 |
| Exemplar de la revista Masala on s'explicaven els fets del 4-F |
Un dels agents ha declarat que aquestes pedres van ser
recollides a l'atzar, i segons l'atestat cap d'elles conté restes de sang o
cabells.
Les UPAS van desallotjar l'edifici sense imputar a cap dels
ocupants i acomiadant cordialment les persones que portaven l'equip de música
que es va utilitzar durant la festa.
DIRECTA 20/01/2015 REDACCIÓ
 |
| Pàgina del Masala número 29 d'abril-maig de l'any 2006 on s'explicava els fets del 4F |
Els detinguts del 4 de febrer pateixen un procés judicial ple
d'ombres i contradiccions
Els fets del passat 4 de febrer, durant una festa que es
duia a terme a l'Anarkopenya, situada a Sant Pere més Baix 55, i que va tenir
com a resultat diversos detinguts –dos d'ells en presó preventiva– i un agent
de la Guàrdia Urbana hospitalitzat, ha sembrat dos dubtes: el caràcter i la
gestió de la mateixa Anarkopenya, okupada i avui ja desallotjada; i per altra
banda el que va passar en realitat la matinada del 4 de febrer i l'actuació
policial a partir de llavors.
L'Anarkopenya al principi va rebre cert suport social des de
diferents àmbits, inclòs aquest diari, alhora que donava cabuda a un gran
nombre d'activitats gratuïtes elaborades principalment per col·laboradors
externs. Al cap d'un temps les activitats van anar a menys i algunes persones
que vivien a l'habitatge van ser expulsades mitjançant amenaces. En general, al
llarg de la seva existència, l'espai va ser allunyant gradualment de qualsevol
objectiu social o polític, i funcionant amb mecanismes, dinàmiques i objectius,
que poc tenen a veure amb el que és habitual a les okupacions.
Segons diverses agències i mitjans de comunicació, un dels
responsables de l'espai era Joaquin R., expres social, que va arribar a un dels
blocs que quedava en peu al Forat de la Vergonya, després de viure durant un
temps a Santa Coloma, acollit per membres d'un col·lectiu de suport a presos
que el va ajudar a sortir de la presó. D'allà va acabar marxant per les
actituds violentes amb les persones d'acollida. Pel que sembla, aquestes conductes
violentes també es van repetir després en el teatre okupat. Després que
s'enderroqués el bloc on vivia Joaquim, es va ocupar el teatre situat a carrer
Sant Pere més Baix. Hi ha indicis que aquesta okupació ha comptat amb la
permissivitat de l'ajuntament. No feia gaire, un altre grup de persones
residents a Sant Pere Mitjà van intentar okupar i la presència policial ho va
fer impossible. En canvi, el que fins a l'hora del seu desallotjament va ser
l'Anarkopenya no va tenir problemes en aquest aspecte. Fonts del barri també
afirmen que la policia sabia que al teatre es venia haixix i altres
substàncies, i que algunes habitacions eren llogades a 25 euros la nit per
turistes "alternatius". Res va influir en el tracte rebut, bastant
particular respecte a la pràctica policial en referència a les okupacions, que
en canvi sí que pateixen un assetjament policial en realitzar activitats
socials per al barri, com ara el bloc de Metges al Forat de la Vergonya.
Sobre aquesta possible complicitat, hi ha altres indicis
referits a la mateixa matinada del 4 de febrer, quan, segons informa
Contra-Infos “en el moment dels fets la Guàrdia Urbana que va carregar, es va
dirigir amb el nom de pila a la persona que controlava l'accés de la porta del
teatre durant la festa”, o com “el mateix dissabte, a les vuit de la tarda,
nombroses furgonetes de les UPAS van desallotjar l'edifici sense imputar a cap
dels ocupants i acomiadant cordialment les persones que portaven l'equip de
música que es va utilitzar durant la festa, fet no gaire habitual”.
Queixes i dubtes sobre els fets
L'Associació de Veïns del Casc Antic, ha reiterat a Masala
la necessitat de separar l'activitat de “l'autodenominada Anarkopenya, del
moviment okupa i el moviment anarquista”. Segons Maria Mas, ja fa temps que
l'entitat està profundament preocupada per la situació –sorolls les 24 hores
del dia durant els caps de setmana, acompanyats d'actituds irrespectuoses i
agressives amb els veïns–, preocupació que ha crescut al llarg del temps, ja
que lluny de disminuir els esmentats problemes anaven en augment. La mateixa
entitat està sorpresa que entre els detinguts pels esdeveniments del 4 de
febrer, no es trobi cap dels responsables de l'espai i de la festa celebrada
aquella nit. Per aquesta raó, Mas considera que seria important aclarir si els
imputats en el sumari són realment els responsables del cop sofert pel policia
ferit la nit dels fets: “cal deixar clar si els detinguts són els responsables,
o al contrari, són caps de turc”. Davant les preguntes en aquesta mateixa
direcció d'alguns periodistes, la Guàrdia Urbana va dur a terme una detenció fantasma
de Joaquin R. aproximadament una setmana després dels esdeveniments. Segons una
notícia publicada per Contra-Infos, “la Guàrdia Urbana el va portar a
comissaria per una ordre de recerca i captura d'un jutjat de Tortosa que estava
caducada. No el van acusar de res relacionat amb els fets de Sant Pere Més Baix
quedant en llibertat sense càrrecs. Fonts ben informades del barri de la Ribera
asseguren que hi ha interès policial que cap dels dos organitzadors de la festa
del 4 de febrer passin per jutjats i declarin”.
Ombres i contradiccions en el procés judicial
Sobre això, les posicions de l'ajuntament, districte i
policia, fins ara, no han estat gens clares. Poques hores després dels fets, i
se suposa que amb informació proporcionada per la mateixa Guàrdia Urbana,
l'alcalde Joan Clos, comunicava a la premsa que el policia ferit i en coma
induït després dels incidents de la nit anterior, havia estat colpejat per un
test llançat des de l'edifici de l'Anarkopenya.
24 hores després, la versió oficial feia un gir de 180
graus, i sense aclarir el perquè d'un canvi tan dràstic, les autoritats afirmen
que el policia hospitalitzat va ser colpejat per una pedra llançada a peu de
carrer. Aquest canvi no sembla aliè al fet que els detinguts, i en concret la
persona acusada d'un delicte tan greu com intent d'homicidi, van ser apresos al
carrer, mentre que no hi va haver un sol detingut a l'interior del recinte.
A partir d'aquesta primera i escandalosa contradicció en la
versió oficial, segons fonts properes al procés judicial, se succeeixen altres
que llancen nombroses ombres sobre la teoria policial, començant per alguna
cosa tan inversemblant com la impossibilitat de recollir proves després que els
serveis de BCNeta netegessin la zona abans de l'arribada de la policia
científica. A això cal afegir, que els objectes recollits per la mateixa
Guàrdia Urbana en els minuts posteriors a la batussa i aportats com a prova, no
es van recollir de forma adequada, prescindint dels preceptius guants de làtex,
invalidant així l'anàlisi d'empremtes dactilars. D'altra banda, un dels agents
ha declarat que aquestes pedres van ser recollides a l'atzar, i segons
l'atestat cap d'elles conté restes de sang o cabells, una cosa que dificulta
identificar entre elles alguna presumptament llançada contra l'agent
contusionat.
Així, mentre els quatre agents que han declarat fins ara,
neguen en tot moment l'explicació del test i diuen no haver observat en l'àrea
dels fets cap resta semblant, els membres de l'equip mèdic que va assistir
d'urgència a l'agent ferit, sí que van afirmar haver vist a terra els possibles
trossos escampats d'un test. El mateix equip mèdic afirma que, consultats els
agents sobre l'impacte, els relats d'aquests eren dispars: un cop de pedra, un
test, un cop directe...
El mateix atestat escrit la matinada del 4 de febrer no
aclareix la posició concreta de l'agent en el moment de rebre l'impacte, ni
tampoc l'origen d'aquest. Les declaracions dels agents sobre els moments
posteriors tampoc aporten molta llum, en afirmar un d'ells que van moure el cos
del seu company a fi protegir-lo de la gent que es trobava al carrer, mentre un
altre afirma haver retirat el cos per evitar el llançament d'objectes des d'una
finestra de l'edifici.
En contrast amb la caòtica versió policial, els tres
detinguts que al tancament d'aquesta edició encara es troben en presó
preventiva, van realitzar declaracions idèntiques davant la jutgessa
instructora del cas, tot i que després de la seva detenció van ser separats i
custodiats en cel·les diferents, sense possibilitat de comunicar-se, fins al
moment en què van ser posats a disposició judicial.
Tot i això, les dues peticions de llibertat de la defensa
dels acusats, han estat rebutjades pel Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona i
per l'Audiència Provincial respectivament.
Campanya per la llibertat dels detinguts
Des dels mateixos dies posteriors als fets, un grup de
suport als detinguts, està portant a terme nombrosos actes per donar a conèixer
la situació dels tres detinguts i la resta d'imputats, i reclamar la veritat
dels fets, que a mesura que passen els dies sembla confirmar amb més
contundència si és possible, que s'està actuant amb una notable arbitrarietat i
s'està cometent una injustícia manifesta.
Dins una campanya informativa i de suport, els familiars i
amics porten ja prop de dos mesos concentrant-se a plaça Sant Jaume de dilluns
a dijous de dotze a dues del migdia, per a la recollida de signatures a favor
de la innocència dels joves empresonats i l'aclariment de totes les
irregularitats en el cas. A més també es va convocar una manifestació per a l'1
d'abril per la llibertat de Rodrigo, Álex i Juan, els detinguts empresonats el
4 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada