“Maldestre burgès, maldestre CiU, enrere aquesta colla
de pocavergonyes”.
“Bon cop de falç, defensors de la terra!”
[Barcelona 29/01/2015]
El Departament d’Interior del Govern de la Generalitat
de Catalunya ha fet públic aquest escrit maldestre sobre la seva maquinació
policial anomenada Operació Pandora, un operatiu governamental repressiu autonòmic
capitalista que igual que la caixa de Pandora aixeca totes les maldats d’una
burgesia nociva i decadent, la mateixa burgesia nacional catalana representada
també per l’ANC que utilitza el record del militant comunista llibertari Salvador
Puig Antich com un dels pares de la seva pàtria de classe hegemònica, a punt d’anar
a parar al Museu de la Història de la Lluita de Classes.
Ha aparegut aquesta nota de premsa de la Generalitat:
“Desarticulada una organització terrorista de caire
anarquista violent a la qual se li atribueixen nou atemptats amb artefactes
explosius i un de simulat. Els onze detinguts del cas Pandora, set dels quals
van ingressar a presó sense fiança, formaven part del grup criminal GAC (Grupos
Anarquistas Coordinados), adscrit als postulats de l’organització terrorista
FAI/FRI.
Als GAC se'ls atribueix diversos atemptats a entitats
bancàries i empreses italianes amb seu a Barcelona, Madrid i València i els
atacs del 2013 contra la catedral de la Almudena de Madrid i la basílica de El
Pilar de Saragossa.
Les onze persones que el cos de Mossos d’Esquadra va
detenir el passat 16 de desembre en el marc del cas Pandora estan acusades d’un
presumpte delicte de pertinença a organització criminal amb finalitat
terrorista de caire anarquista violent. Els detinguts formaven part dels GAC
(Grupos Anarquistas Coordinados), que integraven diversos grups d’afinitat, i
que haurien portat a terme accions terroristes assumint els principis i
objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale-Fronte Rivoluzionario
Internazionale), organització terrorista reconeguda en Resolució del Consell de
la Unió Europea de 15 de juny de 2009. Amb aquestes detencions es dóna per
desarticulat el grup, al qual se li atribueix fins a nou atemptats amb
artefactes explosius i un de simulat.
Les detencions culminen la investigació que ha dut a
terme la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra sota la direcció del
Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l‘Audiència Nacional.
A la mateixa operació es van practicar catorze
entrades i registres a diversos domicilis i espais relacionats amb aquesta
organització. Les detencions es van realitzar a Barcelona, Sabadell, Manresa i
també a Madrid, lloc on temporalment residia un dels principals membres de
l’organització, anteriorment domiciliat a Catalunya.
Els detinguts són set dones i quatre homes, dels quals
vuit tenen nacionalitat espanyola, una nacionalitat italiana, una nacionalitat
uruguaiana i una darrera té la doble nacionalitat italiana i austríaca, fet que
evidencia la transnacionalitat dels integrants de l’organització criminal GAC,
adscrita als postulats de FAI-FRI.
De les persones detingudes, el Jutge va decretar
l’ingrés a presó sense fiança a 7 d’elles, i va aplicar a la resta altres
mesures cautelars.
Els tres espais que van ser objecte de les entrades i
registres estan situats a Barcelona i se’ls vincula amb els GAC, ja que eren
utilitzats assíduament per membres d’aquesta organització criminal. Els espais
registrats per ordre judicial són l’Ateneu Llibertari del Poble Sec, l’Ateneu
Llibertari del Palomar i el Centre Social Okupat Kasa de la Muntanya.
Com a resultat dels registres realitzats es van
comissar nombrós material informàtic, cartes i manuscrits vinculats als GAC,
diferents elements per a la fabricació d’artefactes (alguns dels quals es
trobaven en fase d’assemblatge), manuals en diversos idiomes sobre la
fabricació d’explosius, document d’identitat falsificat, diners en efectiu i
documentació diversa que està sent analitzada.
Investigació dels Mossos d’Esquadra i l’Audiència
Nacional
Els Grupos Anarquistas Coordinados (GAC) es van
presentar públicament el 17 de juny de 2012 com a una coordinadora de grups
d’afinitat anarquista adscrits als postulats de l’anarquisme més violent de
caire insurreccionalista o anarconihilista. Dies desprès d’aquesta presentació,
els GAC van publicar un nou comunicat on esmentaven els seus objectius i
mètodes, entre els que es trobava la integració de totes les accions que, fins
al moment, s’estaven portant a terme de forma dispersa o l’ús del sabotatge com
a mitjà per destruir el sistema.
A partir de la presentació pública dels GAC es van
incrementar de forma exponencial els atemptats anarquistes amb artefacte
explosiu a l'Estat espanyol i especialment a Catalunya.
Per aquest motiu, els Mossos d’Esquadra, coneixedors
d'aquesta greu amenaça per a la seguretat ciutadana i la pau pública, amb
capacitat per posar en perill la integritat física de les persones, van
investigar, sota la direcció del Jutjat Central d’Instrucció, número 3 de
l’Audiència Nacional, l'activitat delictiva d’aquesta organització criminal i
de diversos grups d’afinitat adscrits i que operaven, principalment, des de Catalunya.
Relacionats amb un mínim de nou atacs amb artefactes
explosius
Els investigadors van poder apreciar que els nous
artefactes explosius atribuïts als GAC (alguns d’ells signats amb les sigles de
l’organització terrorista FAI-FRI), de fabricació artesanal, estaven dissenyats
per a provocar lesions molt greus a les persones, que podrien ser incompatibles
amb la vida. Per aconseguir aquest efecte, en l’elaboració dels nous artefactes
explosius s’incorporava metralla i una major quantitat de substància explosiva.
Els mossos atribueixen als diferents grups d’afinitat
de l’organització nou accions amb artefactes explosius.
Entre aquestes accions, hi hauria tres atemptats
coordinats que es van produir el 21 de desembre de 2012. En concret, la
col·locació un artefacte amb pólvora i metralla en una sucursal bancària de
CaixaBank al barri del Clot de Barcelona, el qual va esclatar i va posar en
perill la vida de diversos operaris de manteniment i de les dotacions policials
que hi van intervenir. Simultàniament, es va enviar per correu des de Barcelona
dues cartes bomba, una d’elles dirigida a l’arquebisbe de Pamplona i l’altre a
un membre de la congregació de Legionarios de Cristo de Madrid. Aquesta darrera
va arribar a esclatar causant ferides lleus a un funcionari de correus.
D’altra banda, se’ls vincula amb dos atemptats
simultanis amb l’ús d’artefactes explosius el 10 d’abril de 2013, contra una
sucursal de Caixabank del barri de Sarrià de Barcelona i contra una entitat
bancària del BBVA a Madrid. També se’ls relaciona amb l’enviament de dues
cartes bomba enviades des de Barcelona, el 6 de setembre de 2013, a diverses
empreses italianes amb domicili a Catalunya, que van rebre les cartes amb
artefactes explosius reals, i una tercera a València, que va rebre una carta
amb un artefacte explosiu simulat.
També se’ls vincula amb els atacs amb artefactes
explosius del 7 de febrer i el 2 d’octubre de 2013 contra la catedral de la
Almudena a Madrid i la basílica de El Pilar a Saragossa respectivament, on va
resultar ferida una persona en aquest últim atemptat.
Els GAC i FAI-FRI
La utilització de les sigles FAI-FRI en alguna de les
reivindicacions sobre accions atribuïdes als GAC, es correspon a la Federazione
Anarchica Informale-Fronte Rivoluzionario Internazionale, una organització
criminal internacional en la qual s’engloben els GAC i que és considerada a
nivell europeu organització terrorista mitjançant la Posició Comú 2009/468/PESC
del Consell de la Unió Europea, de 15 de juny de 2009.
Els GAC han pres com a referència els postulats de
l’organització terrorista internacional FAI-FRI i han signat amb aquest nom
algunes reivindicacions de les seves accions. L'aparició dels GAC (amb la seva
adscripció als objectius de FAI-FRI) ha comportat diverses novetats respecte
les estratègies de l’anarquisme violent de caire insurreccionalista implantades
fins aquell moment a l’Estat espanyol.
Arran de l’actuació d’aquesta nova organització
criminal hi ha hagut un increment en la perillositat dels atemptats de les
cèl·lules violentes que s’hi han integrat, tant per la seva capacitat de
realitzar atacs simultanis amb artefactes explosius o incendiaris, com per la
seva potencial capacitat de provocar víctimes mortals de forma indiscriminada a
l’utilitzar artefactes explosius amb metralla.
L’organització terrorista FAI va actuar per primer cop
a Itàlia el desembre de 2003 amb l’enviament d’una carta bomba al domicili
particular situat a Bolonya de l’aleshores president de la Comissió Europea,
Romano Prodi. A partir d’aquest any es van multiplicar les accions terroristes
realitzades per la FAI a Itàlia, però va ser a finals de 2008 que la FAI va
agafar una dimensió internacional com a FAI–FRI. Aquesta denominació la va
començar a utilitzar l’organització terrorista anarquista grega Conspiració de
Cèl·lules del Foc en múltiples atemptats a Grècia i, posteriorment, va ser
utilitzada per reivindicar accions terroristes de caire anarquista violent a
diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica.
Sota la “marca” FAI/FRI s’han portat a terme greus
atemptat en diferents indrets. Entre ells, destaquen l’atemptat amb arma de foc
contra Roberto Adinolfi, membre d’una empresa italiana vinculada amb l’energia
nuclear (2012); la col·locació d’un cotxe bomba a la seu de Microsoft a Atenes
(2012); l’enviament d’un paquet postal amb artefacte explosiu a un comandament
del servei antiterrorista de Grècia (2013) o la col·locació de diversos
artefactes explosius a Xile. Amb aquesta
acció policial, a criteri dels investigadors, queda desarticulada l’estructura
dels GAC/FAI-FRI a Catalunya, principal bastió d’aquesta organització criminal
amb finalitats terroristes a l’Estat espanyol.
Àrea de Comunicació del Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya
Barcelona, 29 de gener de 2015”
Notes del portal Indymedia Barcelona (19/01/2015): [http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telenoticies-migdia/Aixecat-el-secret-d/] [http://www.ccma.cat/324/Els-onze-detinguts-de-loperacio-Pandora-sels-rel/]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada