Reforma del Codi Penal

A cop de llei, liquiden els pocs drets que ens queden 

Febrer del 2015

 

Els darrers dies hem tingut coneixement del pacte d’estat signat entre el PP i el PSOE, pel qual, es materialitza un acord destinat a criminalitzar totes aquelles veus dissidents.  

El pretext del pacte és combatre el «terrorisme jihadista». L’objectiu real, però, és plasmar a la llei la repressió que per la via de fet ja s’està duent a terme per l’estat ja sigui mitjançant els seus guardians (les forces i cossos de seguretat de l’estat) o mitjançant la seva justícia.  

Aquest pacte materialitza una nova reforma del Codi Penal que, lluny de perseguir la suposada reinserció de l’individu, comporta la criminalització de les persones que no han comès cap delicte i que procura mantenir sota el jou de l’estat a aquelles persones ja condemnades, retenint-les de forma indefinida sota els ulls de la justícia institucional.  

Entrant en matèria, recordem que amb la darrera aprovació al Congrés de la Llei de Seguretat Ciutadana (La Llei Mordassa), analitzàvem que desapareixien les faltes del Codi Penal, passant a ser infraccions administratives en alguns casos i en d’altres, delictes.  

Aquesta és una de les mesures que mitjançant la reforma del Codi Penal serà aplicable ben aviat. D’aquesta manera, es converteixen en delictes, per exemple, el top manta (en vendes inferiors a 400€) o els furts que pel valor d’allò sostret (400€) fins ara eren considerats com a falta, comportant, per tant, antecedents penals per a les persones que els cometin. En definitiva, es criminalitza i marca a les persones més necessitades. La crisi econòmica que ha organitzat el sistema capitalista ens recorda a les persones, la nostra veritable posició a la societat; i les institucions, a la vegada, agreugen les conseqüències de les nostres conductes quan intentem sobreviure al capitalisme salvatge.  

Un altre atemptat greu contra els drets de les persones és la modificació que estableix que les mesures de seguretat aplicables a les persones condemnades podran ser més gravoses i de més llarga durada que les pròpies penes aplicades pel delicte comès. Això resulta en que potser ens apliquen una multa econòmica com a pena però privació de llibertat com a mesura de seguretat, un cop ja aplicada la pena i a més de durada il·limitada. A més, cal tenir en compte que qui decideix les mesures de seguretat no deixa de ser una persona (un jutge) les seves decisions poden arribar a ser arbitràries i basades en prejudicis sobre l’individu ja condemnat. 

La novetat de la reforma del Codi Penal que més relleu ha generat als mitjans de comunicació és la presó permanent revisable, és a dir, la cadena perpètua, que s’instaura al Codi Penal amb l’excusa d’aplicar-se només a aquells delictes més greus, tot al·legant que no és contrària a la reinserció de l’individu perquè existeix un procediment de revisió de la pena quan el penat hagi complert una part de la mateixa. No obstant, aquest procediment de revisió no garanteix la llibertat futura de l’individu, a qui, en teoria i segons les seves lleis, s’hauria de buscar reinserir, ja que deixa a l’arbitri dels tribunals la decisió d’una possible llibertat en algun moment de la vida del penat. Es tracta d’un nou atemptat contra la llibertat de l’individu que, com a sindicat de fonaments anarcosindicalistes, considerem totalment aberrant.  

La reforma del Codi Penal, arriba al nivell de criminalitzar aquelles persones que es solidaritzen amb aquelles altres en situació «irregular», tot ajudant-les a entrar o circular per l’Estat espanyol. Assoleix el súmmum de la perversió quan es consideren com a criminals les persones solidàries, aquelles que empatitzen amb les altres davant la falta de responsabilitat i actuació de les institucions. Aquest sindicat i les seves afiliades no deixarem de donar suport i ajudar amb tot allò que estigui a les nostres mans a les persones que no tenen aquells papers imposats per l’Estat.  

La cosa no acaba aquí, perquè la reforma del Codi Penal no oblida el tipus penal que més sovint és imputat a les persones que formem part dels moviments socials: els desordres públics. Estableix un nou article que concreta com a delicte (al no existir ja les faltes): l’ocupació o invasió de domicilis públics o privats malgrat es trobin oberts al públic i en la que es pertorbi de forma rellevant l’activitat normal de la persona jurídica (pública o privada). Novament ataca els drets i les llibertats de les persones i és un nou intent de repressió d’aquelles que participen dels moviments socials i lluiten de forma activa contra, entre d’altres, els bancs que desnonen a la gent de les seves cases i les institucions que lluny de posar remei als problemes de la població els empitjoren.  

A més, la reforma arriba a castigar penalment la difusió de missatges que convoquen a manifestacions i concentracions, criminalitzant a aquelles persones que des del seu ordinador o mòbil comparteixin o repiulin convocatòries de manifestacions i concentracions: més mà dura contra la llibertat d’expressió i manifestació exercida pel poble contra els abusos del poder.  

I un cop ja imposades les penes, ja siguin de desordres públics o altres, la reforma ha establert que els jutges puguin establir com a condicionant a suspendre la pena privativa de llibertat, que el penat compleixi prohibició d’establir contacte amb determinades persones o grups quan pel jutjador es tinguin fonaments que el contacte amb aquestes persones o grups puguin facilitar la comissió de nous delictes per la persona penada, posant sota sospita, d’aquesta manera, aquests grups i persones malgrat no haver estat condemnades (les persones) ni prohibits (els grups) prèviament i prejutjant, novament, a la persona ja condemnada prèviament. No podem sinó concloure del present anàlisi que ens trobem davant una dictadura que ja no podem anomenar encoberta, perquè l’estat ens està deixant veure a totes que amb la seva actuació, vol acabar amb qualsevol forma de protesta contra el sistema establert.  

Des de la CGT de Catalunya, volem recordar a l’Estat i als seus dirigents que no tenim por, que la seva llei per nosaltres no és justícia i no cessarem en reivindicar els nostres drets com a persones, perquè la classe treballadora malgrat sempre trobar-se oprimida per l’estat i la classe dominant, s’aixeca i lluita per forjar un món millor. Per la construcció d’una societat llibertària! 

Confederació General del Treball de Catalunya 

Secretariat Permanent del Comitè Confederal