 |
| Felip Puig, aleshores conseller d’Interior, arriba al Parlament traslladat en un helicòpter de bombers |
La sentència de l'alt tribunal espanyol no ha estat unànime,
i té un vot particular contrari del magistrat Perfecto Andrés.
Cal recordar que la decisió de recórrer la sentència
absolutòria inicial va ser un acord a quatre bandes entre la Fiscalia, Manos
Limpias, la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, amb el vot
favorable de CiU, PP, PSC i Ciutadans, i l'abstenció d'ERC.
El conseller de la
Presidència, Francesc Homs, es va mostrar contundent ara fa un any: "no
ens quedarem amb els braços creuats".
Convoquen una concentració avui a les 20:00h a plaça Sant
Jaume de Barcelona.
Bloqueig indignat per evitar que les retallades aterrin al
Parlament.
El 15 de juny de 2011 organitzat per diverses assemblees es
va fer una crida per bloquejar els accessos al Parlament de Catalunya amb motiu
del debat dels Pressupostos Generals. Recuperem la crònica dels fets publicada
al núm. 233 de la Directa.
DIRECTA 17/03/2015
Jesús Rodríguez
 |
| Una de les entrades del Parc de la Ciutadella bloquejada per les manifestants |
Redactada amb rapidesa i a puny i lletra del president de la
Sala de lo Penal, Manuel Marchena. Així és la sentència del Tribunal Suprem que
revoca parcialment les absolucions per l'acció d'Aturem el Parlament el 15 de
juny de 2011. Vuit de les indignades inculpades per aquells fets han estat
condemnades a tres anys de presó, les altres dotze han quedat absoltes. El
jutge Perfecto Andrés havia rebut l'encàrrec inicial de redactar la sentència,
però el seu enfoc que apunta a l'absolució de tothom no va agradar a la majoria
de la sala i en van forçar un relleu a mans del seu president. L'advocada Eva
Labarta, que representa a un dels encausats, assegura contundentment que
"estem davant d'una sentència claríssimament política", però és
moderadament optimista en relació al seu desenllaç final. "És molt poc
habitual que una sentència del Suprem tingui un vot particular i això és molt
positiu de cara al recurs que es presentarà davant del Tribunal
Constitucional", considera Labarta.
L'ingrés a presó es podria suspendre
En relació a quan es podrien executar les penes de presó
demana cautela: "El Suprem no decideix quan s'empresona ningú, ara la
sentència tornarà a l'Audiència Nacional, i serà una sala d'aquest òrgan
judicial qui haurà de decidir, però confio que amb la presentació d'un recurs
al Constitucional i afegint-hi l'existència del vot particular, l'ingrés a
presó de les vuit persones ara condemnades quedi en suspens fins que no hi hagi
resolució en ferm del Tribunal Constitucional".
Cal recordar que la decisió de recórrer la sentència
absolutòria inicial va ser un acord a quatre bandes entre la Fiscalia, Manos
Limpias, la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, amb el vot
favorable de CiU, PP, PSC i Ciutadans, i l'abstenció d'ERC. El conseller de la
Presidència, Francesc Homs, es va mostrar contundent ara fa un any: "no
ens quedarem amb els braços creuats".
L'assemblea de suport a les encausades d'Aturem el Parlament
ha convocat per avui a les 20h una concentració a la plaça de Sant Jaume de
Barcelona.
El 15 de juny de 2011 organitzat per diverses assemblees es
va fer una crida per bloquejar els accessos al Parlament de Catalunya amb motiu
del debat dels Pressupostos Generals. Recuperem la crònica dels fets publicada
al núm. 233 de la Directa
SETMANARI DIRECTA núm. 233
[Jesús Rodríguez/David Fernàndez]
 |
| Portada de la Directa 233 publicada el 16 de juny de 2011 |
Milers de persones van respondre, el dimecres 15 de juny, a
la crida que el moviment del 15M --organitzat en assemblees de municipis i
barris-- havia fet per bloquejar els accessos al Parlament de Catalunya amb
motiu de l'inici del debat dels Pressupostos Generals. La protesta simbòlica,
que denunciava la pitjor retallada social des de la fi de la dictadura, va
ocupar tots els accessos al Parlament. Més encara perquè estava clar que les
esmenes a la totalitat d'uns comptes neoliberals ja no prosperarien.
CiU, PP i el diputat Joan Laporta van ser els artífexs de
tombar les esmenes i donar llum verda a unes retallades que afecten greument
l'ensenyament i la sanitat, entre d'altres. Això, només un dia després que
s'anunciés que el govern sanejarà el dèficit de Catalunya Caixa, Unnim i la CAM
amb diner públic.
Bloqueig massiu i pacífic
 |
| Milers de persones van tractar de bloquejar el Parlament de manera pacífica |
Una gernació es va aplegar a les portes del parc de la
Ciutadella, després que el consistori barceloní optés per tancar els accessos a
partir de les cinc de la tarda del dimarts 14 de juny. Era una petició expressa
del conseller Felip Puig. Mentre això passava, el sotsintendent dels Mossos
d'Esquadra Toni Vergés, que havia sol·licitat una reunió amb les indignades, va
rebre una carta en nom de la Comissió de Comunicació del moviment, on es
comunicava que cap cos policial no era un interlocutor vàlid per atendre
reivindicacions polítiques.
A partir d'aleshores, es va visibilitzar el que s'havia
decidit i consensuat en assemblea: una protesta massiva, pacífica i determinada
per evitar que el Parlament iniciés un debat que ha de cloure el proper 21 de
juliol amb l'aprovació definitiva de les mesures. La convocatòria va arribar
quan feia un mes exacte de l'inici d'unes protestes que han derivat en
acampades arreu del territori. Unes acampades que van desobeir la Junta
Electoral Central, van deixar en lletra morta les decisions del Tribunal Suprem
i el Tribunal Constitucional i van anul·lar de facto les ordenances del
civisme. Unes protestes que, en tot moment, han defensat la desobediència civil
pacífica, fins i tot davant la violència policial desfermada en l'operació de
neteja del 27M o en l'autorganització col·lectiva demostrada davant els
aldarulls que van acompanyar la celebració de la Champions.
Festival de victimisme
El 15 de juny, amb la distància de la jornada electoral del
22 de maig, els partits polítics van reaccionar amb molta més distància i
confrontació i van qualificar les tensions viscudes pels diputats o les
agressions puntuals quan accedien al parlament com a “greus atacs a la
democràcia” ocasionats per “professionals de la violència”. En alguns casos,
van arribar a fer paral·lelismes amb fets històrics com la revolució d'Octubre
de 1934 o el cop d'Estat de Tejero del 23F de 1981. Montserrat Tura va comparar
la situació amb la persecució dels jueus sota l'Alemanya nazi. La barra lliure
va arribar fins a López Tena, que va equiparar el succeït amb un cop d'Estat o
una situació preinsurreccional.
Des de la nit abans, les indignades havien aplegat milers de
persones a tots els accessos i van bloquejar les portes clausurades del parc
amb pancartes i tanques. “Barrem el pas a les retallades” o “Tancat per
demolició social” eren alguns dels missatges que s'hi podien llegir.
Càrregues i helicòpters
 |
| Els antidisturbis dels Mossos d'Esquadra van carregar amb força |
La primera càrrega dels antidisturbis va provocar, a quarts
de set de la matinada, nombroses persones ferides i va derivar en un clima de
tensió que va créixer quan les diputades, a peu de carrer, van provar d'accedir
al Parc de la Ciutadella enmig dels grups de manifestants. Visiblement afectat,
el president de la Generalitat Artur Mas va voler entrar a l'hemicicle a l'hora
en punt en què començava el debat pressupostari. Per aconseguir-ho, va ordenar
l'ús d'helicòpters per traslladar el govern en ple, fet que va ser utilitzat
posteriorment per intentar defensar la tesi que la seu parlamentària estava
“segrestada per terra”, tot i que per algunes entrades pel carrer Wellington i
el carrer de la Circumval·lació s'hi podia accedir sense problemes.
A la mateixa hora i el mateix dia, es va produir una
protesta ben similar davant el parlament grec, a la plaça Syntagma. Ni la
premsa grega ni la catalana no es van atrevir a qualificar la manifestació
d'antidemocràtica. De fet, el president del govern hel·lènic s'ha vist forçat a
anunciar la seva disposició a dimitir arran del descontentament popular contra
les polítiques de retallades socials, semblants a les aprovades a Catalunya i a
l'Estat espanyol.
Contra l'ofensiva neoliberal, el moviment ha convocat una
manifestació el diumenge 19 de juny a les cinc de la tarda a la plaça
Catalunya. La convocatòria és de caràcter internacional i es reproduirà a
diverses ciutats sota el lema El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi.
Mentrimentres, Felip Puig es dedicava a reblar que era “l'únic que va entendre
el que va passar el 27 de maig”.
El bloqueig del Parlament, pas a pas
33 ferides, 5 detingudes i tensió en l'accés dels diputats i
les diputades al Parc de la Ciutadella. 50 diputades hi accedeixen en furgons
policials i 32 en helicòpter, entre elles el govern en ple.
17h Un operatiu conjunt de Mossos d'Esquadra i Guàrdia
Urbana tanquen i prenen el Parc de la Ciutadella. Camions amb lavabos portàtils
i serveis de càtering per als més de 300 agents desplegats.
00h Després d'una assemblea multitudinària, l'acampada
s'estén per tot el perímetre del Parc de la Ciutadella des de l'Estació de
França fins a la cantonada Wellington/Pujades. Al voltant de 900 persones hi
pernocten.
6:30 Unitats de la Brimo (antidisturbis) i ARRO dels Mossos
d'Esquadra arriben a la confluència del carrer Wellington, carreguen contra les
acampades en actitud pacífica i desallotgen parcialment la zona per poder
controlar l'accés nord-oest al Parc de la Ciutadella, al carrer Pujades. Queden
encerclats per les manifestants.
7h Segona carrega policial, que estableix un triple cordó
policial al carrer Pujades. La Brimo ha de fer una incursió per rescatar deu
agents de paisà, molts d'ells encaputxats, que han quedat atrapats en un
pàrquing.
7:15h Tercera càrrega policial, a partir de la qual
s'estableix un passadís policial per on haurien d'accedir cotxes oficials,
treballadores i premsa, opció que finalment es desestimarà. Les periodistes són
concentrades enmig d'un doble cordó policial i algunes en són expulsades. Prop
de 4.000 persones encerclen el Parc de la Ciutadella en diferents punts.
9h Comencen a arribar diputades i es viuen moments puntuals
de tensió amb Marina Geli, Alfons López Tena, Montserrat Tura, Ernest Maragall
o Joan Boada, entre d'altres. No es produeix cap agressió física --excepte les
empentes a Joan Boada-- però sí que s'increpa les diputats entre
estira-i-arronses, tres ruixades d'esprai o escopinades. Bona part de les
manifestants crida a la calma i recorda que els criteris de l'acció són els de
la “desobediència pacífica i determinada”. Algunes diputades --entre elles, la
comitiva d'ICV-EUiA-- aconsegueixen accedir a peu per l'avinguda Meridiana,
després d'arribar al dispositiu de catorze furgons de la Brigada Mòbil que obre
el passadís per on els agents les escorten fins al Parc de la Ciutadella.
9:30h Repetides càrregues esporàdiques a la zona de
l'avinguda Meridiana, dirigides pel comandament de la Brimo David Bordas.
10:10h El ple comença amb el quòrum mínim de 69 diputats i
diputades. Mentrestant, la Brigada Mòbil trasllada, en sis furgons
antidisturbis, 50 diputats i periodistes reconcentrats a la comissaria de la
Guàrdia Urbana, que accedeixen al parc per la porta d'accés al Zoo de Barcelona
del carrer Wellington. En paral·lel, fins a deu viatges en dos helicòpters
(Mossos d'Esquadra i Bombers) traslladen el president Mas i la presidenta del
Parlament Núria de Gispert, tots els consellers i conselleres del govern i
altres diputades –32 persones en total– des de l'heliport de la comissaria dels
Mossos d'Esquadra del carrer Bolívia fins al terraplè de davant del Zoo, a les
rodalies del Parlament de Catalunya.
10:45h Nova càrrega policial al carrer Wellington, després
d'un estira-i-arronsa entre manifestants i Mossos. S'activen dos extintors i
agents de la policia disparen salves a l'aire, encegats per la pols dels
extintors. Les enquestes de TV3 a Els Matins arrenquen amb un 60% de suport a
les indignades (Us sentiu representats pels que volen impedir l’accés dels
diputats al Parlament?) i clouen amb un 45%.
11:30h La Brigada Mòbil desfà el dispositiu d'accés al parc.
Algunes manifestants llencen objectes contra ells i aquests disparen salves a
l'aire. Un gruix de manifestants intenta accedir al parc pel mateix accés que
ho han fet minuts abans alguns diputats i diputades. L'ARRO ho evita bloquejant
l'accés --des de dins-- amb furgonetes. El recompte de gent ferida puja a 33
manifestants i 3 agents dels Mossos d'Esquadra.
13h Arrenca l'assemblea a la zona del carrer Pujades, on es
decideix marxar i reconvocar una asseguda popular a la plaça Sant Jaume a les
sis de la tarda.
14h Declaració unitària i corporativa de tots els partits
polítics que condemna els fets. Fa deu dies, van ser incapaços de consensuar
cap condemna contra les lesions sofertes per les 84 manifestants a la plaça
Catalunya. Dues de les quals van ser intervingudes quirúrgicament a l'Hospital
Clínic.
15h Declaració institucional del president Artur Mas per anunciar
l'ús de la violència policial a la tarda.
16:45h Nova càrrega policial a l'accés al Zoo del carrer
Wellington, quan sortia un vehicle del servei de càtering. Sis persones són
detingudes per desobediència a l'autoritat.
18h Asseguda popular a la plaça de Sant Jaume, on s'apleguen
més d'un miler de persones. 550 agents han participat en el desplegament
policial. Les esmenes a la totalitat són rebutjades gràcies als vots en contra
de CiU i Joan Laporta i a l'abstenció del PP. Els vots recollits per aquestes
formacions representen el 30% del cens electoral i el 20% de la població. Les
retallades no constaven a cap programa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada