Els codirectors de la BPA encarreguen un blindatge

La firma Kreab intentarà protegir la reputació dels germans Cierco. 

La delegació a Barcelona de Kreab té com a directora Teresa Lloret, esposa de Màrius Carol, director de ‘La Vanguardia’.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/03/2015 

Queralbs (Ripollès).- 

El BPA, on els Pujols hi tenien el compte secret, acusat pel Tresor dels EUA d'ajudar a organitzacions criminals a blanquejar diners i intervinguda pel regulador bancari andorrà, ha afectat d'allò més la imatge pública dels seus codirectors, els germans Higini i Ramon Cierco, que han decidit prendre mesures per mitigar els efectes del terrabastall mediàtic. 

Els Cierco, amb la seva reputació i el seu patrimoni en joc, han contractat la firma de comunicació estratègica nord-americana Kreab perquè els protegeixi en aquesta tempesta, informa ‘Economia Digital’. De la defensa personal d'ambdós s'encarrega el despatx d'advocats Uría y Menéndez. 

Segons la mateixa informació, els Cierco ja han negociat amb responsables de Kreab al Regne d’Espanya l'estratègia a seguir per apaivagar l'allau de negativitat mediàtica i efectius d'Uría y Menéndez a Nova York ja estarien treballant per fer que una eventual sanció dels EUA no superés la capacitat de resposta de la BPA. Si la superés, les autoritats nord-americanes podrien actuar contra el patrimoni dels accionistes, amb els germans Cierco al capdavant.

La delegació a Barcelona de Kreab, per cert, té com a directora Teresa Lloret, esposa de Màrius Carol, director de ‘La Vanguardia’. Està tot dit en aquest sentit.  

Els Pujol i el Parlament de Catalunya 

En les compareixences de la comissió parlamentària d'investigació del cas Pujol i a totes les peripècies judicials de la família de l'expresident de la Generalitat resulta que Jordi Pujol Soley, la seva dona, Marta Ferrusola Lladós, i els seus set fills i filles ens prenen el pèl i es pixen en la bona fe de la gent i del mateix Parlament de Catalunya. 

Així, des que el passat 25 de juliol l'expresident va confessar l'existència del "llegat" o "deixa" del seu pare Florenci a un "país estranger", tots els intents per aclarir aquest fosc afer han estat estèrils. I mira que seria fàcil d'esvair els lícits interrogants que es fa tothom. Només calia que Jordi Pujol Soley fes pública la suposada carta del seu pare on expressava aquesta voluntat pòstuma i que el seu fill Jordi Pujol Ferrusola, suposat gestor d'aquest "tresor" amagat, hagués mostrés els extractes bancaris que certifiquessin les explicacions que ha donat al Parlament de Catalunya i al jutjat. Però no. Els Pujol han volgut crear una espessa boira al voltant d'aquesta "deixa". Mentrestant, els membres del clan no paren d'incórrer en contradiccions i contribueixen a augmentar el misteri i la curiositat per desentrellar-lo. Alguna raó objectiva hi haurà. 

Quin és l'origen dels 140 milions de pessetes, en dòlars, de l'any 1980 que va admetre Jordi Pujol Soley?  L’argument del negoci de les divises de Florenci Pujol no se'l creu ningú --era d'una altra època-- i és inversemblant. On estaven dipositats els diners? A Suïssa? A Andorra?

Els dos marmessors que suposadament es van fer càrrec de la "deixa", Delfí Mateu i Joaquim Pujol, estan morts. Eren, realment, els gestors d'aquests diners? Les seves famílies no en saben res. Per què no apareix cap document que ho acrediti?  

Jordi Pujol Ferrusola va prometre al Parlament que ho aclariria tot en la seva declaració al Jutjat, el passat dia 26 de març. Però en la seva compareixença davant la jutgessa Beatriz Balfagón no va aclarir res de res ni va aportar cap document. Només va dir que els extractes havien quedat guardats en "l'armari d'un banc" i va precisar que la seva mare i els set germans havien rebut 1 milió d'euros cadascun.

L'any 2010 Andbank va "foragitar" els Pujol de l'entitat, forçant la seva migració a la BPA. Per què? Quins moviments "estranys" va detectar en els comptes d'aquesta família per decidir la seva cancel·lació?  

L’argument de les "làmines financeres" de titularitat "opaca" explicat per Jordi Pujol Ferrusola al Jutjat núm. 31 tampoc no quadra per enlloc. A l'any 1992 Jordi Pujol Soley diu que va fer un primer lliurament de 62 milions de pessetes a la seva mare, Marta Ferrusola, i als set germans i germanes que fins a l'any 2000 els va repartir un total de 8 milions d'euros. Les suposades rendibilitats d'aquestes "làmines financeres" resulten increïblement estratosfèriques.  

A la BPA s'han localitzat comptes a nom de Marta Ferrusola i dels seus fills Marta, Pere, Oleguer i Mireia. On són els comptes dels germans Jordi, Josep i Oriol on es van ingressar el milió d'euros que els tocava a cadascun? 

Oriol Pujol Ferrusola va declarar al Parlament que no tenia comptes a l'estranger. Què en va fer del milió d'euros que, segons la versió donada pel seu germà Jordi, va rebre?  

A Oleguer Pujol Ferrusola li han localitzat 608.000 euros a la BPA. On és la resta, fins a un milió --més els rendiments des de l'any 2000-- si va dir al Parlament que gairebé no havia tocat els diners d'Andorra?  

Oleguer Pujol també va manifestar a la comissió d'investigació que havia partit peres amb el seu soci Luis Iglesias. Però la policia ha descobert que s’acaben de repartir 10,7 milions d'euros de la venda de l'edifici de Gran Via núm. 32 de Madrid a un fons d'inversió d'Amancio Ortega. 

Tantes mentides, tantes llacunes i contradiccions dels membres del clan Pujol no fan més que embrutar la memòria i l'obra de l'expresident de la Generalitat i de rebot desprestigia políticament el partit que va fundar i l’actual president, Artur Mas. En aquest context tothom que no viu del diner públic com a càrrec electe o de confiança de CDC hauria d’oposar-se al pacte amb aquesta formació, amb la qual el Principat de Catalunya no pot aspirar mai a una independència plena. Volem insistir que el pacte d’ERC, AMI, Òmnium i ANC amb Artur Mas solament podrà comportar allò de “canviar-ho tot per aconseguir que no canvi res”, com surt a la novel·la ‘Il Gattopardo’. Llegiu, llegiu i entendreu aquest pacte. Res a veure amb una independència per realment canviar-ho tot i, com diu, LA INTERNACIONAL, “del passat cal fer taula rasa”, ja que no és possible un alliberament català sense una revolució socialista.