a molt, 2.500 euros en efectiu cada setmana, una mesura amb la qual es tracta de prevenir la retirada massiva de diners del banc. A més, les operacions amb bancs corresponsals i les transferències es troben bloquejades, i les targetes de crèdit, inhabilitades, informa ‘El Periòdic d'Andorra’. 

Les oficines i els caixers de la BPA, explica el mateix diari, s'han vist saturats aquest matí, una situació que ha generat enuig en les cues de clients que han hagut d'esperar per ser atesos, en algun cas més de dues hores. 

Aquest mateix dilluns s'ha conegut que la seva filial espanyola, Banco Madrid, serà liquidada i que els seus clients pateixen un ‘corralito’ encara més sever que els impedeix, fins que un jutge decideixi el contrari, emportar-se els seus dipòsits.  

Els coprínceps d'Andorra 

El fet que el departament del Tresor dels Estats Units s’hagi llançat contra la Banca Privada d'Andorra (BPA), acusada de ser una "bugaderia industrial" de diners d'origen criminal, tindrà un gran impacte directe sobre l'estructura econòmica i política del petit estat català del Pirineu. Encara que el cap de Govern andorrà en funcions, Toni Martí, intenti limitar els efectes d'aquest "atac" fulminant de la primera potència financera i militar, és evident que l'esvoranc provocat transcendeix l'entitat dels germans Cierco i afecta el conjunt del sistema bancari del Coprincipat, que passa a estar sota sospita permanent en els mercats internacionals. 

Semblava un miracle que al bell mig dels Pirineu hi visqui una comunitat humana de 77.000 persones. Això només s'explica perquè Andorra --l'únic estat del món que té el català com a llengua oficial-- s'ha convertit en un indret molt especial ja que ha basat la seva economia de mercat en activitats grises o, directament, il·lícites: el contraban massiu, el dumping comercial gràcies a la minsa fiscalitat, el secret bancari, la captació de diner negre, les dures restriccions per l'accés a la nacionalitat, la manca de drets laborals, la feblesa de les estructures d'Estat, a causa de la implantació del capitalisme més salvatge. Aquest impresentable desgavell té, per acció o per omissió, uns responsables directes: els dos coprínceps que exerceixen la màxima autoritat de l’Estat andorrà, el president de la República francesa i el bisbe de La Seu d'Urgell. L'Elisi mai no s'ha preocupat de posar ordre a Andorra i ha deixat que siguin les autoritats espanyoles, a través del copríncep episcopal, les que s'encarreguessin de la tutela efectiva d'aquest illot medieval dels Pirineu. Així, les valls del Valira s'han acabat convertint en la claveguera de l'Estat capitalista espanyol i, molt en especial, de la Comunitat Autonòmica de  Catalunya. Els partits polítics de la Segona Restauració Borbònica i els mitjans de comunicació burgesos són corretges de transmissió de les grans famílies protegides pels coprínceps que han creat i s'han aprofitat d'aquest sistema pervers i corrupte que ara ha esclatat amb l’ofensiva nord-americana contra la BPA, potser en un  intent per acabar d’una vegada per sempre amb l'anacrònic i inoperant model de Coprincipat i fer les passes cap a la constitució d'una República integrada a la Unió Europea, per un major control financer i polític. En aquest sentit, el papa Francesc es podria trobar, forçat per Washington i Brussel·les, d'entrada, amb haver de  renunciar al poder terrenal de l’Església catòlica sobre Andorra en la figura de l'arquebisbe Joan-Enric Vives, fins ara convertit en un veritable factòtum de la política i l'economia d'Andorra. La sotragada que ha rebut Andorra potser servirà com a revulsiu per impulsar la fi del domini de l’Estat andorrà pels coprínceps. Caldrà veure les properes accions de Washington. I per postres, hi ha l’afer dels Pujol pel mig.