Remenament a l’entorn del proper secretariat de l’ANC

La independència catalana serà socialista autogestionària o solament serà un la consolidació d’un nou domini imperialista occidental 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/02/2015 

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).-  

Molt de remenament a l’entorn del proper secretariat de l’ANC, òrgan interclassista dissenyat segons un manual imperialista atlantista per impedir que el Principat de Catalunya torni emprendre el gloriós camí del socialisme autogestionat i autogestionari de l’estiu de 1936, en que es va gaudir d’una independència de fet fins el retorn del domini de l’Estat capitalista espanyol, sota la bandera del Front Popular, el maig de 1937. 

Entre el frau i l’esperança 

La política interclassista vol consolidar un estat propi burgès. En canvi, hi ha una responsabilitat a nivell de la militància del moviment llibertari i de la ultraesquerra revolucionària consellista a fi de trobar i aplegar tothom que tingui prou consciència i voluntat necessària per complir el deure històric d’enderrocar el domini capitalista al sud d’Europa i estendre la revolució proletària intercontinental a la conca de la Mediterrània a partir de la crisi burgesa a l’Estat capitalista espanyol i transformar una ruptura política contradictòria d’una declaració unilateral d’independència (DUI) al Principat vers la revolució proletària i el poder obrer autogestionat vers el socialisme autogestionat i autogestionari, tenint en compte les experiències i lliçons històriques proletàries i de les capes populars no assalariades dels marins de Kronstadt el 7 de novembre de 1917, l’exèrcit insurgent obrer i camperol a Ucraïna comandat per Makhno enfront l’Imperi d’Àustria i Hongria al mateix temps contra la burgesia nacionalista ucrainiana o les posicions, el maig del 37, de l’Agrupament Amics de Durruti. Hi ha sectors que pensen que tot el que no vagi per aquest camí és regar fora del test, ja que l’alliberament nacional català solament podrà ser real, en el moment d’una declaració unilateral d’independència, al marge dels imperialismes i amb la revolució social del proletariat i les capes populars, enfront aquest món de violència institucional, per abolir l’esclavatge modern del treball assalariat i el mateix regne de la Mercaderia. Doncs, el socialisme solament serà possible si recuperem el seu sentit històric autogestionari i des de baix, ja que en cas contrari queda en una paraula buida de contingut, tant a nivell d’idees com a la pràctica efectiva. No hi ha cap país autènticament socialista en el planeta. 

El socialisme té un significat molt precís: a) abandonar el sistema d’explotació de l’espècie humana per membres privilegiats de la pròpia espècie; b) la desaparició de l’estat polític; c) la gestió de la societat de baix a dalt per les persones que produeixen quelcom lliurement associades i federades. Queda clar que el futur de l’espècie humana correspondrà al socialisme autogestionari, ja que el socialisme és un moviment històric que no queda superat, mentre el sistema capitalista té el seu temps comptat i per això de manera urgent haurà de ser reemplaçat pel socialisme autogestionari, a fi que la humanitat i el propi planeta sobrevisquin a la desfeta econòmica actual i a l’ecocidi planetari. Tota la força del socialisme surt de les carències i la bancarrota del propi capitalisme en aquesta segona gran depressió mundial d’aquest nociu sistema econòmic. El socialisme autogestionari és una necessitat imperiosa d’aquest moment històric mundial. 

El desenvolupament de l’ANC, que entra en un any determinant  

Sens dubte, aquest any 2015 serà l’any més determinant fins ara de l’ANC, com reconeix l’edició del 2 de febrer el diari del comte de Godó (Àlex Tort, “L’ANC després de Forcadell”, ‘La Vanguardia’ 02/02/2015), doncs renova la direcció a principis de maig, en plena campanya dels comicis municipals i tot just cinc mesos abans d’afrontar les autonòmiques del 27-S, una renovació que inclou la seva cara més visible des de la seva constitució pública, el 10 de març de 2012, Carme Forcadell i Lluís, que ha esvaït la seva continuïtat en el càrrec de presidenta i recentment ha declarat que no seguirà al capdavant de l’entitat. El mandat de Forcadell acaba el maig i els estatuts de l’ANC limiten els càrrecs directius a un màxim d’una elecció i dues reeleccions, cadascun per un període d’un any. A partir d’aquí s’obren diverses incògnites. Forcadell diu que encara no té clar el seu futur polític. Cal recordar que CiU i ERC es presenten en llistes separades. Segons ‘La Vanguardia’, després d’uns anys al front de l’ANC, tot apunta que Forcadell, cofundadora de la Plataforma per la Llengua i vocal d’Òmnium Cultural de Sabadell que va ser regidora per ERC a l’Ajuntament de Sabadell (2003-2007), no deixarà la primera línia de la política convencional i provarà de formar part de la candidatura autonòmica d’ERC o de la d’Artur Mas pel 27-S. 

