 |
| En Joan Albert F. va ser condemnat per fets de l'any 2001 |
La paraula del guàrdia urbà va ser el fonament jurídic per imposar 21
mesos de presó i 5.000 euros de multa a Joan Albert F. que, 14 anys després,
continua mantenint la seva innocència
Cap foto ni cap altra prova més contra Joan Albert F.
que la paraula de Gibanel, que en aquella Diada feia tasques d'informació
vestit de paisà
DIRECTA 25/01/2015 Miquel Andreu
Les declaracions de Víctor Gibanel, el guàrdia urbà
que apareix al documental Ciutat Morta als cinc minuts no emesos per televisió,
van ser l'única base que la magistrada del Jutjat Penal núm. 20 de Barcelona va
fer servir per condemnar Joan Albert F. a 21 mesos de presó i uns 5.000 euros
entre multa i indemnitzacions. La sentència, dictada l'any 2004, l'acusava
d'haver fet barricades i destrosses a oficines bancàries durant els aldarulls
posteriors a la manifestació de l'Esquerra Independentista de la Diada de l'any
2001.
Al judici no es va aportar cap vídeo de les càmeres
dels bancs -es va dir que aquell dia no funcionaven-, cap foto ni cap altra
prova més contra Joan Albert F. que la paraula de Gibanel, que en aquella Diada
feia tasques d'informació vestit de paisà, tal com consta a l'expedient del
cas. Ni tan sols va declarar cap altre membre dels cossos policials. Els
testimonis aportats per la defensa no van ser considerats vàlids per ser amics
o coneguts de l'acusat, “una relació i càrrega subjectiva que no pot
predicar-se de l'agent de policia comparegut al plenari”, argumentava la
sentència, que afegia que no hi havia “cap dubte” que els fets no haguessin
ocorregut tal com Gibanel explicava. I què explicava?
“Un dels més actius”
A les seves declaracions, el guàrdia urbà va assegurar
que Joan Albert F. era una de les persones més actives del grup d'un centenar que,
acabats els parlaments de la Diada al Fossar de les Moreres, va començar a
causar danys a la zona del carrer Comerç, passeig del Born i ronda de Sant
Pere. L'agent deia que el va estar seguint visualment i que, per la roba que
portava, no el va perdre de vista en cap moment. Deia que portava un jersei
embolicat al cap per tapar-se la cara. Quan van arribar els furgons de la
Policia Nacional espanyola -encara no s'havia fet el desplegament dels Mossos
d'Esquadra a la ciutat-, van començar les càrregues i les corredisses. Va ser
quan Gibanel va voler interceptar Joan Albert F. “com un placatge de rugby” -en
paraules de l'agent-, van caure els dos a terra i altres policies s'hi van
afegir, el van detenir i el van posar dins un furgó. Els cops, insults i amenaces
dels agents de la policia espanyola com “independentista de mierda, ahora vas a
pillar", "mierda de catalán”, “puta democracia, ésto lo acababa yo
rápido, cabrón” formen part d'un altre capítol, del qual va sortir 26 hores més
tard.
Joan Albert F. coincideix a explicar el moment de la detenció,
però avui, 14 anys després, continua negant qualsevol participació en les
destrosses i assegura que va estar sempre apartat del focus d'aldarulls. “Era
la meva primera manifestació a Barcelona, no em coneixia la ciutat i hagués
estat molt inconscient posar-me al rovell de l'ou”, diu. I és que Joan Albert
F, de Bellmunt d'Urgell (la Noguera) i llavors amb 21 anys, havia arribat a la
tarda amb l'autocar que les organitzacions de l'Esquerra Independentista havien
organitzat des de Lleida per assistir a la Diada. Va ser anant a buscar-lo de
tornada que es va trobar amb les càrregues policials. Va córrer com tothom i va
ser quan va topar amb l'agent. Creu que el van voler atrapar perquè portava una
samarreta amb l'estelada. El jersei amb què Gibanel deia que s'havia tapat la
cara no va aparèixer mai. Tampoc no surt a la foto que la defensa va demanar al
setmanari El Triangle, l'única en què es veu el moment que introdueixen el
detingut al furgó policial. De fet, Joan Albert F., convençut de la seva innocència,
no va acceptar la rebaixa de condemna que li van oferir abans del judici si
reconeixia els fets. Un cop coneguda la sentència, també va presentar recurs a
l'Audiència Provincial de Barcelona, però aquesta el va desestimar i va
ratificar, sense cap vacil·lació, la versió de Víctor Gibanel. La manca
d'antecedents i el pagament de la multa -si no ho feia li haurien caigut 9
mesos més i, en conseqüència, hauria ingressat a presó- van evitar que Joan
Albert F. fes cap a un centre penitenciari.
Es tancava així aquell episodi de la Diada de 2001, la
Diada també de l'assalt de 40 neonazis al bar Tio Canya, de les detencions a l'ofrena
floral a Rafael de Casanova, de les Torres Bessones de Nova York. A Ponent,
però, començava la campanya de suport al jove, la denúncia pública de la
condemna i els actes de recollida de fons per fer front als 5.000 euros, en
aquell moment una suma considerable. Joan Albert F. no tornaria a veure mai més
el guàrdia urbà fins que, arran de l'emissió de Ciutat Morta i de com va anar
el judici del cas 4F, li va venir al cap el seu procés. Va comprovar si es
tractava de la mateixa magistrada, però no. La coincidència venia per una altra
banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada