dilluns, 26 de gener del 2015

Tres joves de Gràcia relaten com van ser maltractats per la Guàrdia Urbana de Barcelona l'any 2005

Roda de premsa el dissabte al matí a la plaça de la Vila de Gràcia
“Confiem en què no serà el darrer agent que trencarà el silenci”. 
“Estaven fent bromes, rient i cantant mentre ens pegaven". 
“Els fets que l'emissió de la pel·lícula 'Ciutat Morta' han posat d'actualitat no són un cas aïllat”.
  

DIRECTA 26/01/2015 
David Bou  

Després de l'emissió del documental "Ciutat Morta" al Canal 33 s'han produït un reguitzell de reaccions per esclarir el cas 4F i han aparegut nous testimonis que denuncien abusos per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El cas que fins al moment ha tingut més repercussió és el de tres joves de la Vila de Gràcia que van ser presumptament torturats per agents d'aquest cos la nit del 9 de gener de l'any 2005. Tot i que el cas va ser denunciat ara fa deu anys, l'aparició la setmana passada d'un vídeo a internet on l'exsergent de la Guàrdia Urbana José Martínez aporta informacions fins ara desconegudes ha tornat a situar l'episodi a primera línia d'actualitat. 

Dissabte al matí van comparèixer en roda de premsa un dels joves detinguts, Adrià Zayas, acompanyat de l'advocat que es va encarregar de la defensa de tots tres, Jordi Busquets, i del portaveu de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Martí Majoral. L'expectació era notablement major que en rodes de premsa celebrades anteriorment a la mateixa Plaça de la Vila de Gràcia, símptoma inequívoc de l'impacte que ha tingut el documental sobre la societat catalana i els mitjans de comunicació. Sis càmeres de televisió i més de mitja dotzena de micròfons esperaven impacients les paraules de les compareixents.  

La roda de premsa arrencava amb una consigna clara per part de les compareixents: "els fets que l'emissió de la pel·lícula 'Ciutat Morta' han posat d'actualitat no són un cas aïllat". La primera intervenció va anar a càrrec de Jordi Busquets, que va explicar el cas i titllà les detencions dels tres joves com “aleatòries i arbitràries”. El lletrat va detallar com, durant la instrucció del cas, les denúncies que van presentar per detenció il·legal i maltractaments es van acumular en una mateixa causa amb les demandes contra els joves per atemptat contra la autoritat i lesions per decisió del jutjat d'instrucció 27. Busquets va fer èmfasi en que els tres joves graciencs van identificar diversos agents durant les rodes de reconeixement que es van efectuar arran de les seves denúncies. Tot i això, a juny de 2013 el jutjat va acordar la prescripció de tots els fets i segons va afirmar l'advocat “vam haver de resignar-nos a aquesta resolució” després de constatar novament la “dificultat de portar a judici a policies que hagin comès maltractes”.  

Testimoni esfereïdor  

Tot seguit va prendre la paraula Adrià Zayas, un dels joves detinguts la matinada del 9 de gener de l'any 2005, que ja havia trencat de nou el silenci un dia abans, mitjançant un vídeo publicat per Gràcia Viva on els tres joves, Adrià, Ramón i Dani, expliquen el tracte que van rebre durant la detenció i posterior custòdia policial. Visiblement emocionat, Zayas va detallar a la premsa que va ser víctima d'una detenció aleatòria a la Plaça de la Vila després d'una festa celebrada a l'antic Casal Popular.  

“Quan em van detenir vaig dir que era menor, tot i que havia fet els divuit anys quatre dies abans”. Segons el testimoni del jove, aquest fet va provocar que, un cop a la comissaria de la Guàrdia Urbana de l'Estació del Nord de Barcelona, un policia li etzibés un cop de puny i li partís el llavi al crit de “tu has dicho que eras menor, aquí no pone eso”. “Estaven fent bromes, rient, cantant, mentre ens pegaven” va afirmar el jove, que amb la veu entretallada va rememorar com van ser empesos escales avall tot i estar emmanillats. El seu relat va continuar afirmant que un cop dins de la cel·la no els van deixar dormir: “vaig estar mitja hora escoltant els crits de dolor dels companys”. A més, va afegir que l'entrada dels calabossos estava presidida pel cartell d'una pel·lícula, on s'hi podia llegir “Bienvenidos a la noche del terror”.   

Exigència d'explicacions  

El membre d'Alerta Solidària, Martí Majoral, va cloure la roda de premsa fent una anàlisi general del que va qualificar com “el silenci dins les comissaries”. En primer lloc, Majoral va celebrar el vídeo fet públic per l'exsergent: “confiem que no serà el darrer agent que trencarà el silenci”. Seguidament , va exigir que s'esclareixin els fets i es depurin responsabilitats “l'única reacció actual al vídeo de l'exsergent ha estat l'anunci del cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, d'una querella en contra seva”. Després d'animar els agents a trencar el silenci, Majoral va insistir en la necessitat d'aprofundir en les investigacions de les denúncies per maltractament, alhora que va exigir més transparència, tenir accés als informes d'assumptes interns i poder veure com l'exsergent declara, en cas que s'arribi a produir aquest fet.  

Finalment, en resposta a una periodista en el torn de preguntes, l'advocat Jordi Busquets va aclarir que jurídicament no es pot reobrir el cas, però tot i això demanen a l'Ajuntament que investigui els fets i en depuri responsabilitats. Al seu torn, el pare d'un dels tres joves ha publicat un vídeo a la xarxa on es mostra molt crític amb la policia, els polítics i l'estament judicial i afirma "quan jo veig i sento declaracions als mitjans per part dels responsables em cabrejo i m'indigna moltíssim", per acabar amb una pregunta que encara no ha trobat resposta "qui ens defensa a nosaltres?". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada