dilluns, 16 de febrer del 2015

Merçona Puig Antich presenta a Olot el llibre sobre el seu germà que ha fet Jordi Panyella. Monument al company Salvador a la plaça de Barcelona dedicada a la seva memòria.


El monument que evoca el camí cap a la Llibertat en honor de Salvador Puig Antich
L’autor i Merçona presentaran ‘Salvador Puig Antich, cas obert’. 

Una estructura que evoca la llibertat és el centre del monument que la ciutat erigeix al jove anarquista garrotat a la Model ara farà 41 anys.

La plaça dedicada al guerriller comunista llibertari dels grups autònoms de combat era fins ara un espai invisible, sense cap placa en record del company Puig Antich.
El jutjat federal núm. 1 de la República Argentina, de Buenos Aires, inclou en la causa general pel genocidi franquista el cas de Salvador Puig Antich.
 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/02/2015 
Olot (La Garrotxa).- 

El dijous 19 de febrer, a les 19:30h, a la seu d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, a Olot, hi haurà la presentació del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ a cura del seu autor, el periodista Jordi Panyella, acompanyat per una germana de Salvador, Merçona Puig Antich, que presentarà l’acte. En el llibre de Panyella entre altres coses s’indaga sobre proves de manipulació del sumaríssim militar que utilitzà el consell de guerra contra el MIL per aconseguir la pena de mort i execució al garrot a la Model, de Barcelona, del company Salvador, el matí del 2 de març de 1974.  

El jutjat federal núm. 1 de la República Argentina, de Buenos Aires, inclou en la causa general pel genocidi franquista el cas de Salvador Puig Antich. Per la seva banda, ara farà un any, el 28 de març de 2014, l’Ajuntament de Barcelona acordà fer costat a la família Puig Antich en el propòsit de revisar el consell de guerra sumaríssim de 1974 i restituir la memòria de Salvador tot clarificant la veritat, com ara la manipulació policial i judicial miliar de proves en el seu cas.  


La plaça per honorar Puig Antich era fins ara un espai invisible, sense cap placa 

Llegim que un podi allargassat, amb un pendent suau en forma de rampa, com una clara i evident al·legoria als camins de la Llibertat. Així és el monument que la ciutat de Barcelona erigeix a Salvador Puig Antich, l'última persona de Catalunya que va morir víctima de la violència exercida per la repressió de la dictadura militar del general Franco.  L'obra suposa esmenar un greuge històric, ja que, si bé l'any 2006 l’Ajuntament va decidir donar el nom d'una plaça del barri de Roquetes al jove comunista llibertari, fins ara no hi havia cap placa ni cap altra indicació que permetés identificar l'indret, i això ho convertia en un espai invisible. Amb el monument que aquests dies acaben de posar a punt els operaris de l'empresa Vidal Metal·lúrgics es dóna compliment a la declaració aprovada ara farà un any pel plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona, coincidint amb el quarantè aniversari de l'execució de Puig Antich pel sistema del garrot a la presó Model. En aquella declaració, el consistori va adquirir el compromís de dignificar l'espai.  

La història de la plaça Puig Antich arrenca l'any 1999 quan, a instàncies del grup municipal del Partit per la Independència la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va prendre l'acord de dedicar un espai de la ciutat al jove comunista llibertari del MIL i grups autònoms de combat. L'alcaldia l'ocupava aleshores Joan Clos, del PSC, i aquell compromís va quedar en el fons d'un calaix fins que, ara fa nou anys, el districte de Nou Barris, a instàncies d'una associació veïnal, va decidir posar el nom de Puig Antich a un indret de Roquetes que fins aleshores portava el nom de plaça del Carib.  

Sorprenentment, però, el districte no va fer res per senyalitzar convenientment l'indret. El compromís adquirit l'any passat pel plenari, a instàncies del grup municipal d'ERC, es va començar a fer realitat després de Nadal, quan van començar les obres d'adequació del monument.  

La plaça és un espai que es va guanyar al pendent de la muntanya a base de funcionar com una pedrera durant els anys en què es va construir el barri. Quan es va urbanitzar definitivament s'hi va habilitar una àrea de jocs i al mig de l'espai es va aixecar un edifici en forma de prisma rectangular que està destinat a aparcament públic. La plaça està dividida entre l'espai de jocs infantils i l'espai que hi ha a la part superior d'aquest aparcament, que funciona com una terrassa oberta al públic i des d'on es divisa una vista espectacular de la ciutat de Barcelona. És en aquest espai superior on s'hi ha instal·lat el monument.  

L'homenatge a Salvador Puig Antich evoca la Llibertat i també remet a l'espai urbà del districte de l'Eixample, tan lligat a la història de la seva detenció, al número 70 del carrer Girona, i la seva execució al garrot el 2 de març de 1974, al presidi d'homes situat al carrer Entença, la Model. És per això que els creadors del monument, l'arquitecte Nicolás Aparicio i l'artista Gerard Quartero, han prioritzat l'ús de materials estretament vinculats a aquesta zona de la ciutat on va florir l'estil modernista, com el ferro i, sobretot, el panot de Barcelona, rajola amb un dibuix de flor que és considerada un dels símbols de la ciutat.

El monument té dues parts. La primera, a l'entrada, on hi ha un plafó construït amb ferros i rajoles i on s'hi han de situar dues plaques amb textos relacionats amb el company Salvador. Davant per davant s'hi ha construït un banc de ferro i pedra on es podrà seure per llegir els textos. Gravat en el banc s'hi llegeix ja el nom de Salvador Puig Antich. 

La segona part del monument arrenca al peu del banc, amb uns panots que s'han posat a terra en forma de camí i unes guies a banda i banda que condueixen el visitant fins al mig de la plaça. Allí comença una rampa de poc més de dos metres d'amplada i setze metres de llarg que es va enfilant fins a arribar al metre d'alçada. La rampa està flanquejada per uns barrots que en un primer moment creen la sensació d'empresonament, però que a mesura que la construcció va agafant alçada van disminuint fins a arribar al punt més alt del podi, on els ferros deixen de ser un impediment als ulls del visitant. Des d'aquest lloc es té la sensació d'estar suspès sobre una vista única de la ciutat de Barcelona i el litoral del Besòs. “Buscàvem aconseguir una sensació d'ingravidesa”, resumeix l'arquitecte Nicolás Aparicio.  


Una plaça enfilada a les altures del barri de Roquetes

El metro de Barcelona no permet arribar a tot arreu, però sí al barri de Roquetes, i la parada de la Línia 3 que porta el seu nom deixa relativament a prop de la plaça Salvador Puig Antich. Tot i el pendent del terreny, l'accés fins al lloc és relativament fàcil fent ús de les escales mecàniques que ajuden a salvar el desnivell. La plaça és al final del carrer Cantera, però és recomanable fer ús de les escales per accedir-hi a través del carrer de Briquets, que també hi desemboca.  

Mira també: 
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/01/nous-testimonis-del-cas-puig-antich_29.html#more]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada