La línia elèctrica de Molt Alta Tensió franco-espanyola serà
posada en servei el juny, però serà simbòlicament inaugurada divendres 20 de febrer.
Els primers ministres francesos i espanyol, Manuel Valls i Mariano Rajoy,
són esperats a Montesquiu, a l'Albera nord-catalana, on segurament s’hi afegirà
el president de la Generalitat, Artur Mas.
“Per a la MAT, la independència arribarà tard”.
No a la MAT es declara “optimista, però tocant de peus a
terra”, dos dies abans de la inauguració política oficial i simbòlica
Nou tècnics que havien fet informes contraris a la línia
declaren avui al Suprem.
“Ja fa dies que sabíem que els tècnics serien cridats a
declarar, per això han volgut fer la inauguració política de la línia aquesta
setmana mateix, per tapar-ne la judicialització”.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/02/2015
Montesquiu d’Albera (Rosselló).-
 |
| 10.000 persones contra la MAT a Perpinyà l'1 de març de 2008 |
La línia de Molt Alta Tensió (THT/MAT), que connectarà les xarxes francesa i
espanyola, és apte per funcionar segons Réseau de Transport d'Electricité (RTE)
es proves efectuades les últimes setmanes es mostren concloents i els últims
ajustos permetran al primer ministre francès prémer simbòlicament
l'interruptor, divendres 20 de febrer. A aquest efecte, Manuel Valls és esperat
a Montesquiu, a l'Albera, al costat del seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy.
Aquest esdeveniment serà simplement mediàtic, ja que aquesta duplicació de la
capacitat d'intercanvis d'electricitat, que donarà seguretat en cas de crisis,
s’anuncia que entrarà en servei al mes de juny.
La THT/MAT, condicionada en tres anys per la societat Inelfe
constituïda per Réseau de Transport d'Electricité (RTE) i Red Elèctrica
d’Espanya (REE) acumularà els rècord. De potència, amb 2800 megawatts, i de
distància, ja que s'estira en 65 quilòmetres, de Baixàs, al nord de Perpinyà,
Rosselló, fins a Santa Llogaia d’Àlguema, a l'est de Figueres, Alt
Empordà.
La THT passa de l'UMP al Partit Socialista francès
A les comarques del Vallespir i del Rosselló, com a la de
l'Alt Empordà, de la La Jonquera i Figueres i més enllà, com ara el Gironès, la
Selva i Osona, la tria política per a la THT/MAT ha propiciat importants
mobilitzacions social de carrer, talls de carretera i accions de tota mena, com
ara enterrar-s’hi o enfilar-s’hi a les torres en obres. També hi ha qui va
reivindicar nombrosos ecosabotatges al portal Indymedia.
Uns cartells municipals ‘No a la MAT’ i pintades en parets
continuen sent visibles al Nord-est de Catalunya.
A Perpinyà, l'1 de març de 2008, una gran manifestació va
mobilitzar més de 10.000 persones tot generant algunes amalgames entre l'Estat
i el Govern francesos, amb la UMP com a blanc principal. Set anys més tard, un primer
ministre francès, del Partit Socialista, nat a Barcelona, en Valls, és l’encarregat,
divendres, del llançament de la interconnexió transfronterera THT/MAT.
Nou tècnics que havien fet informes contraris a la línia
declaren avui al Tribunal Suprem
En el contenciós admès a tràmit, els demandats són l'estat,
per una banda, i la companyia Red Eléctrica, per una altra. El tribunal ha
demanat documentació a totes les parts. En concret, ha demanat a Red Eléctrica
la documentació relacionada amb el tram que ara és focus de litigi. I també ha sol·licitat
a la Generalitat que li trameti tots els informes i estudis de planificació
dels 400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia.
Pel que fa a la part demandant, el Suprem cita a declarar
nou tècnics perquè ratifiquin els informes que van emetre contra la línia. Les
declaracions es fan avui a Madrid, cosa no habitual en procediments
contenciosos com aquest, perquè generalment el tribunal decideix si admet o no
una prova únicament basant-se en la documentació.
Entre els tècnics citats hi ha el doctor Pep Puig, president
d'Eurosolar; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista
Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert
en camps electromagnètics José Luis Bardasano; i el doctor de la UB i professor
en sociologia Joaquim Sempere.
El informes denuncien la manca d'estudis ambientals i de
salut
Els informes que van emetre aquests experts denuncien
mancances en el tram aeri dels 400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia. Per
exemple, que no es va fer cap estudi d'impacte ambiental per valorar la
compactació de línies, que la THT/MAT és una línia injustificada, que s'han
incomplert les distàncies de seguretat entre les torres i els habitatges i que
els camps electromagnètics de la línia tenen efectes sobre la salut.
Després de prendre'ls declaració, i estudiar-se tota la
documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una
sentència emesa directament pel Suprem. Però el Tribunal, amb relació a la THT/MAT,
ja ha tombat uns quants recursos. En concret, el març del 2010 va arxivar els
que s'havien presentat contra els trams de línia de 400 kV entre Sentmenat i
Bescanó i entre Vic i Bescanó.
Per a la plataforma No a la MAT no és gens casual que la
línia de molt alta tensió que ha de connectar Catalunya amb l'Estat francès
s'inauguri demà passat. Al contrari: és, si de cas, causal. “Ja fa dies que
sabíem que els tècnics serien cridats a declarar. Per això han volgut fer la
inauguració política de la línia aquesta setmana mateix, per tapar-ne la
judicialització”. Són paraules de Joan Martí, portaveu de No a la MAT a Girona.
Efectivament nou tècnics que havien fet informes contraris al tram aeri de la
línia entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema declaren avui, 18 de febrer, al Tribunal
Suprem, que ha admès a tràmit el contenciós que havien interposat dues entitats,
IAEDEN i l'AlarMAT, i la CUP. Tot amb tot, no és pas el primer contenciós que
arriba al Suprem i, fins ara, el tribunal els ha tombats tots.
Per No a la MAT, l'admissió a tràmit d'aquest contenciós arriba
lògicament tard -aquest tram de la línia ja és construït-, i a més, no es fa
pagues que el contenciós pugui reeixir al Tribunal Suprem. Això sí, segons
Martí, l'admissió a tràmit és bona per un doble motiu. El primer: servirà per a
obrir finalment un debat sobre la necessitat de la línia, la manera com s'ha
construït i l'estratègia energètica del nostre país. I el segon: cal esgotar la
via judicial espanyola per a poder portar el cas a la justícia europea, “ara
per ara l'única que ens pot donar la raó”. Per això, diu Martí, la plataforma
se sent “optimista, però tocant de peus a terra”.
Una imposició espanyola i la diferència amb l'Estat francès
La plataforma sí que veu clar i defensa amb fermesa que la
línia i sobretot la manera com s'ha construït -“aèria i no soterrada, sense els
estudis ambientals i de la salut necessaris”- és una imposició del Govern
espanyol i de Red Elèctrica Espanyola, l'operador que ha fet aquesta infraestructura
a l'Estat espanyol. “Ara, tard i amb sort, amb la línia ja construïda, podrem
obrir aquí a través dels tribunals el debat social i polític que es va fer anys
enrere, abans que es construís res, a Catalunya Nord, on avui tota la línia és
soterrada”, diu Martí.
I afegeix: “La diferència entre ambdós territoris és clara:
a Catalunya Nord tots els batlles i administracions regionals, fossin del color
que fossin, van unir-se a l'hora de negociar amb el govern francès, que va
entendre la necessitat de preservar el territori; al Principat, en canvi, la
majoria de batlles obeïen a cop de telefonada del partit de torn des de
Barcelona i, a més, resulta que el qui aleshores era director general d'Energia
i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, que feia d'interlocutor principal del
govern amb propietaris i ajuntaments, havia format part de l'equip directiu de
Red Elèctrica Espanyola, empresa promotora del projecte, entre 1985 i 2007”. La
plataforma ja va denunciar el 2008 el paper de Maure en les negociacions, que
considerava “un doble joc d'interessos intolerable i antidemocràtic”. Ara, amb
el pas dels anys, assegura que els fets els han donat la raó, altra vegada
massa tard. Martí lamenta, en aquest aspecte, “la poca eficàcia dels partits
catalans, especialment de CiU i ERC, que no van escoltar ni el territori ni els
tècnics”.
No a la MAT Osona
Mariana Muchnik, portaveu de No a la MAT a Osona, ja ha vist
com el contenciós que s'havia interposat per al tram entre Vic i Bescanó,
geogràficament l'anterior al que avui és objecte de litigi, era tombat pel
Tribunal Suprem. Es felicita per l'admissió a tràmit d'aquest nou contenciós,
però es declara dolguda i decebuda. A hores d'ara, per ella, l'única fórmula
possible per a debatre sobre la línia i el model energètic del país és la
independència de Catalunya: “És impossible obrir un debat serè sobre aquesta
qüestió amb les institucions i amb la justícia espanyoles; això només es pot
fer quan tens un estat”. I rebla: “Encara confio que algun dia ho podrem fer.
Per a la MAT, la independència arribarà tard, però encara serem a temps de fer
un país en què es pugui reflexionar sobre quin model energètic volem i quins
interessos volem obeir”.
“La MAT no serà mai de propietat catalana, serà sempre
espanyola”
Per a la plataforma d’Osona, a més, malgrat la voluntat de
la Unió Europea de construir interconnexions elèctriques com aquesta per a fer
un mercat energètic únic a Europa, la THT/MAT no significarà ni més seguretat
ni més independència energètica per a Catalunya. “La MAT no serà mai de
propietat catalana, serà sempre espanyola, de Red Eléctrica, i per tant serà
una nova forma de dependència amb l'estat espanyol; malauradament, això la
independència de Catalunya ja no ho resoldrà”.
La THT/MAT correspon a una línia de transport d’electricitat
Martí assegura, també, com ha denunciat durant anys la
plataforma, que la THT/MAT no ha estat construïda per a servir al nostre país,
sinó que és una línia de transport. “Si realment hagués de servir per a
facilitar la lliure competència i un mercat únic a Europa, els preus de la llum
haurien de baixar tan bon punt entrés en funcionament. Encara hi ha ningú que
es cregui que ho faran?”. La plataforma nega que la THT/MAT sigui
imprescindible ni per a alimentar el tren de gran velocitat (TAV) ni per a
resoldre l'aïllament energètic de les comarques nord-orientals. Cal, diu, fer
un debat a fons sobre el model energètic, i aleshores construir les infraestructures
necessàries, “que en cap cas no són una línia aèria de molt alta tensió, que a
sobre és de transport i que no ha tingut en compte cap estudi ambiental ni de
salut”.
El divendres no canvia res
Tot i que els 400 kV ja circulin pels cables en alguns trams
de la línia, queden encara dues obres pendents per a enllestir el projecte.
Tanmateix, Red Eléctrica no preveu de començar aquests treballs fins a mitjan
2015, quan ja hagi entrat en servei la interconnexió. De moment, casualitat o
no, demà passat se'n farà la inauguració en un doble acte amb presència del
primer francès, Manuel Valls, i el president espanyol, Mariano Rajoy. Primer en
un punt de les obres de Catalunya Nord i, després, a Peralada.
Però per a la plataforma divendres no canvia res. El camí
encara és molt llarg -diuen- i arribaran fins a les últimes instàncies
europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada