Pablo Iglesias: "Els patriotes no volem ser una colònia de ningú, volem plena sobirania"

Jaume Roures Llop

Iglesias com Ada Colau obvien la sentència contra la llei de consultes catalanes, la democràcia tant sols la volen en clau espanyola, stalinisme de debò que triomfa sense mullar-se.

Iglesias, un producte cinematogràfic creat per un empresari que va renegar del trotskisme tot creant Mediapro, Jaume Roures.  

Chavisme i Mediapro darrera Podem, malgrat la idea trotskista original de Jaume Pastor. 

[Països Catalans 27/02/2015] Moviment Febrer 1923 

Jaume Roures, antic cap militar, quan José María Mendiluce n’era de l’aparell de propaganda (s’editava la revista clandestina ‘Comunismo’ i el portaveu ‘Combate’), durant el tardofranquisme de l’organització trotskista LCR/ETA VI (Secció espanyola de la IV Internacional/Secretariat Unificat), que ara es diu Esquerra Anticapitalista, una idea del militant trotskista històric valencià Jaume Pastor, al Principat de Catalunya s’actua amb el nom de Revolta Global/EA, és un dels principals empresaris, junt amb el Govern de Veneçuela, que impulsa el creixement de Podem en el marc d’una campanya de realitat virtual, cosa que des de les passades eleccions europees fa que Mediapro estigui creant una figura cinematogràfica en la persona del militant stalinista chavista Pablo Iglesias, un oportunista com el gallec Pablo Iglesias Posse (1850-1925) que va trair a Madrid la formació socialista revolucionària Aliança per la Democràcia Socialista per formar, primer, la parlamentarista i socialdemòcrata Nueva Federación Madrilenya l’any 1872, germen de l’actual Federació Socialista Madrilenya, i, més endavant, el PSOE l’any 1879 i la UGT el 1888. Resulta que Jaume Roures, amb Mediapro, promou un documental polític sobre Podem des de la  passada primavera. Així, un equip de cinema, dirigit per Fernando León de Aranoa, segueix on van, de manera regular, Pablo Iglesias i el seu seguici de satèl·lits. Una selecció dels seus actes considerats per Aranoa els més rellevants com també reunions i activitats polítiques internes de la formació que s’estan disseccionant des d’un ull cinematogràfic. Està previst que aquest treball de camp d’Aranoa per la productora Mediapro s’allargui fins a les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. 

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va valorat el dimecres la intervenció del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, al debat de política general que s'ha portat a terme al Congrés dels Diputats. Ho va fer d'una manera molt particular, a Madrid i davant un auditori ple de gom a gom on va desafiar Rajoy emplaçant-lo a mantenir un debat "cara a cara, on vulgui i quan vulgui". Iglesias va afegir que "els patriotes no volem ser una colònia de ningú, volem plena sobirania", això si en clau totalment de nacionalisme espanyol, com a bon jacobí. 

Igual que Ada Colau silenci davant l’àtac al 9-N per part del Tribunal Constitucional espanyol, una mena d’Inquisició del segle XXI. L'acte d’Iglesias al Círculo de Bellas Artes de Madrid sota el títol 'l'altre debat de política general' i ha servit al líder suprem de Podem per desmentir totes les afirmacions que el cap de l'executiu espanyol ha fet al Congrés dels Diputats. Ha estat especialment dur amb la política econòmica del govern del Partit Popular i amb la reforma laboral impulsada per la ministra Fátima Báñez, però silenci davant els atacs a la democràcia del Tribunal Constitucional. 

Pablo Iglesias és un nacionalista espanyol que sap que millor no parlar de la situació al Principat de Catalunya. Durant la seva intervenció, Iglesias havia emplaçat Mariano Rajoy a mantenir un debat cara a cara:  "Espanya mereix un debat entre vostè i jo". "Espanya viu un moment excepcional, tant excepcional que l'oposició real no està a diu d'avui al Congrés", ha exclamat davant un auditori que l'ha rebut al crit de "sí es pot". "Els patriotes [espanyols] no volem ser una colònia de ningú, volem plena sobirania" això si, no anava per a Catalunya ni als Països Catalans. Iglesias ho té cla i li ha explicat en més d’una ocasió al seu principal satèl·lit a Barcelona, Ada Colau, “no cal parlar de les demandes catalanes”, “les ignorem, no parlem d’elles i ni tant sols ens hi solidaritzem”. Aquest és part del seu èxit,  Podem i Barcelona en Comú, populisme chavista i a la grega stalinista de debò, nou lerrouxisme d’esquerres i promoció d’una victòria a les eleccions municipals barcelonines de maig. Ada Colau no contesta les preguntes sobre el tema català, silencia sobre la sentència de la llei catalana de consultes, silenci sobre l’espoli de l’Estat espanyol i qui insisteix aquesta oportunista li bloqueja el twitter. Aquesta és la seva democràcia dita popular, molta demagògia, però poca democràcia participativa, gens de democràcia obrera i moltes falses primàries per elegir candidats, però no per elegir-la a ella i la dotzena de primers llocs de Barcelona en Comú.