La CUP-EA abandona el ple en protesta per la sentència del setge al Parlament

En peu, Fernàndez, Arrufa i Vallet, abandonen el ple

Fernàndez denuncia la "impunitat" contra els manifestants i diu que la cambra "avui" no el "representa" 

[Barcelona 18/03/2015]  

Segons l’Agència Catalana de Notícies la representació parlamentària de la CUP-EA -David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet- han decidit abandonar el ple del Parlament de Catalunya durant tota la sessió d'aquest dimecres en protesta per la sentència del Tribunal Suprem que envia a la presó a vuit manifestants del setge a la cambra autonòmica catalana el juny de 2011. La CUP-EA, durant la sessió de control al Govern de la Generalitat, ha carregat contra una sentència "repressivament embogida i nítidament política". "Estem avergonyits. Aquest Parlament, els grups que ho van aprovar, envien vuit joves a la presó. Avui aquest Parlament no ens representa", ha dit Fernàndez abans de marxar de l'hemicicle de la dictadura democràtica burgesa.  

La CUP-EA ha volgut solidaritzar-se amb els vuit condemnats a tres anys de presó pel setge a la seu del Parlament de Catalunya, després que el Tribunal Suprem anul·lés ahir dimarts la sentència de l'Audiència Nacional espanyola que absolia Josep M. Vázquez, Josep López, Àngela Bergillos, Jordi Raymmond, Ciro Morales, Olga Álvarez, Rubén Molina i Carles Munter. La decisió de l'alt tribunal espanyol arriba després que el Parlament de Catalunya, amb l'oposició d'ICV-EUiA i la CUP-EA i l'abstenció d'ERC, recorregués la decisió de deixar en llibertat i sense culpa als acusats pels fets d'aquella jornada de protesta contra les retallades socials a Catalunya que s’anaven a votar a proposta del govern d’Artur Mas i que finalment es van aprovar.  

És per això que Fernández, en nom dels dos diputats i la diputada del grup parlamentari, ha clamat contra aquella decisió repressiva, votada  pel Parlament i, sobretot, contra la "impunitat" que es produeix "dels de dalt cap als de baix". "Denunciem la sentència penalment excepcional, processalment anòmala, repressivament embogida i nítidament política. Un autèntic nyap jurídic, perquè els delictes imputats no es corresponen amb els fets produïts, com recorda el vot particular", ha explicat el diputat autonòmic de la CUP-EA.  Fernández, a més, ha reclamat aprofitar per fer "reflexions sobre cinismes i hipocresies", en relació a l'actitud que alguns grups parlamentaris i la Mesa del Parlament van tenir davant aquell episodi i l'audiència absolutòria de l'Audiència Nacional. "Que fa el Parlament de la maneta de l'extrema dreta?", s'ha preguntat, en relació a la concomitància en el recurs del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat amb els franquistes de Manos Límpias.  

Per a Fernández, "entre aquell 27 de març i el 15 de juny es van produir fets greus, però cap diputat va resultar ferit. Els únics ferits van ser 120 manifestants, que només han conegut la impunitat. Que ha fet el Parlament per aquesta impunitat? I mostres de solidaritat, cap". I és que la CUP-EA no entén l'actitud de la cambra autonòmica amb aquest episodi. "Estem avergonyits. Aquest Parlament avui, els grups que ho van aprovar i els seus diputats, envien vuit joves a la presó. Avui aquest Parlament no ens representa. En senyal de protesta, abandonem el ple durant tota la sessió d'avui per denunciar-ho i avergonyir-nos. Esperem una reflexió llarga de quin model volem d'equilibri entre drets civils i polítics, i justícia", ha sentenciat just abans de marxar.  

Com que el comentari de Fernández s'emmarcava en la sessió de control al Govern de la Generalitat i en una pregunta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler ha volgut respondre i manifestar el seu suport explícit a la decisió del Tribunal Suprem. "El que pertoca en un estat de dret és garantir tots els drets: el de manifestació, el de reunió... i estan més que garantits. I també, posar límits quan s'ultrapassen els drets, com va passar aquell dia. El que pertoca ara és acatar les sentències, i és evident que el Govern les acata", ha explicat el conseller. A més, Espadaler ha considerat "paradoxal" que el diputat de la CUP-EA "digui que se sent més còmode amb una sentència de l'Audiència Nacional perquè s'apropa més al que pensa". "Aquí hi ha una jerarquia judicial i hi ha una sentència del Suprem, i el Govern l'acata", ha dit, per concloure que "si se'm demana la meva opinió, em sento molt més proper al que diu el Suprem que al que en el seu dia va dir amb l'Audiència Nacional".  

Des d’algun sector llibertari, oposat a l’interclassisme de l’Assemblea Nacional Catalana, i partidari de transformar el procés català d’alliberament nacional en una revolució proletària es considera que la sentència del Tribunal Suprem, en nom d’una “democràcia representativa”, realment és un míssil contra l’hegemonia política de CiU i ERC en el procés sobiranista de cara a les eleccions municipals de maig a Catalunya, on res té a fer el PP, i per tant obre camí en les contradiccions de la situació a un caos polític que podria tenir un efecte social revolucionari enfront la Generalitat capitalista, el Parlament autonòmic burgès i, a mateix temps, l’Estat capitalista espanyol. Aquesta sentència, finalment, podria enfonsar l’hegemonia burgesa a Catalunya, separar aquesta comunitat històrica de l’Estat capitalista espanyol i promoure un procés socialista autogestionat i autogestionari mediterrani al Sud d’Europa.