Un ex sergent de la Guàrdia Urbana trenca el silenci i revela informació d'un cas de presumptes tortures a tres joves de Gràcia

Notícia publicada l'any 2006 a la Directa on es denunciaven els fets

Aquest comandament, ara jubilat, ha penjat dos vídeos a la xarxa on també dóna dades fins ara desconegudes en relació al cas que ha transcendit gràcies al documental 'Ciutat Morta' 

DIRECTA 21/01/2015   
Jesús Rodríguez 
 

S'ha acabat el silenci. Des de dilluns al matí nombroses fonts internes de la Guàrdia Urbana han decidit parlar i explicar les irregularitats dins del cos policial. L'impacte a l'opinió pública del documental Ciutat Morta ha trencat la rígida disciplina corporativa fins ara existent. Ahir a la nit transcendia el testimoni de l'exsergent José Martínez, que ha revelat dades molt importants dels incidents del 4 de febrer de 2006, però sobretot d'un altre episodi de maltractaments fins ara poc conegut i que les denúncies en relació al qual van ser arxivades. Els fets es remunten al 9 de gener de l'any 2005, quan tres joves veïns de la Vila de Gràcia van ser detinguts per antiavalots de la UNOC (la mateixa unitat on estaven adscrits Víctor Bayona i Bakari Samyang) i traslladats a les dependències de la Guàrdia Urbana de l'Estació del Nord. Martínez explica, en un vídeo penjat a la xarxa, que un company d'aquelles dependències li va confessar que un dels antiavalots que havia traslladat els nois fins als calabossos va pujar a la primera planta “per preguntar on hi havia un cubell i una fregona, es tractava de netejar la sang d'un detingut”. L'exsergent aleshores va demanar al testimoni que ho declarés davant de l'intendent major Xavier Vilaró, però segons explica “l'agent es va ensorrar, negant-se a comparèixer en tant que aquestes declaracions li podien portar problemes”. A més, afegeix que uns dies després ell va decidir personar-se a la prefectura de la Guàrdia Urbana per tenir una conversa amb Xavier Vilaró en relació al tema dels maltractaments a aquells nois de Gràcia. En paraules de Martínez, “el cap es va quedar molt preocupat, però si no tenien testimonis que acreditessin el que havia passat el cas no s'investigaria”. En relació a això destapa una dada que considera rellevant: “en aquella època el cap d'Assumptes Interns de la Guàrdia Urbana de Barcelona era Víctor Gibanel”.  

L'aleshores sergent continua el relat explicant com, un cop traslladats a dependències de la policia espanyola, el comissari de la plaça Lesseps va ordenar que els tres nois passessin un reconeixement mèdic perquè ell, textualment, “no es menjaria el marrón”. “Quan van quedar en llibertat, les seves cares ho deien tot. Un llavi rebentat, els ulls morats, el nas fissurat, marques per tot el cos, evidenciaven que la seva estança a mans policials no havia estat massa agradable”. La declaració posterior dels joves, incorporada a la denúncia per maltractaments que finalment fou arxivada era molt contundent: “Dúiem les mans emmanillades a l'esquena i ens van fer rodolar escales avall després de donar-nos una empenta. Sentíem els cops al cap però no veiem d'on venien, ens havien tapat la cara amb la caputxa de la dessuadora. Un dels agents més violents va entrar a la comissaria i em va donar una puntada de peu als testicles”.  

Diverses entitats de Gràcia que ara fa nou anys van denunciar els fets, es van concentrar a la plaça de la Vila i van exigir responsabilitats a Joan Clos, Ferran Mascarell i Ricard Martínez durant un ple de Districte han anunciat que tornaran a demanar que s'investigui aquells fets. L'advocat que va assistir un dels nois ha lamentat que a dia d'avui aquells presumptes maltractes quedaran impunes, ja que el jutjat d'instrucció 2 de Barcelona va decidir sobreseure la causa i els fets han prescrit després de nou anys.  

Revelacions en relació al cas 4F  

En un altre vídeo el mateix sergent també fa revelacions en relació al cas 4F. “Una vergonya que mai més els catalans de bé ni oblidarem ni perdonarem. Em vaig solidaritzar i vaig visitar diverses vegades al company hospitalitzat, però també vaig assistir al judici contra els joves inculpats, Rodrigo, Juan, Álex i Patrícia. Fou un judici amb sentència que condemnava els imputats des del minut zero”, aclareix d'entrada Martínez. “Els caps de turc havien de ser condemnats sí o sí. Vaig mantenir converses amb alguns companys on els hi vaig dir que no tenia clar que aquells joves fossin els culpables de l'agressió al company ferit, però l'assumpte era massa delicat per a portar endavant en solitari una investigació”, afegeix el sergent ara jubilat. En relació als maltractaments denunciats pels encausats del cas 4F l'home afirma: “Van ser torturats per dos matons policies. Bayona i Bakari, afortunadament pels catalans, ja estan a la presó. Vergonya de jutgessa en comunicar als detinguts que malgrat vinguin 1000 més com vostès jo creuré a la policia”, opina més endavant. I conclou amb una impressió: “No ho puc assegurar, però em fa la impressió que el tal Víctor Gibanel va ser el que va informar de primera mà l'alcalde Clos en relació al fet que fou un test el causant de les ferides a l'agent, però posteriorment va rectificar en saber que l'havia cagat”.  

Al final del vídeo assegura, a més, que la unitat UPAS hauria de ser eradicada, ja que les competències en ordre públic no corresponen a les policies locals. “Vegis l'article 53, lletra H, de la Llei Orgànica 2/1996 de 13 de març de cossos i forces de seguretat de l'Estat i la Llei de Policia de Catalunya. Vam creure que aquesta unitat era legal: doncs no ho és. Espero que l'alcalde o alcaldessa que surti de les pròximes eleccions municipals en prengui bona nota”, finalitza aquest ex sergent que demostra conèixer molt a fons les interioritats del cos policial.