"Si ens veiessin ara", deia des de
l'escenari un dels organitzadors, "es cagarien a sobre. Perquè el que no
volen que passi és això, que ens unim"
"La repressió i la impunitat ens entristeix i ens
enrabia, però vull apel·lar a la victòria col·lectiva que ha suposat
reconstruir Can Vies”
"Perquè cal que la por canvií de bàndol. I això
està passant avui en dia. La gent que executa aquesta repressió, avui, té
por"
DIRECTA 07/02/2015
Anna Celma
Anna Celma
Amb les Cotxeres de Sants plenes a vessar, a mesura
que passen les sis de la tarda el mig miler de cadires es queden curtes. La
gent comença a seure a terra i les organitzadores veuen que s'han superat de
llarg les seves expectatives. Més de 1.000 persones escolten atentes quan l'acte
comença. "Organitzar una taula així ha estat molt difícil", ens
comenta un membre de la CGT. Només cal donar una ullada a la llarga llista de
participants per donar-li la raó.
A Sants s'ha produït la fita de reunir una mostra de
l'actual panorama repressiu, tant a territori català com espanyol. Obren el
cartell noms com el d'Alfon, Rodrigo Lanza, Carles Guillot, Laura Gómez, Diana
Junyent, Mariana Huidobro, Juanjo Álvarez, Iñaki García, Xavier Artigas o Jesús
Rodríguez. "Si ens veiessin ara", deia des de l'escenari un dels
organitzadors, "es cagarien a sobre. Perquè el que no volen que passi és
això, que ens unim, que col·lectivitzem les nostres lluites".
S'han trobat les persones combatents, les persones represaliades,
les persones perseguides per la seva diferència i la seva dissidència. Com
l'Alfon, com en Rodrigo, com va ser la Patricia, com són les Cinc de Barcelona.
S'han trobat les familiars que els hi han fet costat des que es va posar en
marxar la maquinària repressiva de l'Estat; mares com la Mariana o pares com en
Juanjo.
S'han trobat les persones companyes que les han
esperat i que les han reclamat sense descans mentre estaven presoneres,
aïllades i alienades; gent com la que es va mobilitzar després de l'Operació
Pandora o que van apuntalar l'Efecte Can Vies. S'han trobat també les persones professionals
que, des de dins, intenten desmantellar aquest engranatge pervers que busca
sufocar la dissidència. Persones com l'Andrés, en Jesús o en Xavier.
Diferents lluites, fronts comuns
La lluita obrera, el gènere, el racisme, la
discriminació, la persecució a la marginalitat i a les alternatives al sistema,
la corrupció policial, política i judicial... Esdevenen temes comuns de la
xerrada que, durant dues hores, fa una panoràmica a la repressió que en els
darrers anys ha mossegat directament als sectors dissidents. Però també a les
persones més humils, les sense veu i les oprimides, les que quan es troben en
situacions d'abusos de poder no tenen accés directe a unes xarxes de
solidaritat i de reacció envers aquesta repressió.
Els casos particulars s'expliquen com a símptomes
visibles d'una sistèmica estructura que es posa en marxa diàriament i arreu,
amb la complicitat política, judicial i policial. Com el del 4F, que ha
esdevingut un tsunami mediàtic després de la projecció de Ciutat Morta el passat
gener pel Canal 33. Com explica Mariana Huidobro, és terrible descobrir que
"totes les institucions han protegit un muntatge policial que ha enviat
persones a presó" malgrat saber que es tractava d'una farsa.
"Nosaltres fa nou anys que ho denunciem, han
estat anys molt durs. Però la nostra història és una de tantes. Ara, unir-nos
és el més important i que casos com el nostre serveixin com a precedent per
ajudar a tota aquesta gent que pateix la repressió arreu. Perquè la repressió
segueix, però a nosaltres no ens callaran", sentencia Huidobro. El seu
fill, Rodrigo, li dóna la raó. "Hi ha molta gent represaliada que
necessita recuperar la seva veu, casos que no tenen el suport que els ajudi a
poder denunciar. Per cada cas del qual parlem, darrere hi ha cent casos dels
quals no sabem res. Cal recordar, pensar críticament i tenir dubtes del
missatge hegemònic que se'ns vol fer creure, que ens esclafa".
Els torns de paraula s'emmirallen els uns amb els
altres. La crida a una organització col·lectiva contra l'opressió que genera el
poder esdevé constant. El valor de la jornada és l'ampli ventall de la
diferència, unida en un front comú, que s'ha reunit per denunciar i respondre a
la violència. Igual que la situació que es viu al barri del Raval, on Juan
Andrés Benítez va ser assassinat a mans dels Mossos d'Esquadra amb un dels
episodis més greus d'abusos policials. La seva mort és la punta de l'iceberg
del dia a dia d'un barri que es vol desunit i disgregat, però que ha respost
precisament fent valdre les seves diferències per respondre en conjunt als
atacs que viuen quotidianament.
"Estem davant d'una persecució ideològica i el
que s'està atacant és la dissidència política", explica una companya del
grup de suport a les preses de l'Operació Pandora. "És una crida d'atenció
als moviments socials perquè s'està atacant tot aquell discurs que pugui ser un
perill pel poder establert". Hi coincideix Laura Gómez, de la CGT i
condemnada a presó per cremar uns bitllets falsos davant la Borsa de Barcelona
en una jornada de vaga general. "En l'estratègia de criminalització de la
mobilització social ens detenen i ens torturen sota acusacions inventades, en
muntatges que no es limiten a l'àmbit jurídic-legal, sinó també des dels
mitjans de comunicació per presentar als activistes com a vàndals i
terroristes”, ha clamat contemplant la sala plena.
Moltes de les presents no han viscut directament la
repressió, però en són properes perquè, com explica Bernat, membre de
Rereguarda en Moviment, "les famílies, amigues i companyes pateixen un
quart grau, un internament afectiu" quan alguna persona estimada cau presa
d'aquesta repressió. "I mentrestant, vivim sempre amb la constant
presència de la ruleta russa del sistema judicial. A qui no ens toca, la sentim
de prop i pensem, m'ha anat pels pèls", sentencia. Davant d'això, cal
preparar-se psicològicament i cuidar-nos mútuament, tant en les accions de
protesta com en el dia a dia.
Gestes comunes i petites victòries
També hi ha un rastre de victòries i gestes en aquesta
jornada. Can Vies n'és un exemple, com recorda una de les integrants de la seva
assemblea. "La repressió i la impunitat ens entristeix i ens enrabia, però
vull apel·lar a la victòria col·lectiva que ha suposat reconstruir Can Vies. És
la nostra victòria i no l'hem d'oblidar!". Fites com la prohibició de les
bales de goma, que arriben tard per moltes companyes però que suposen reptes
aconseguits que pavimenten la continuïtat de la lluita. Carles Guillot, d'Stop
Bales de Goma, ho expressa afirmant que seguiran denunciant la impunitat i la
brutalitat, "tingui la forma que tingui i emprin les armes que emprin”.
Tal com clamava la manifestació del 4 de febrer, no és una poma sinó tot el
cistell.
Ho posa en evidència la coincidència amb el trist
aniversari de l'assassinat de quinze persones, en trànsit migratori a la platja
del Tarajal, a mans de la Guàrdia Civil que va emprar bales de goma per
repel·lir-les sense miraments. Andrés G. Berrio, de Tanquem els CIES, en
recorda els noms i afirma que la fita del col·lectiu cada vegada està més a
prop. "Però no es tracta només de tancar els centres on es priva de
llibertat i dignitat a les persones, sinó de desmuntar tota l'estructura
racista i discriminatòria que l'Estat sosté", assegura; per això, cal
reivindicar i afermar cada petit acte de desobediència civil i cada lluita.
La complicitat de qui no dóna veu ni rostre a la
repressió
L'acte s'acosta al final i cal remarcar una presència
inusual: la de mitjans de comunicació generalistes que normalment es conformen
amb la versió policial i política dels fets. Televisions locals i agències
nacionals s'han apropat per enregistrar veus que no sempre han mostrat a les
seves pantalles. En aquesta jornada, prenen testimoni de les històries de
repressió que, en molts casos, han ajudat a teixir amb el seu silenci o la seva
obediència.
És la història de Juanjo Álvarez, pare de Pedro
Álvarez, qui fa 22 anys que batalla per exigir justícia per l'assassinat del
seu fill a mans, "presumptament", d'un policia. "Fa 22 anys que
no parem de denunciar, però tot ha quedat en res", es lamenta Juanjo,
recordant la seva llarga trajectòria. "La memòria és molt curta i ara hi
ha molta gent que està patint una metamorfosi terrible. Recordo persones que
van ignorar-nos i que després s'han passejat per la Plaça Catalunya durant el
15M", exclama entre aplaudiments del públic i la presència emotiva de
companys de lluita. Com el pare de Yassir, mort en una comissaria d'El Vendrell
sota custòdia policial. El públic crida "Pedro, hermano, nosotros no
olvidamos".
Clou l'acte, precisament, el periodista de la Directa
Jesús Rodríguez, que destaca la responsabilitat dels mitjans davant la
repressió, "sovint per interessos espuris de periodistes que s'han dedicat
a fer de mercenaris de la informació, a fer reproduccions punt per punt dels
comunicats oficials, amb l'esperança d'obtenir en un futur la cadira al gabinet
de premsa de torn."
"Hi ha persones que tenen un interès directe que
les investigacions no es produïssin, perquè els policies són culpables de
prémer el gatell, però al darrere hi ha tota una sèrie de responsables polítics
que han ideat i estructurat la maquinària de la repressió”, afirma Rodríguez,
“alguns d'aquests són de dretes, però lamentablement, d'altres diuen que són
d'esquerres".
Malgrat tot, hi ha espai per l'esperança. Cotxeres de
Sants, plena a vessar, n'és una mostra. Jesús Rodríguez ho expressa recordant
que és un moment de conèixer-nos entre nosaltres, de sentir-nos fortes i de
perdre la por. "Perquè cal que la por canvií de bàndol. I això està
passant avui en dia. La gent que executa aquesta repressió, avui, té por".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada