Comença la campanya per exigir a l’Ajuntament de
Barcelona un nou local al Raval per a l’Ateneu.
“Som dones, homes, infants. Som els que venim de
col·lectivitzar. Som l’Ateneu Enciclopèdic Popular”.
DIRECTA 26/01/2015
Adrián Crespo
El Cant d’Utopia del cantautor llibertari Ramon Muns
ressonava sota les arcades de la seu del districte de Ciutat Vella de Barcelona
i emmarcava l’acte d’inici de la campanya per recuperar un local digne per a
l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Era vint-i-sis de gener i feia 76 anys que les
tropes franquistes entraven a Barcelona i arrabassaven el local de l’Ateneu als
seus socis i a la ciutat. D'aleshores ençà, les institucions públiques no han
mogut fitxa per restaurar el seu patrimoni, malgrat que en els darrers anys
l’Ajuntament s’ha compromès a atorgar-li un local digne al barri del Raval.
Sota una reproducció del Guernika i un enorme bust
satíric del general Franco, entre mirades de turistes i vianants embolicats amb
bufandes, dos centenars de persones donaven suport amb la seva presència a
l’inici de la campanya. Una bandera anarquista onejava a dalt i a baix de la
plaça Bonsuccés. I el poeta Xavier Theros, encarregat de presentar els oradors,
començava l’acte recordant que el que es reclama “no pertany només a
l’Enciclopèdic com a institució sinó a la memòria dels moviments socials i de
la ciutat mateixa”. Abans de la guerra, l'Ateneu tenia la seva seu al número 30
del carrer del Carme, on ocupava quatre pisos, i disposava d'un solar al carrer
Pintor Fortuny amb la Rambla, on avui hi ha l’hotel Le Meridien, on s'havia de
construir la seva nova seu. El seu patrimoni, com el d'altres ateneus i
institucions populars, fou espoliat pel franquisme. Quaranta anys després de la
mort del dictador, el greuge segueix sense reparar-se.
Xavier Theros recorda també com el maig de 2011
l'Ajuntament va signar un conveni on es comprometia a cedir a l'entitat un
local de, com a mínim, 750 metres, i en un termini màxim de dos anys. Quatre
anys després, el consistori no ha respectat el seu compromís i l'Ateneu i els
seus valuosos fons documentals segueixen ubicats en un pis del passeig de Sant
Joan de Barcelona. L’argument ha estat que no hi ha espais disponibles, però
des de l’Ateneu es considera que, com diu Theros, “manca voluntat política”:
per altres entitats sí que s’han trobat locals espaiosos i, quan ha calgut, si
l’ajuntament no ha disposat de locals, n'ha llogat, expropiat o comprat.
Renovació i transversalitat
En Xavier Theros va donar pas a altres socis, com
l’historiador Ferran Aisa, que va llegir un document oficial de 1937 que
confirmava que la Generalitat va atorgar uns locals en propietat a l’Ateneu.
Reclamació no només legítima sinó legal, doncs. L’escriptora Antonina Rodrigo
va recordar els vincles entre Margarita Xirgu, Federico Garcia Lorca i l’Ateneu
i emfasitzà la importància cultural de la institució.
També va parlar
l’historiador Pere Solà, que ha donat el seu suport a la campanya. “O les
institucions defensen el patrimoni històric del país o quedaran retratades pels
seus silencis i per les seves promeses marcades per l’incompliment”, advertí.
Un suport, això sí, que ell mateix diu que és crític, perquè creu que la
mateixa institució, el mateix Ateneu, ha d’avançar cap a un rellançament;
expressa “un desig de renovació de les persones que hi actuen, la qual cosa no
vol dir no reconèixer el sacrifici i l’esforç voluntari de moltes sòcies i
socis”. En aquest mateix sentit, va afirmar que “té sentit aprofundir en una
alternativa llibertària autogestionària al capitalisme” tot i que recordà que
l’Ateneu “no era estrictament d’ideologia llibertària”.
En una línia similar, l’antropòleg Manuel Delgado va
remarcar també el caràcter transversal de l’Ateneu, com a patrimoni de tota la
cultura de classe. És per això que va afirmar que la “traició” a l’Ateneu de
l’esquerra d’arrel comunista que va ocupar el poder no és condemnable només
perquè “es girés l’esquena a la cultura anarcosindicalista”. És, afirmà, “també
una traïció a la seva pròpia essència, que és una cosa encara més detestable”.
L’antropòleg va finalitzar dient que li agrada veure que aquest sentiment de
transversalitat animava l’esdeveniment.
La memòria com a eina de futur
“Som dones, homes, infants. Som els que venim de
col·lectivitzar. Som l’Ateneu Enciclopèdic Popular”, conclogué en el seu poema
Gerard Horta. El poeta Enric Cassasses també recità i va donar peu a la
intervenció de representants d’altres col·lectius afins a l’Ateneu. Iñaki
Garcia, de l’assemblea del Raval i de El Lokal, destacà que defensar l’Ateneu
és defensar també el present dels moviments socials. “Els que l’hem conegut
sabem que té part de l’arxiu de la memòria viva de les lluites actuals, dels
ateneus de barri, del MIL, de la lluita antimilitarista. Perquè era el lloc de
confiança per tots nosaltres, per preservar la nostra memòria, i això no és una
qüestió de passat”. La reivindicació d’un nou local al Raval és així la
reivindicació d’un espai per continuar lluitant. En el mateix sentit, Marc
Dalmau de Can Batlló va reivindicar l’Ateneu com a “casa pairal de l’obrerisme
i pal de paller de l’antagonisme”. Va defensar, com Garcia, que “la memòria no
ha de ser un exercici de nostàlgia sinó un projectil llençat cap al futur”.
Representants d’altres col·lectius i ateneus com el Popular de Nou Barris, La
Base del Poble Sec, la campanya Recuperem el Segle XX de la Barceloneta o
l’Observatori de Vídeo No Identificat, van donar també el seu suport a la
campanya.
I així, amb el cor DesaCORd cantant a la porta de la
seu del districte, es va tancar un acte on, a banda de l’exigència a
l’Ajuntament d’acabar amb un greuge que es remunta a gairebé vuitanta anys
enrere, va quedar palesa la rellevància de l'espai. Un Ateneu que no ha
defallit en tot el segle XX i que, malgrat les dificultats, vol seguir tenint
el seu paper al segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada