L’excoronel de la Guàrdia Civil, José Matas Zapata |
“Per 300.000 pessetes et revelaven el compte bancari i
els darrers moviments”
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/01/2015
Queralbs (Ripollès).-
L’excoronel de la Guàrdia Civil, José Matas Zapata ha negat en diverses ocasions haver estat, com afirmaven diversos diaris i el diputat de la CUP David Fernández, el nexe de la família Pujol amb Andorra. Burxat per la majoria de diputats per la seva suposada vinculació amb el clan Pujol, l’exguàrdia civil, avui retirat a Marbella, després d’haver treballat a la frontera i amb la banca andorrana durant anys, ha comparegut aquest dilluns a la comissió que investiga el frau i la corrupció per desmentir aquestes informacions. Ni les súpliques del president de la comissió, David Fernández, han servit perquè l’excoronel, que s’ha definit com “la noia per a tot” per les relacions que tenia amb les institucions espanyoles i els bancs andorrans, doni noms de clients amb comptes corrents oberts al paradís fiscal dels Pirineus. “Digui, digui... que farà un favor a la democràcia”, ha etzibat Fernández, davant el silenci de l’exdirigent.
“És una insensatesa que una persona coneguda porti
diners a Andorra perquè per una quantitat petita t’ho fan”, ha explicat, per
mirar d’aclarir per a què no servien els repetits viatges de Pujol Ferrusola al
país dels Pirineus.
Matas Zapata sí que ha rebel·lat que “per 300.000
pessetes ens donaven els comptes de qualsevol persona i els darrers moviments
bancaris. Hi ha moltes persones molt conegudes i molt famoses. Quan alts
càrrecs es van assabentar que jo podia fer-ho em van demanar-ho per espiar
adversaris polítics”, ha rebel·lat.
“Tots els països que tenen paradisos fiscals tenen
permissivitat. Ara passa el mateix, però no se sap fer com abans. Durant molt
temps, l’Estat -espanyol- ha considerat que l’evasió fiscal no era important i
ha deixat que ciutadans enviessin els diners a llocs com a Andorra”, ha dit
l’antic col·laborador amb els serveis d’intel·ligència de l’Estat.
“Espanya havia de defensar tenir un paradís fiscal
suau. Andorra sempre ha estat poca cosa, les societats a Andorra no tenen la
importància de les de Gibraltar, per exemple. Als països els interessa tenir
paradisos fiscals: Gran Bretanya en té diversos, EEUU... Els diners pujaven a
Andorra amb la mateixa facilitat amb què baixen a Espanya sucre i mantega”, ha
explicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada