Nord-est Llibertari: El cònsol espanyol a Sant Petersburg homenatja la División Azul nazi per haver participat amb les tropes de Hitler en el setge de Leningrad

dijous, 12 de febrer del 2015

El cònsol espanyol a Sant Petersburg homenatja la División Azul nazi per haver participat amb les tropes de Hitler en el setge de Leningrad

El 10 de febrer el cònsol espanyol ha celebrat l'efemèride nazi de 1944

El cònsol és fill d'un ex combatent de la División Azul

[Vilaweb 12/02/2015]

Sobremontatge de batalla de Krásni Bor

Entre el 8 de setembre del 1941 i el 27 de gener del 1944 la ciutat de Leningrad, l'actual Sant Petersburg, fou sotmesa a un dels setges més llargs i mortífers de la història. Durant gairebé nou-cents dies van perdre la vida més d'un milió d'habitants de la ciutat, molts dels quals per causa de la fam les malalties. La División Azul espanyola va ajudar l'exèrcit nazi en aquesta empresa.

I aquesta setmana el cònsol espanyol a Sant Petersburg, Juan Antonio Martínez-Cattáneo, ha retut homenatge a la División Azul.

El cònsol va fer que es col·loquessin unes roses amb els colors de la bandera espanyola al camp de Krasni Bor, el lloc d'una de les batalles en què van participar els soldats espanyols que van combatre amb els nazis. Així ho ha publicat en la seva pàgina de Facebook la Hermandad de la División Azul, agraint el gest a Martínez Cattáneo.

El cas és que el cònsol és fill d'un ex combatent de la División Azul, l'enginyer Antonio Martínez-Cattáneo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...