Nord-est Llibertari: Solidaritat de l’AIT-IWA, la Internacional anarcosindicalista

dimarts, 13 de gener del 2015

Solidaritat de l’AIT-IWA, la Internacional anarcosindicalista

L’Associació Internacional dels Treballadors(es) -AIT-IWA- fa una crida, a nivell mundial, a mobilitzacions solidàries amb les persones empresonades i imputades en l’Operació Pandora del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya en contuberni amb l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya

El dimarts 16 de desembre els Mossos d’Esquadra van practicar a Barcelona i altres localitats catalanes 10 detencions i la Guàrdia Civil una més prop de Madrid en el dispositiu anomenat Operació Pandora.

De les 11 persones detingudes quatre es troben llibertat el 18 de desembre amb càrrecs de l’Audiència Nacional espanyola, un tribunal d’excepció hereu del franquista Tribunal d’Ordre Públic, que el 2 de desembre de 1963 va assumir algunes de les funcions del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de març de 1940, i les altres set persones van ser empresonades a diverses presons de la regió de Madrid, lluny de Barcelona.

Totes les persones detingudes el 16 de desembre són companyes i companys de militància anarquista. Un dels detinguts és company i militant de la CNT-AIT de Sabadell i es troba empresonat per l’Audiència Nacional. L’advocat del company de Sabadell explica que l’Audiència Nacional manté aquestes set persones empresonades per una acusació d’organització de grups anarquistes i que fins ara no hi ha cap més acusació judicial que ser persones amb una militància anarquista activa, que publiquen, en fan difusió i participen en lluites socials.

D’aquest context es desprèn que l’operació policial de la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol conjuntament, clarament, correspon a una persecució i criminalització contra el moviment llibertari, una manera d’atemorir la població per a que no surti al carrer a lluitar contra les injustícies d’aquest sistema hegemònic.

Contra l’Operació Pandora del passat 16 de gener, AIT-IWA fa una crida a la solidaritat internacional a fi que tothom que sigui solidari(ria) i pugui fer-ho convoqui concentracions i/o manifestacions el 16 de gener, un més després de les detencions. per a l’alliberament de les persones preses i contra la maquinació policial institucional anomenada Operació Pandora.

Mira també:

[http://www.iwa-ait.org/es/content/llamamiento-acciones-solidarias-contra-la-represion-en-espana]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...