La sanitat pública de la Generalitat subministra alguns
tractaments especialment costosos quan la persona malalta ja no pot salvar la
vida.
L’anàlisi “cost-efectivitat” fa que alguns fàrmacs molt
eficaços no s’adquireixin, o s’administrin només quan les malaltes empitjoren.
Pacients sense sostre, precàries o drogodependents abandonen
la medicació pels costos inassumibles de desplaçament.
Segons veus expertes internacionals, el cost d’una píndola
de Sovaldi és de dos euros. A Catalunya, però, el seu preu de venda multiplica
per 300 aquesta xifra.
DIRECTA 03/01/2015
Jesús Rodríguez
Des del passat dijous 1 de gener, una trentena de malalts
integrats a la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C de Girona protagonitzen
una tancada a l'Hospital Josep Trueta. Amb el suport dels sindicats CATAC i
CCOO ahir van realitzar una entrega de carbó simbòlica a les escales de
l'hospital dirigida al gerent de l'ICS a Girona, Vicenç Martínez Ibáñez, i al
conseller de Salut, Boi Ruiz. Aquesta tarda els activistes es tornaran a reunir
en assemblea per decidir si continuen endavant amb la protesta. La
reivindicació, però, tant en l'àmbit estatal com català, ve de lluny.
A mitjan mes d'agost, l'Associació per la Defensa i Ajuda
als Afectats per l'Hepatitis C va emetre un comunicat on alertava que més de
500 persones amb aquesta malaltia del fetge poden morir si l'Agència Espanyola
del Medicament no importa les quantitats necessàries de sofosbuvir (sota la
denominació comercial Sovaldi), un compost que és efectiu en el 90% dels casos.
A l'Estat espanyol, hi ha 300.000 persones diagnosticades amb Hepatitis C, però
es calcula que n'hi ha 600.000 més que podrien estar infectades sense saber-ho.
A finals d'estiu, les exigències de les malaltes van rebre una resposta molt
ambigua per part del Ministeri de Sanitat, que va passar la pilota a les
comunitats autònomes. A principis de desembre, s'han concretat les intencions
de l'executiu de Mariano Rajoy: el govern espanyol ha posat la xifra de 125
milions d'euros com a topall màxim d'inversió pública en sofosbuvir. Quan
s'esgoti el pressupost, no hi haurà més píndoles.
En l'àmbit de Catalunya, la Comissió Farmacoterapèutica de
l'Institut Català de la Salut (ICS) és l'encarregada d'elaborar, cada dos anys,
la guia de medicaments que tots els departaments de farmàcia dels hospitals
públics i concertats hauran de tenir en estoc als seus magatzems. La comissió està
integrada per 41 persones: d'una banda, cinc càrrecs directius de l'ICS i, de
l'altra, 36 facultatives dels grans complexos hospitalaris, seleccionats per
especialitat mèdica.
A l'última edició del document, s'afirma textualment que
“s'ha d'orientar la compra corporativa de medicaments en el context dels
recursos disponibles actualment”. És a dir, que els criteris de selecció són
“l'eficàcia, la seguretat i la conveniència”, però també l'anàlisi
“cost-efectivitat”. I és en aquest punt on rau el principal conflicte derivat
de la crisi. Alguns dels fàrmacs que han demostrat ser més efectius no
s'incorporen a la guia pel seu cost elevat; d'altres no se subministren fins
que la persona malalta no mostra símptomes d'empitjorament.
Dels 8.039 milions d'euros que la Generalitat ha aportat
enguany al sistema sanitari català, un miler es destinen a pagar les receptes
de farmàcia de la població. Més del 60% (608 milions d'euros) s'engloba en
l'apartat de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Són aquells
medicaments que les malaltes cròniques han de recollir periòdicament als
hospitals, tot i no estar-hi ingressades. Abans, hi podien anar cada tres
mesos, però, ara, és obligatori anar a fitxar cada mes per recollir-los.
Per posar un exemple, l'Hospital de Bellvitge és el centre
de referència per a moltes pacients de Menorca o Mallorca, que ara s'hi han de
desplaçar dotze vegades l'any. Això fa que moltes malaltes sense sostre,
precàries o drogodependents abandonin les rutines de medicació pels costos inassumibles
de desplaçament. Aleshores, la metge anul·la el tractament, amb l'excusa que el
medicament ha deixat de ser eficaç en el cos de la pacient.
Morts que es podrien evitar
Dos membres del personal d'infermeria de l'Hospital de
Bellvitge –que prefereixen no dir-nos el nom– asseguren que les polítiques
institucionals en relació amb els medicaments costosos tenen conseqüències
mortals. Una dona de cinquanta anys diagnosticada d'Hepatitis C va ingressar a
Bellvitge al mes de setembre passat. En un principi, la van medicar amb
interferon i ribavirina, substàncies incloses a la guia farmacoterapèutica,
però que tenen una eficàcia més limitada i, per aquest mateix motiu, són molt
més econòmiques que el sofosbuvir (Sovaldi). Quan les facultatives van
comprovar que l'hepatitis havia derivat en cirrosi hepàtica, van considerar
imprescindible subministrar-li sofosbuvir com a única manera de salvar-li la
vida. No obstant això, la dona va morir al cap de poques setmanes. El Sovaldi
no apareix a l'estoc de les farmàcies hospitalàries. S'ha de comprar a
l'estranger. El fàrmac només s'importa per subministrar-lo a persones que
estiguin en situació greu. A vegades, arriba massa tard. Una sola pastilla de
sofosbuvir val 600 euros, si s'adquireix a l'empresa que la distribueix a
Europa. El tractament de dotze setmanes pot suposar un cost de 54.000 euros; si
s'allarga a 24 setmanes, s'enfila fins als 110.000. És un preu extremadament
car que s'explica, en bona part, pel monopoli mundial del producte, la patent
del qual és en mans de la multinacional Gilead Sciences.
El monopoli d'una farmacèutica de l'entorn Bush
L'empresa Gilead Sciences va ser fundada l'any 1987. Té el
seu quarter general a Foster City (Califòrnia). Pel seu consell
d'administració, hi han passat alguns dels principals falcons republicans del
Pentàgon i dels directius més influents de Wall Street. Compta amb 4.000
empleades i ha fet de l'especulació una de les seves fonts de negoci
principals. Una pastilla de Sovaldi costa 600 euros a Catalunya, però, a
Egipte, es pot adquirir per 8 euros. Com s'explica la diferència? Gilead ha
arribat a un acord amb el govern del Caire perquè subministri el tractament als
setze milions de malaltes d'hepatitis C que hi ha al país àrab. La companyia
podrà ingressar, en una sola transacció, prop d'11.000 milions d'euros.
L'Associació per la Defensa i Ajuda als Afectats per l'Hepatitis C, citant
experts internacionals, manté que el cost de producció d'una píndola és de tan
sols dos euros i que, per tant, amb cada dosi venuda a Egipte, en guanyen sis.
A Catalunya, l'escàndol és majúscul: s'enduen 598 euros de benefici per pacient
i dia. L'esperança de les afectades és que es posin a la venda dues noves
marques de sofosbuvir el més aviat possible i, d'aquesta manera, es trenqui el
monopoli.
Les pràctiques poc ètiques de la companyia vénen de lluny.
L'any 1988, Donald Rumsfeld era el president de Gilead Sciences. Va intentar
fitxar Warren Buffett com a mà dreta, però aquest va declinar l'oferta per centrar-se
en els negocis amb Coca-Cola i la financera AIG. El 2001, Rumsfeld va deixar la
firma en mans d'altres empresaris influents del lobby republicà per
incorporar-se al govern de George W. Bush, des d'on, com a Secretari de
Defensa, va capitanejar la invasió militar de l'Iraq.
La pandèmia de la grip A (H1N1) decretada per l'OMS el 2009
va suposar guanys milionaris per Gilead Sciences. L'empresa va rebre centenars
de milions d'euros pels royalties de la patent del Tamiflu, que es troba en
mans de l'empresa Roche des de l'any 1996. Tots els governs del planeta van
comprar grans partides de Tamiflu, malgrat la seva més que qüestionada eficàcia
i idoneïtat. El Ministeri de Sanitat de l'Estat espanyol en va comprar milions
de dosis, que finalment no va administrar. Les suposades vacunes encara es
guarden dins un magatzem a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada