“L'Estat espanyol estava disposat a tolerar dos bilions de pessetes d'evasió fiscal”

Matas Zapata a la comissió antifrau del Parlament de Catalunya

L' extinent coronel de la  guàrdia civil retirat es mostrava estranyat: “no sé com no coneixen això, tot i estar tan a prop d'Andorrra”. 

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil José Matas Zapata explica al Parlament de Catalunya que l'acord el van tancar l'excap d'Estat andorrà Marc Forné i un representant de l'Estat espanyol que no ha volgut identificar.  

DIRECTA 26/01/2015 

Gemma Ros  

Amb absoluta naturalitat, l'extinent coronel de la Guàrdia Civil José Matas Zapata, ha assegurat que l'Estat espanyol estava disposat a tolerar fins a dos bilions de pessetes d'evasió fiscal a canvi que Andorra controlés el “diner brut”. L'acord informal s'hauria pres a tres bandes: entre el mateix Matas Zapata, l'aleshores cap de govern andorrà Marc Forné (1994-2004) i algun membre del govern espanyol, el nom del qual no ha volgut revelar. L'evasió fiscal, assegura, “era tan fàcil com baixar mantega, sucre o formatge”.  

A cada pregunta dels grups parlamentaris, l'exguàrdia civil retirat es mostrava estranyat: “no sé com no coneixen això, tot i estar tan a prop d'Andorrra”, els retreia. En més d'una ocasió, ha reconegut que durant molts anys, hi havia una “permissivitat total” amb l'evasió fiscal. De fet, ha afegit que n'hi continua havent. La manera més segura i més “senzilla” de fer-ho, ha explicat, era a través de les filials bancàries andorranes: “no sé com ho feien, però sé que ho feien”. Ha volgut deixar ben clar que evadir diners a través de la duana, maleta en mà, és una “insensatesa”, un “risc innecessari”. 

Més clar, l'aigua. La forma segura, que s'hauria anat complicant amb el temps, al principi era molt fàcil: “Els mateixos bancs ajudaven a traslladar els diners, sempre que no fos “diner brut”. Precisament, Zapata s'encarregava exclusivament de seguir el rastre del diner brut evadit i per tant, assegura, que mai “va utilitzar fonts per destapar coses fiscals”. No s'hi dedicava, però ho coneixia: “moltes personalitats espanyoles i catalanes portaven diners a Andorra”, segons el coronel retirat, “fins i tot era elegant dir-ho”. 

Les visites a Andorra de la família Pujol  

La família Pujol hauria fet visites freqüents a Andorra, segons recorda Matas Zapata, específicament Marta Ferrussola, i concretament entre 1991 i 1997. En té coneixement, assegura, perquè era qui havia de fer els tràmits davant les autoritats andorranes perquè els mossos d'esquadra, que l'escortaven, poguessin entrar armats dins del país. A la família Pujol i a d'altres. Tot i així, ha assegurat que mai va mantenir cap contacte amb la banca per facilitar el trasllat de diners dels Pujol, ni hi va col·laborar.  

Amb la banca, en canvi, va establir-hi un altre tipus de relació. Segons ha relatat, va mitjançar perquè la banca Cassany canviés de mans el 1993: del banc francès BNP a Catalunya Caixa el 1993, quan va passar a denominar-se Banca Privada d'Andorra. Segons el mateix Matas Zapata, per agrair-li, els directius de Catalunya Caixa van convidar-lo al restaurant Botafumeiro i van oferir-li el càrrec de director general a Andorra, que va rebutjar.  

La Comissió ha acordat sol·licitar informació sobre els agents dels Mossos d'Esquadra que van acompanyar la família Pujol en els suposats viatges a Andorra, i el president David Fernàndez ha recordat que els màxims responsables d'AndBank i de Banca Privada d'Andorra -d'on es varen traspassar els diners de la nissaga familiar- es neguen a comparèixer davant la Comissió d'Investigació.