Junt a la presidenta de l’ANC, també hauran de plegar el 22 de maig 22 dels 75 membres del secretariat nacional, l’òrgan executiu de l’entitat cívica política interclassista. Deu dels membres més votats de l’actual secretariat, nou hauran d’abandonar-lo, com ara Jaume Marfany i Segalès, vicepresident. Tampoc pot continuar un dels quatre impulsors i ideòlegs del procés per crear l’ANC, Pere Pugès i Dorca, coordinador de política i relacions externes. Tot i això, ambdós dirigents de l’ANC es van mostrar propers a la llista del President, impulsada personalment per Artur Mas per als comicis del 27-S i apunten més clarament que Forcadell a donar suport a la candidatura del president de la Generalitat, segons ‘La Vanguardia’. Igualment, dos dels organitzadors de les manifestacions de l’ANC pels onze de setembre de 2012, 2013 i 2014, Ignasi Termes i Ferran Civit, es veuen a deixar el càrrec el proper mes de maig.     

Joan Bosch, al seu llibre ‘Moments estel·lars de Catalunya’ (La Campana Edicions), Barcelona (2014), explica que Pere Pugès i Dorca es va trobar amb el seu amic Enric Ainsa i Puig, Miquel Strubell i Trueta i Miquel Sellarès i Perelló i tracen fer una organització poble per poble del Principat de Catalunya, que de cap manera sigui una coordinadora de partits, i fan una llista de CONTACTES, des de gent d’UDC fins a militància de la CUP. Es tractava d’aconseguir 40 persones destacades d’un nucli impulsor pel que seria l’ANC, tot plegat en el marc d’un full de ruta constituent de la futura organització nacional catalana (interclassista). Qui va mostrar interès en el full de ruta vers la constitució de l’ANC era convocat, a nivell individual, era convocat a l’oficina, que Ainsa disposava a Jardinets de Gràcia, per fer una entrevista, del tot reservada i discreta, sobre el projecte de l’ANC. Si s’acceptava, aquesta persona passava a constituir un nou membre del PRIMER CERCLE CONCÈNTRIC, amb el compromís que es tractava d’un FULL DE RUTA SECRET. Ainsa s’encarregava de les tasques de la infraestructura de COMUNICACIÓ. Al mateix temps, entre els quatre impulsors s‘elaboraven els documents interns, que van servir posteriorment de ponències fundacionals de l’ANC. 

Pugès, l’actual coordinador de política i relacions externes de l’ANC, amb possibilitats de ser diputat en la llista d’Artur Mas el 27-S. Acusat de corrupteles econòmiques arrel de l’organització de l’assemblea constituent de l’ANC pel sector de l’ANC que gira a l’entorn del grup que es troba “constrenyit estructuralment” en l’esquerra independentista i la part considerada “reformista” o “moderada” de la CUP però, que a la pràctica entra en l’estratègica de front patriòtic interclassista que en diu contradictòriament PIC (“política independentista de combat”), parlem de l’antic MDT, que a Girona va aconseguir la coalició de CUP Girona amb Reagrupament a les darreres eleccions municipals, i ara constituït en partit Poble Lliure. Miquel Stubell, filòleg que viu al Baix Empordà, és germà del que fou diputat autonòmic de Solidaritat (SI), Toni Stubell. Són nets del cirurgià Josep Trueta i Raspall, que formà part, a Londres, del Consell nacional Català (CNC). Sellarès. Militant pro sionista. Va viure un temps en un kibutz (Israel). Membre actiu del lobby israelita a Catalunya. Director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, que va crear l’any 1998. Defensa la creació d’un exercit convencional i dins la NATO de l’Esta català en procés constituent, a diferència del jutge Santiago Vidal i Marsal, que vol un Estat sense exèrcit propi, solament Mossos d’Esquadra, però també sota la protecció de la NATO. Sellarès,  com a expert en temes policials, fou nomenat director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya pel president Pujol l’any 1983, fins el febrer de 1984, treballant en el desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Sellarès, dins l’ANC, defensa Pugès de les acusacions de corrupteles econòmiques internes.