Una vegada més la ciència avala el risc de tumor cerebral amb els camps magnètics

No a la MAT/THT, ni aquí ni enlloc, ni aèria ni soterrada

D’aquesta manera queda clar l’evolució dels tumors d’encèfal com impacte ambiental del camps magnètics, com els que produeixen les línies elèctriques d’alta tensió. 

Això serà el cas de l’interconnexió transpirinenca de Red Espanyola de la MAT/THT.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/01/2015 

Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà).- 

Llegim que hi ha un grup de científics que han analitzat gairebé 4.000 casos de tumors i la professió prèvia de les persones malaltes en set estats, ja que el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona ha liderat un estudi internacional en què, per primer cop, s’ha observat una correlació positiva entre el risc de desenvolupar un tumor cerebral i el nivell d’exposició laboral a camps magnètics de freqüència extremadament baixa (ELF, segons les sigles en anglès). L’article, publicat a la revista Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention, va permetre a la investigadora principal del treball, Michelle Turner, guanyar un premi de l’American Brain Tumor Association el mes de juny, però el CREAL descarta que els resultats siguin definitius i demana més temps per analitzar la solidesa de la relació. “Sembla que hi ha una associació entre l’exposició als camps magnètics durant els últims cinc anys i el risc de tumor cerebral”, explica a l’ARA la cap del programa de radiacions del CREAL, Elisabeth Cardis, que, tot i que reconeix que l’estudi s’ha centrat en la radiació que es rep en el context laboral, descarta detallar quines són les professions més perilloses perquè l’estudi no ha entrat en aquest detall i no es tracta d’una comparativa entre professions. “No es tracta d’un estudi sobre feines i no s’han classificat. Hi ha una associació positiva i significativa des del punt de vista estadístic, però encara hi ha incertesa”, assegura Cardis taxativa.  Això avala, una vegada més, l’existència del disbarat global de les línies elèctriques d’alta tensió, aèries o soterrades, com és el cas de la MAT transfronterera.  

Gairebé 4.000 casos analitzats 

Els investigadors van analitzar més de 3.700 casos de tumors cerebrals i van utilitzar una matriu que relacionava ocupació professional i exposició per estimar els nivells de radiació acumulats en períodes d’un a quatre anys, de cinc a nou i de més de deu abans del diagnòstic de la malaltia. Per fer-ho es van utilitzar prop de 5.500 casos de control addicionals. “És l’estudi més gran que s’ha fet fins ara”, diu Cardis, després de trobar que la relació és especialment destacable pel risc de patir glioma -el tipus de tumor cerebral més freqüent en adults- fins a quatre anys abans que es detecti la malaltia, però no tant en el cas del meningioma. El treball ha analitzat dades d’Alemanya, Austràlia, el Canadà, França, Israel, Nova Zelanda i el Regne Unit com a part de l’estudi internacional INTEROCC, coordinat pel CREAL, que busca consolidar el coneixement sobre una realitat que fa anys que s’estudia i que encara no ha aportat dades concloents.  

Les radiacions estudiades en aquest treball se centren en les que s’utilitzen per a la distribució d’electricitat i per a dispositius elèctrics, és a dir, les que produeix qualsevol electrodomèstic, per posar un exemple, i no les que tenen a veure específicament amb telecomunicacions com el wifi o els telèfons mòbils. De fet, Cardis recorda que, en general, el nivell d’exposició a aquest tipus de radiacions és molt baix, tot i que l’ésser humà estigui envoltat d’aparells elèctrics en el seu dia a dia, i l’estudi en cap cas ha entrat a valorar el nivell d’exposició domèstica.

Tumors creixents 

El cert, però, és que els tumors cerebrals han repuntat a Catalunya. Analitzant els registres de mortalitat dels últims anys s’aprecia que el nombre de tumors d’encèfal ha crescut lleugerament. El 2012 van morir 485 persones per aquesta causa, gairebé un centenar més que una fa dècada. En aquest temps la taxa de morts per cada 100.000 persones també ha crescut fins a màxims històrics, tot i que en termes relatius continua sent molt baixa. La investigadora Cardis apunta que aquest lleuger augment es podria explicar per la millora de les eines diagnòstiques, i que la tendència és similar al conjunt de països desenvolupats durant les últimes dues dècades. El fet, però, és que mentre la mortalitat associada al càncer baixa per a la majoria dels tumors, en el cas dels tumors cerebrals no passa el mateix.