El 28 de febrer de 1921 esclata la revolta dels marins de Kronstadt

Els marins, capdavanters de la Revolució russa, es van pronunciar pels «Soviets Lliures», deslligats totalment de la tutela política dels comissaris comunistes, pel dret a la lliure expressió i per la total llibertat d'acció i de comerç. 

Des de gener de 1921, 5.000 mariners s'havien deslliurat del Partit comunista. 

Les seves reivindicacions per les millores de les condicions de vida es van barrejar amb fortes aspiracions llibertàries. 

Després de fracassar en la petició de les seves demandes, els marins de Kronstadt es va aixecar en rebel·lió en contra del govern bolxevic el març de 1921.

- Esclata la Revolta de Kronstadt: 

El 28 de febrer de 1921 esclata la revolta dels marins de Kronstadt, ciutat portuària base de la flota bàltica russa situada a l'illa de Kotlin, al Golf de Finlàndia, a prop de Petrograd (Rússia). La rebel·lió es va desencadenar contra el poder dels comissaris bolxevics i contra la manca d'aliments i de subministraments diversos. La insostenible situació econòmica que patia Rússia va portar aixecaments al camp (Rebel·lió de Tambov), així com vagues a les fàbriques de les ciutats. A finals de febrer Petrograd es trobava al caire de la vaga general. Així el 26 de febrer, davant els esdeveniments a Petrograd, la tripulació dels vaixells Petropavlovsk i Sevastopol van mantenir una reunió d'emergència i van acceptar enviar una delegació a la ciutat per investigar i informar sobre el moviment vaguístic. Quan el delegat va tornar el 28 de febrer i va informar sobre les vagues, els marins va fer costat els obrers i van rebutjar la repressió del govern comunista contra els vaguistes. Els marins, capdavanters de la Revolució russa, es van pronunciar pels «Soviets Lliures», deslligats totalment de la tutela política dels comissaris comunistes, pel dret a la lliure expressió i per la total llibertat d'acció i de comerç. Des de gener de 1921, 5.000 mariners s'havien deslliurat del Partit comunista. Les seves reivindicacions per les millores de les condicions de vida es van barrejar amb fortes aspiracions llibertàries. Després de fracassar en la petició de les seves demandes, els marins de Kronstadt es va aixecar en rebel·lió en contra del govern bolxevic el març de 1921.

Resolució del Petropavlovsk (28-02-1921)

Després d'haver sentit l'informe dels representatns enviats per l'assemblea general de tripulacions de bucs a Petrograd per investigar-hi la situació regnant, resolvem:

1) Vist que els actuals soviets no expressen la voluntat dels obrers i camperols, celebrar immediatament noves eleccions mitjançant vot secret, amb llibertat perquè tots els obrers i camperols hi puguin realitzar a propaganda en el període previ;

2) Donar llibertat d'expressió i de premsa als obrers i camperols, als anarquistes i als partits socialistes revolucionaris d'esquerra,

3) Assegurar la llibertat de reunió per als sindicats i les organitzacions pageses;

4) Cridar a una conferència d'obrers sense partit, soldats de l'Exèrcit Roig i marines de Petrograd, Kronstadt i de la província de Petrograd, per a una data no posterior al 19 de març de 1921;

5) Alliberar tots els presos polítics dels partits socialistes, així com tots els obrers, camperols, soldats i marins empresonats vinculats amb els moviments obrers i pagesos;

6) Triar una comissió que revisi els processos dels tancats a presos i camps de concentració;

7) Supressió de tots els politotdiel [seccions polítiques del Partit comunista existents en la major part de les institucions de l'Estat], perquè cap partit ha de tenir privilegis especials en la propaganda de les seves idees ni rebre cap subvenció per part de l'Estat. S'han d'establir, emperò, comissions culturals i d'educació elegides localment i finançades per l'Estat;

8) Supressió immediata de tots els zagraditelnyé otriady [destacaments policíacs creats oficialment per lluitar contra el sabotatge, però que finalment confiscaven tot el que trobaven a la població afamagada];

9) Igualar les racions de tots els treballadors, amb excepció dels que realitzen tasques insalubres;

10) Abolició dels destacaments comunistes de combat en totes les seves branques de l'Exèrcit, així com les guàrdies comunistes que es mantenen a fàbriques i a tallers. Si aquestes guàrdies o destacaments resultessin necessàries, es designaran en l'exèrcit prenent-los de les seves pròpies files i a les fàbriques i tallers a discreció dels obrers;

11) Donar als pagesos plena llibertat d'acció pel que fa a la terra, i també el dret de tenir ramat, amb la condició que sigui del propi treball, sense emprar treball assalariat;

12) Requerir a totes les branques de l'Exèrcit, així com als nostres camarades koursanty [cadets militars], que aprovin la nostra resolució;

13) Exigir a la premsa que faci àmplia publicitat de totes les nostres resolucions;

14) Designar una oficina de control itinerant;

15) Permetre la producció dels artesans lliures que facin servir la seva pròpia feina.

Petrichenko, president de l'Assemblea de l'Esquadra