 |
| Segurates de Segur Ibérica |
El Reina Sofia, els ministeris d'Economia i Hisenda i la
Biblioteca de Catalunya serien algunes víctimes del presumpte frau milionari
comès per Segur Ibèrica.
Segons una denúncia, hauria cobrat milers d'hores de
vigilància per serveis que no prestaria mai.
DIRECTA 20/01/2015
Marc Font
Diverses administracions públiques -entre les quals hi ha la
Generalitat de Catalunya- i centenars d'empreses privades haurien estat
víctimes d'una presumpta estafa milionària comesa per Segur Ibérica, una
companyia de seguretat que presidia Pedro Morenés abans de ser nomenat ministre
de Defensa, el gener de 2012, i que compta amb l'exministra Anna Birulés (PP)
com a consellera. Segons una denúncia, Segur Ibérica hauria inflat la
facturació a les clientes incorporant-hi serveis de seguretat mai prestats o
que van ser cobrats a preu de personal qualificat tot i que van ser duts a
terme per treballadores sense la titulació de vigilant de seguretat, a les
quals l'empresa pagava en funció de la seva categoria laboral real i, per tant,
n'obtenia un lucre evident.
El frau, que segons la denúncia pujaria a nou milions
d'euros només entre els anys 2005 i 2007, hauria estat possible a través de la
manipulació del programa informàtic de gestió de personal, on s'haurien
introduït dades falses, segons l'empresa informàtica valenciana Nix Universal
SL, proveïdora del software –anomenat Visualplan– i que s'ha querellat contra
Segur Ibérica al jutjat d'instrucció número 39 de Madrid. Entre les
institucions suposadament afectades hi ha el Museu Reina Sofía –que hauria
patit una estafa de més de tres milions–, els ministeris d'Economia –prop de
dos milions– i Hisenda, la Biblioteca de Catalunya –35.000 euros–, la Delegació
de la Generalitat a Madrid –prop de 18.000 euros– o les societats públiques
Aena, Adif i Renfe.
Detectius avalen el frau
Segons la versió que Antonio Morgado, advocat i
administrador de Nix Universal SL, ha donat a la Directa, el cas arrenca el
2007, quan Segur Ibérica havia de renovar la llicència d'ús del programa
Visualplan. L'empresa de seguretat va decidir presentar una demanda a un jutjat
de València contra la companyia informàtica amb l'argument que el programa no
funcionava correctament i havia provocat que pagués més hores a les
treballadores, fet que li havia causat un perjudici econòmic. Arran de la
demanda, Nix Universal SL va comprovar que el programa havia estat manipulat -sempre
segons la seva versió- i va descobrir les diverses irregularitats que,
suposadament, hauria comès Segur Ibèrica, com la facturació per a serveis no
prestats o l'ús de personal no qualificat per a la tasca de vigilant de
seguretat. La companyia de Morgado va reaccionar amb la presentació de dues
querelles per frau a l'administració pública al jutjat d'instrucció número 39
de Madrid, però van ser arxivades els anys 2010 i 2011. L'administrador de Nix
Universal no amaga que continua amb el cas perquè l'enfrontament amb Segur
Ibèrica ha perjudicat la seva companyia, que ha perdut moltes clientes i ha
acomiadat gran part de la plantilla a conseqüència d'una “campanya de
difamació” per part de l'empresa de seguretat, amb qui va deixar de treballar
el 2007.
El procés judicial es va reobrir el 2013, arran de
l'aportació de proves noves per part d'un bufet de detectius contractat per Nix
Universal, que en un informe certifica la presumpta estafa de Segur Ibérica. El
document, incorporat a la instrucció del cas i al qual ha tingut accés la
Directa, assegura que, entre 2005 i 2007, l'empresa de seguretat va cobrar per
la feina d'almenys 657 treballadores amb la categoria de vigilant “sense que
tinguessin la corresponent autorització administrativa del Ministeri de
l'Interior per a la realització d'un mínim de 7.568 serveis de vigilància i
seguretat a més de 306 entitats diferents”. Les denúncies presentades contra
Segur Ibérica també es reforcen amb els testimonis de diverses antigues
treballadores, que avalen el frau.
La fiscalia, però, assegura que no veu indicis de delicte i,
fins ara, ha declinat investigar el cas, malgrat les proves aportades, que
segons Segur Ibérica estan “falsificades”. La companyia de seguretat ha
demandat Nix per un delicte de “violació de secrets” pel fet de destapar informació confidencial de les seves
treballadores. Amb tot això, Antonio Morgado no s'està de recordar que
l'exmagistrat de l'Audiència Nacional espanyola Carlos Bueren s'encarrega de la
defensa de Segur Ibérica i que el seu germà José Luis és el fiscal en cap de la
Unitat de Suport de la Fiscalia General de l'Estat. Nix Universal va presentar
un recurs a la darrera decisió de la fiscalia i encara no ha estat resolt.
Irregularitats a la Biblioteca de Catalunya
Una derivada del cas va arribar la setmana passada als
tribunals catalans. La cap del servei d'administració de la Biblioteca de
Catalunya, Margarita Valverde, i el responsable de manteniment de la mateixa
institució, Ferran López, van haver de comparèixer, el 27 de juny, al jutjat
d'instrucció número 21 de la Ciutat de la Justícia després que Nix Universal es
querellés contra elles acusant-les dels presumptes delictes de falsedat en
document públic i omissió del deure de perseguir delictes, amb l'argument que
eren coneixedores de la suposada estafa de Segur Ibérica i no van actuar per
impedir-la. En la seva declaració, van reiterar que no tenien coneixement de
cap frau i que ho afirmaven basant-se en la documentació aportada, precisament,
per la companyia de seguretat.
La rèplica de l'empresa informàtica d'Antonio Morgado és
l'informe del bufet de detectius, que va detectar diverses irregularitats
comeses per Segur Ibèrica a la Biblioteca de Catalunya (com ara la contractació
de falses vigilants, la superació de les hores de treball establertes per
conveni o la manca de respecte als descansos setmanals de les treballadores), i
les declaracions davant de notari que va fer, el mes de maig, José Albuixech, cap
de serveis de Segur Ibèrica al Principat i les Illes entre el 2005 i el 2010. A
la declaració consultada per aquest setmanari, Albuixech reconeix l'estafa i
explica que era difícil detectar-la perquè “si el client contractava 100
vigilants, als quadrants hi apareixien 100 vigilants”, però, a l'hora de la
veritat, n'hi havia menys i es pagava un nombre inferior de nòmines.
L'antic
alt càrrec de la companyia afegeix que s'introduïen noms falsos com vigilant X
o vigilant Casper al programa Visualplan per tapar els “descoberts”, és a dir,
l'absència ocasional d'alguna treballadora. Així doncs, es cobrava un servei
que no s'havia prestat. José Albuixech afirma que les coordinadores de servei
de Segur Ibérica participaven a la trama i obtenien un sobresou amb els diners
extra que ingressava la companyia amb el presumpte frau.
Contractes amb la Generalitat
Segur Ibérica és una de les moltes empreses de seguretat
privada que contracta el govern català. S'encarrega d'aquesta tasca a la
Biblioteca de Catalunya des de 1993 i el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (DOGC) publicava, el 17 d'abril d'enguany, l'adjudicació dels serveis
de vigilància dels centres educatius L'Alzina, Til·lers, Montilivi, Can Llupià
i Segre a la companyia per gairebé cinc milions d'euros. El primer centre també
s'esmenta a la documentació que Nix Universal aporta a la querella, on
s'assegura que algunes de les persones encarregades de “vigilar” els menors
eren, en realitat, jardineres. En aquest cas, el suposat frau no arribaria als
3.000 euros. Diverses oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) o
l'empresa de l'Ajuntament Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) també haurien
estat víctimes d'una estafa, segons denuncia la companyia informàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada