Les convocants de la vaga consideren que l’Estratègia
Universitària 2015 significarà una universitat més precària i elitista.
Les estudiants tornaran a mobilitzar-se arreu dels
Països Catalans en una nova jornada de vaga aquest dijous vinent 26 de febrer.
Cinc punts clau per entendre la nova reforma
universitària.
DIRECTA 25/02/2015
Joana Rafart Alaball
3+2 no és igual a una millor
universitat. Això denuncien la majoria dels sindicats d’estudiants de les
universitats públiques del país que, després de mesos d’organització, convoquen
una vaga pel proper 26 de febrer. Es tracta d’una jornada de protesta pel decret
aprovat pel Ministre Wert i com a eina per aturar l’Estratègia Universitària
2015.
El decret anomenat 3+2 pretén reduir la durada dels
graus a tres anys i augmentar la dels màsters a dos per tal d’imitar el sistema
universitari de la resta de països europeus. Amb el Pla Bolonya es va preveure
la possibilitat de modificar la llicenciatura a graus de tres o quatre anys. Un
cop decidit que constarien de quatre cursos amb un any més de màster, el 3+2
arriba sense haver fet una valoració de l’anterior model. Les estudiants
denuncien que es tracta d’una mesura que comportarà un encariment dels estudis
superiors i, en conseqüència, l’elitització de la universitat. Aquesta reforma
s’emmarca en un context de precarietat del sistema universitari espanyol. El
finançament de les universitats públiques s’ha vist reduït en un 24% en quatre
anys a la vegada que s’apujaven les taxes a l’alumnat i s’endurien les
condicions d’accés a les beques.
Així doncs, què suposarà el 3+2?
3+2= Desregulació
La reforma no dóna unes pautes clares sobre quins
graus passarien a ser de tres anys, amb 180 crèdits a cursar, i quins
continuarien tenint-ne quatre, l’equivalent a 240 crèdits. De moment, sembla
que alguns estudis científics i tecnològics mantindrien la mateixa durada
mentre que els relacionats amb les ciències socials i humanitats tendirien a la
reducció als tres cursos. Cada universitat tindrà llibertat per decidir el seu
pla d’estudis, fet que pot donar lloc a l’augment de competitivitat entre
universitats per captar alumnes oferint preus més barats o una millor formació.
3+2= Formació bàsica
Se suprimeix l’especialització durant el grau, que
passa a tenir un contingut molt elemental, i que els sindicats assenyalen que
es convertirà en una continuació del batxillerat. Això suposa també
l’eliminació de certes carreres. Per exemple, Arqueologia seria un màster que
es podria cursar després del grau d’Història. L’oferta actual de màsters
públics és del 40% enfront del 60% de privats. Es pronostica que amb el 3+2
aquesta tendència aniria a l’alça. Es tindria l’oportunitat de suprimir els
màsters públics que siguin poc productius, impossibilitant així l’accés
d’algunes joves a certs estudis i professions per l’elevat preu de matrícula de
l’especialització.
3+2= Encariment
El Ministre Wert afirma que la reducció del grau a
tres cursos abaratirà els costos dels estudis. Evidentment amb menys cursos,
menys matrícules, i menys diners a pagar. Ara bé, com que el grau tindrà un
contingut formatiu bàsic, el màster passa a ser de caràcter quasi obligatori,
fet que dispararà la despesa per alumne en els seus estudis universitaris.
Actualment, un crèdit de grau costa entre 18 i 40 euros i un de màster públic
entre 40 i 60 euros. Segons l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), l’encariment
progressiu de les universitats és un fet constatat des de fa temps. Es calcula
que el 2011, les aportacions monetàries de les estudiants representaven, de
mitjana, un 12% de les despeses totals de les universitats públiques, mentre
que el curs 2013 havia augmentat fins al 25%. De fet, des de l’aprovació del
Reial Decret Llei 14/2012 mitjançant el qual cada comunitat autònoma podia
fixar els preus de matrícula de les seves universitats públiques, les taxes han
pujat fins al 65%, i arriben a doblar-se en el cas de repetir una assignatura.
3+2= Benefici per als bancs
L’externalització de part del cicle educatiu perjudica
l’alumnat amb menys recursos econòmics però és una injecció per a les entitats
financeres i les empreses. El 3+2 i la consegüent pujada dels preus dels
estudis superiors permetran als bancs oferir més préstecs adreçats
exclusivament a les universitàries. La Caixa, Kutxabank, Banco Santander i Banc
de Sabadell són algunes de les entitats bancàries que ja concedeixen crèdits
amb interessos de fins al 7% específicament per a les joves que no poden
pagar-se els estudis.
3+2= Elitització de la universitat
La privatització de l’educació és denunciada per les
organitzacions estudiantils des de fa temps. El 3+2 esbiaixarà l’alumnat de
manera que la gent més qualificada serà la que pot pagar-se la titulació
completa. Malgrat la denúncia d’aquest fet, el Ministeri d’Educació defensa el
3+2 al·legant que pagar tres cursos reduirà la despesa de les estudiants. En
molts llocs de treball, però, és condició imprescindible tenir el títol de
llicenciatura, equivalent a l’actual 4+1 (quatre cursos de grau i un de màster)
que, amb l’aplicació d’aquest decret, passaria a ser de 3+2. A més cal esmentar
la reducció de les ajudes universitàries en beques. Per accedir a les beques
generals cal una mínima nota de 6,5 a la selectivitat i haver aprovat tots els
crèdits per poder renovar-la els cursos següents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada