Un document de Francisco Caja enviat a Albert Rivera
al que ha tingut accés el directe.cat revela l’objectiu de Ciudadanos de crear
tensions socials amb la llengua i de retornar el català a la situació de 1978
[DIRECTE!CAT 10/02/2015]
El maig de 2011 el president de Convivència Cívica,
Francisco Caja s'adreça al president de Ciudadanos, Albert Rivera, per
tranquil·litzar-lo. Mesos abans es produïa la primera gran manifestació del
10-J contra al sentència de l’Estatut i 1,5 milions de persones sortien al
carrer per reclamar la independència. Caja diu a Rivera que estigui tranquil
que FAES i Denaes els ajudaran a aconseguir que el 2013 o el 2014 milers de
pares es revelin contra la immersió lingüística, però que de moment “costa molt
que els pares es moguin” perquè veuen molt violent “marcar” els seus fills.
Caja li retreu que no busqui acords amb “Alícia” i explica a Rivera que el
moment estratègic de “noquejar” el català i “retornar-lo a les masies” vindrà
amb el moment polític i augura que entre tots retornaran el català a la
situació de 1978, és a dir, “matar-lo de
gana i desproveir-lo del prestigi que ha obtingut a costa del castellà”.
La via Ulster a través de la llengua
Caja augura que CiU i ERC es posaran d’acord en
l’aventura “secessionista”, però que “l’aventura independentista es podrà
descarrilar amb facilitat des de l’estat , amb o sense intervenció militar”, i
afegeix que fins i tot en el cas que la secessió anés endavant, la llengua
seria una eina formidable “per fulminar el nou estat” perquè tindrien “un camp
abonat per a la revolta” en el moment en
que els separatistes moguessin fitxa per “imposar el seu idioma”, i assegura
que encara que els d’ERC passin del tema, això és pura estratègia. “Llavors
serà una arma considerable per desestabilitzar “l’estadet” català de cartró
pedra”, perquè se’ls hi anirà la mà en voler corregir la debilitat de l’idioma
per la falta de natalitat que tenen.
A l’espera de l’esclat de la majoria castellanoparlant
Caja assegura que “la dona catalana, tan sensual ella,
els ha sortit estreta a l’hora de parir” i assenyala que serà llavors “que els
ho farem pagar” i la profecia de Don Leopoldo sobre l’aportació de la
immigració prendrà cos i la població majoritàriament castellanoparlant
“esclatarà”. Caja argumenta que això serà així per la comoditat de la població
amb el castellà i la incomoditat amb el català, que farà que la gent es rebel·li.
Rivera, l’escollit per rematar la feina que Franco no
va acabar
Caja continua la missiva mostrant-se convençut que
tard o d’hora el castellà tornarà a “senyorejar” a Catalunya, i no només als
tribunals i a l’economia, i diu a Rivera
que el seu paper en aquesta “noble escomesa” serà decisiu i que “Ciudadanos ha
de ser el màxim beneficat de la guerra de la llengua. Una guerra que guanyarem
contra els que volen imposar un idioma del passat que, per desgràcia, Franco no
va acabar de posar al seu lloc”.
L’acte del teatre Goya colofó de la catalanofòbia
Caja s’acomiada de Rivera explicant que aquestes
“reflexions” són per tranquil·litzar-lo i que aviat es veuran. Gairebé un any
després, Ciudadanos, el PP, Convivencia Cívica i altres entitats espanyolistes
van pactar el camí per acabar amb la immersió lingüística, en un acte ple de
violència dialèctica que va omplir el teatre Goya. Francisco Caja en l’acte va
assegurar que “La immersió lingüística és de totes totes incompatible amb la
democràcia”, i Rivera sentenciava que: “Hem tingut mala sort, els catalanoparlants
i els castellanoparlants, perquè quan s’agafa una llengua, una raça o una
religió com un patró únic s’exclou a part de la població”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada