 |
| Miquel Sellerès, al costat de Patrícia Gabancho, ahir a l'Ateneu Barcelonès |
Miquel Sellarès xerra que la Generalitat no compta amb
uns servies d’intel·ligència, solament seccions dels Mossos d’Esquadra, que no
tenen prou infiltrats en la societat catalana.
El ponents Jordi Armadans i Miquel Sellarès coincideixen
en la necessitat de bastir un servei d’intel·ligència.
Sellarès: "És una vergonya que Catalunya no
tingui servei d'intel·ligència [...] Sense consciència nacional de seguretat,
no avançarem", encara que va matisar “no cal que es digui així”, ““es
podria dir Àrea de Risc que depengui de la Conselleria de Presidència”, però “si
la Caixa, el Banc de Sabadell en tenen, perquè la Generalitat no?”.
[Barcelona 10/03/2015]
Un de les cinc persones –conegudes-- que van dissenyar
des d’un despatx de Barcelona la creació ara fa 3 anys de l’òrgan
interclassista d’integració al Capital del moviment d’alliberament català, destacat
pro sionista i element contrarevolucionari, que després per passar per CDC,
Nacionalistes d’Esquerra i ERC, presideix el Centre d’Estudis Estratègics de
Catalunya, Miquel Sellarès Perelló, va exposar ahir dilluns a la taula rodona, celebrada
a l’Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda, sobre la necessitat o no de formació d’unes
forces armades d’un hipotètic Estat català la creació d'uns serveis
d’intel·ligència catalans. “És una vergonya que Catalunya no tingui serveis
d'intel·ligència”. Això va assegurar Sellarès en el decurs del debat presidit
per Patrícia Gabancho, vicepresidenta l'Ateneu Barcelonès, filla del militar argentí
Abelardo Gabancho –que va aterrar a Barcelona l’any 1974 en plena crisi del
franquisme i un hipotètic esclat revolucionari a Catalunya en el moment de l’assassinat
de Puig Antich i el retorn de grups anarquistes jovenívols amb ganes de
recuperar la revolució socialista de l’estiu de 1936, especialment després de
la mort de Carrero Blanco, la malaltia galopant de Franco i la denominada
revolució dels clavells a Portugal, cosa que en sectors de l’Assemblea de
Catalunya es va corre la veu que era una agent de la CIA--, amb el títol
‘Defensa i Seguretat, País Armat i/o País de pau?’.
Un conegut portal català que no cal esmentar ja que
tothom sap de que es parla, vinculat al CNI, titulava la intervenció de Sellarès
amb el títol, que delatava l’autor, encara que en clau espanyola, de ‘La futura
CIA catalana’. Un atac en tota regla contra la Generalitat.
“Àrea de Risc”, de Presidència de la Generalitat
Miquel Sellarès va dir que els serveis
d'intel·ligència catalans “no cal que es digui així”, però ha recordat que “si
la Caixa, el Banc de Sabadell en tenen, perquè la Generalitat no?”. “Es podria
dir Àrea de Risc que depengui de la Conselleria de Presidència”, va afegir, on
es va delatar amb el títol, pensant amb l’efecte Pandora i una possible
revolució proletària al Principat en cas d’una declaració unilateral d’independència
per part del futur Parlament de Catalunya. Millor seria dir-ne Àrea de Risc de
la classe hegemònica domèstica, la burgesia nacional catalana.
L'ex-director general de Seguretat Ciutadana de la
Generalitat considera que l'endemà de la independència “hem d’assumir les
responsabilitats que ens obliga l'opinió publica Internacional, com substituïm
els cossos i forces de l'Estat --les funcions de la Guàrdia Civil i la Policia
Nacional--“.
Miquel Sellarès, en aquest sentit, ha apuntat que s’ha
d’estudiar com es substitueix la “la seguretat marítima, aèria, i una agència
de seguretat que controli el gas, electricitat, l’aigua, la llum… perquè sinó
tindríem una independència simbòlica”.
Finalment, ha indicat que els Mossos d’Esquadra no
haurien de fer “funcions paramilitars”. “En un primer moment sí que podrien
vigilar les fronteres, ports, aeroports” i per això ha reclamat que “l’escola
de Policia treballi les 24 hores i augmentin l’armament” perquè, segons ell,
calen “promocions ràpides”.
El debat d’ahir dilluns
El debat a l'Ateneu Barcelonès d’ahir dilluns titulat ‘Defensa i Seguretat, País Armat i/o País de
pau?’, Miquel Sellarés i Jordi Armadans van presentar dues visions diferents
sobre la defensa de la Catalunya independent, però van coincidir en la
necessitat de disposar d’una intel·ligència catalana. El president del Centre
d’Estudis Estratègics, Miquel Sellarés, va defensar que l’endemà de la
independència no cal que Catalunya
tingui un exèrcit propi sinó que cal participar en el projecte de defensa
europeu perquè Catalunya no es podrà aïllar del sistema de defensa i seguretat
internacional. Parlar de “participar en el projecte de defensa europeu” posa l’independentisme
de l’ANC i la mateixa Generalitat sota sospita creixent dels serveis russos i
fa que Putin faci tots els possibles per fer descarrilar el tren en que es
troben elements atlantistes com ara el mateix Sellarès i l’ANC.
Al seu torn, Jordi Armadans, president de la Fundació
per la Pau, va defensar que l'exèrcit no és necessari i que el que cal és
definir una estratègia de seguretat de país amb uns bons serveis
d'intel·ligència i una bona coordinació internacional.
“No em estat capaços de crear comandaments polítics
especialistes en seguretat”
Sellarès recomana bastir una nova estructura de
seguretat i definir com substituïm l'estructura de seguretat de Policia
Nacional i Guàrdia Civil actuals i analitzar com es substitueix la seguretat
marítima, aèria, i de les infraestructures de gas, electricitat i l’aigua,
“perquè sinó tindríem una independència simbòlica”. En aquest sentit va apostar
per enviar a estudiar els diversos sistemes de defensa i seguretat a nivell
mundial. També va reclamar la necessitat de disposar d'un servei
d’intel·ligència català, que si no es vol anomenar així podria ser com una àrea
de risc similar a les que disposen La Caixa o el Banc de Sabadell, i que
l’organisme podria dependre de la Conselleria de Presidència.
Sellarès va criticar que fins ara no hem sigut capaços
de crear comandaments polítics especialistes en seguretat i va reclamar
“promocions ràpides” del Mossos d’Esquadra amb capacitat de fer control de
fronteres, ports i aeroports per assumir aquestes tasques en un primer moment
encara que va descartar que els Mossos hagin d’exercir funcions militars en el
futur Estat català.
“Hi ha molts aspectes de les polítiques de seguretat
que no poden ser solucionades militarment”
Armadans va insistir que s’ha de tenir en compte que
la seguretat no passa per crear un mur militar sinó per crear aliances i
cooperar conjuntament i va recordar que hi ha menys perill d'agressió externa
que no pas de patir atacs cibernètics, en aquest sentit va posar dades sobre la
taula: “20 milions de soldats al món i una despesa de 7 bilions no soluciona el
terrorisme”, en referència a l’Estat Islàmic.
“Catalunya és vista com un país sensible amb la
Cultura de la Pau i els Drets Humans” va defensar Armadans i va insistir en que
cal invertir en seguretat humana i insistir en desmilitaritzar la seguretat i
les relacions internacionals.
Un debat intoxicat
Una vegada més armament i desarmament són jocs de
paraules al servei del domini capitalista i imperialista en el marc l’explotació
de l’espècie humana i l’ecocidi planetari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada