 |
| Roda de premsa el dissabte al matí a la plaça de la Vila de Gràcia |
“Estaven fent bromes, rient i cantant mentre ens
pegaven".
“Els fets que l'emissió de la pel·lícula 'Ciutat
Morta' han posat d'actualitat no són un cas aïllat”.
DIRECTA 26/01/2015
David Bou
Després de l'emissió del documental "Ciutat
Morta" al Canal 33 s'han produït un reguitzell de reaccions per esclarir
el cas 4F i han aparegut nous testimonis que denuncien abusos per part de la
Guàrdia Urbana de Barcelona. El cas que fins al moment ha tingut més
repercussió és el de tres joves de la Vila de Gràcia que van ser presumptament
torturats per agents d'aquest cos la nit del 9 de gener de l'any 2005. Tot i
que el cas va ser denunciat ara fa deu anys, l'aparició la setmana passada d'un
vídeo a internet on l'exsergent de la Guàrdia Urbana José Martínez aporta
informacions fins ara desconegudes ha tornat a situar l'episodi a primera línia
d'actualitat.
Dissabte al matí van comparèixer en roda de premsa un
dels joves detinguts, Adrià Zayas, acompanyat de l'advocat que es va encarregar
de la defensa de tots tres, Jordi Busquets, i del portaveu de l'organització
antirepressiva Alerta Solidària, Martí Majoral. L'expectació era notablement
major que en rodes de premsa celebrades anteriorment a la mateixa Plaça de la
Vila de Gràcia, símptoma inequívoc de l'impacte que ha tingut el documental
sobre la societat catalana i els mitjans de comunicació. Sis càmeres de
televisió i més de mitja dotzena de micròfons esperaven impacients les paraules
de les compareixents.
La roda de premsa arrencava amb una consigna clara per
part de les compareixents: "els fets que l'emissió de la pel·lícula
'Ciutat Morta' han posat d'actualitat no són un cas aïllat". La primera
intervenció va anar a càrrec de Jordi Busquets, que va explicar el cas i titllà
les detencions dels tres joves com “aleatòries i arbitràries”. El lletrat va
detallar com, durant la instrucció del cas, les denúncies que van presentar per
detenció il·legal i maltractaments es van acumular en una mateixa causa amb les
demandes contra els joves per atemptat contra la autoritat i lesions per
decisió del jutjat d'instrucció 27. Busquets va fer èmfasi en que els tres
joves graciencs van identificar diversos agents durant les rodes de
reconeixement que es van efectuar arran de les seves denúncies. Tot i això, a
juny de 2013 el jutjat va acordar la prescripció de tots els fets i segons va
afirmar l'advocat “vam haver de resignar-nos a aquesta resolució” després de
constatar novament la “dificultat de portar a judici a policies que hagin comès
maltractes”.
Testimoni esfereïdor
Tot seguit va prendre la paraula Adrià Zayas, un dels
joves detinguts la matinada del 9 de gener de l'any 2005, que ja havia trencat
de nou el silenci un dia abans, mitjançant un vídeo publicat per Gràcia Viva on
els tres joves, Adrià, Ramón i Dani, expliquen el tracte que van rebre durant
la detenció i posterior custòdia policial. Visiblement emocionat, Zayas va
detallar a la premsa que va ser víctima d'una detenció aleatòria a la Plaça de
la Vila després d'una festa celebrada a l'antic Casal Popular.
“Quan em van detenir vaig dir que era menor, tot i que
havia fet els divuit anys quatre dies abans”. Segons el testimoni del jove,
aquest fet va provocar que, un cop a la comissaria de la Guàrdia Urbana de
l'Estació del Nord de Barcelona, un policia li etzibés un cop de puny i li
partís el llavi al crit de “tu has dicho que eras menor, aquí no pone eso”.
“Estaven fent bromes, rient, cantant, mentre ens pegaven” va afirmar el jove,
que amb la veu entretallada va rememorar com van ser empesos escales avall tot
i estar emmanillats. El seu relat va continuar afirmant que un cop dins de la
cel·la no els van deixar dormir: “vaig estar mitja hora escoltant els crits de
dolor dels companys”. A més, va afegir que l'entrada dels calabossos estava
presidida pel cartell d'una pel·lícula, on s'hi podia llegir “Bienvenidos a la
noche del terror”.
Exigència
d'explicacions
El membre d'Alerta Solidària, Martí Majoral, va cloure
la roda de premsa fent una anàlisi general del que va qualificar com “el
silenci dins les comissaries”. En primer lloc, Majoral va celebrar el vídeo fet
públic per l'exsergent: “confiem que no serà el darrer agent que trencarà el
silenci”. Seguidament , va exigir que s'esclareixin els fets i es depurin
responsabilitats “l'única reacció actual al vídeo de l'exsergent ha estat
l'anunci del cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, d'una querella en contra
seva”. Després d'animar els agents a trencar el silenci, Majoral va insistir en
la necessitat d'aprofundir en les investigacions de les denúncies per maltractament,
alhora que va exigir més transparència, tenir accés als informes d'assumptes
interns i poder veure com l'exsergent declara, en cas que s'arribi a produir
aquest fet.
Finalment, en resposta a una periodista en el torn de
preguntes, l'advocat Jordi Busquets va aclarir que jurídicament no es pot
reobrir el cas, però tot i això demanen a l'Ajuntament que investigui els fets
i en depuri responsabilitats. Al seu torn, el pare d'un dels tres joves ha
publicat un vídeo a la xarxa on es mostra molt crític amb la policia, els
polítics i l'estament judicial i afirma "quan jo veig i sento declaracions
als mitjans per part dels responsables em cabrejo i m'indigna moltíssim",
per acabar amb una pregunta que encara no ha trobat resposta "qui ens
defensa a nosaltres?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada