Girona, un model de ciutat apuntalat per la "seguretat ciutadana"

Policia local impedint l’entrada d’activistes de la PAH al Ple Municipal

El 56% dels expedients del Defensor de la Ciutadania de Girona tenen a veure amb la Policia Municipal. 

Una de les actuacions més polèmiques protagonitzades per la policia municipal de Girona ha estat l’estranya mort a comissaria de Juan Pablo Torroija, de nacionalitat argentina. 

El cas ha estat reobert recentment per l’Audiència Provincial de Girona ja que el jutge va detectar certes irregularitats durant la custòdia del jove a la cel·la de la policia local on va protagonitzar dos intents de suïcidi que li van comportar la mort. Ni la família del difunt ni el consolat argentí no van ser avisats fins passats disset dies de la mort de Torroija. 

Tot i que la resposta pública de Carles Puigdemont ha estat defensar la professionalitat de Palouzié i evocar a la seva llibertat d’expressió, fonts de la CUP confirmen que en privat l’alcalde ha expressat, també, el seu malestar amb el cap de la policia local, i afirma que no hi poden fer res adduint que si rellevessin Palouzié del càrrec es presentaria com una víctima del procés sobiranista.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/01/2015 

Girona (Gironès).- 

Llegim una crònica de David García al portal ARIET.CAT, de Girona, en referència a les recents declaracions de l’intendent en cap de la policia municipal de Girona, Josep Palouzié, que han fet saltar les alarmes. L’actual cap de policia demana en una entrevista publicada a ‘La Razón’ que els “ciutadans haurien de servir i defensar Espanya” i que derogar el servei militar obligatori ha estat un “error”. Palouzié a banda de ser el cap de la policia municipal de Girona des de l’any 1997, també acumula una quantitat important de càrrecs relacionats amb la seva carrera policial i militar. És l’actual president de l’ACCPOLC (Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya), reservista voluntari de les Fuerzas Armadas, secretari de la Asociación de Reservistas Voluntarios de Cataluña i tinent d’infanteria de la Marina de Madrid. Aquesta conducta bel·licista el va portar a celebrar el seu casament a la plaça del Vi que pocs gironins oblidaran, on molts policies i militars de gala van participar aixecant una filera de sabres mentre els nuvis passaven per sota. Les declaracions de Palouzié han portat la CUP de Girona a expressar al ple municipal el seu descontentament i a demanar-ne la dimissió. Tot i que la resposta pública de Carles Puigdemont ha estat defensar la professionalitat de Palouzié i evocar a la seva llibertat d’expressió, fonts de la CUP confirmen que en privat l’alcalde ha expressat, també, el seu malestar amb el cap de la policia local, i afirma que no hi poden fer res adduint que si rellevessin Palouzié del càrrec es presentaria com una víctima del procés sobiranista.  

Durant els darrers anys que Palouzié ha estat d’intendent en cap, la policia municipal de Girona no ha estat exempta de polèmiques que han omplert d’ombres les seves actuacions. Amb la recent emissió al canal 33 del colpidor documental Ciutat Morta, s’ha posat sobre la taula el poc control que s’exerceix sobre la policia municipal de Barcelona i la falta de transparència d’aquest cos, fet que també es pot traslladar al de Girona. En aquest cas trobem episodis polèmics com la mort de Juan Pablo Torroija a les dependències policials que posen en entredit la suposada garantia de dret de les ciutadanes davant les actuacions policials. 

Actuacions polèmiques de la policia municipal de Girona 

 

Una de les actuacions més polèmiques protagonitzades per la policia municipal de Girona ha estat l’estranya mort a comissaria de Juan Pablo Torroija, de nacionalitat argentina. El cas ha estat reobert recentment per l’Audiència Provincial de Girona ja que el jutge va detectar certes irregularitats durant la custòdia del jove a la cel·la de la policia local on va protagonitzar dos intents de suïcidi que li van comportar la mort. Ni la família del difunt ni el consolat argentí no van ser avisats fins passats disset dies de la mort de Torroija. Les familiars han denunciat aquest fet i la negligència del policia encarregat de la seva custòdia, que havent observat un primer intent d’autolesió va deixar de vigilar-lo i el reclús va tornar a protagonitzar un intent de suïcidi que li va comportar posteriorment la mort. Amb una estranya celeritat, el jutjat d’instrucció número 4 de l’Audiència Provincial va arxivar el cas tot i que quedaven molts dubtes per resoldre. La insistència de la família i la interposició d’un recurs per part de l’advocat han provocat que el cas es torni a obrir.  

Un altre cas d’actuació polèmica de la policia municipal va ser la detenció de tres membres de suport de la campanya a favor de l’absolució de la Núria Pórtules mentre enganxaven cartells. Les tres activistes van denunciar tortures i maltractaments durant la detenció amb els pertinents informes de lesions, però el jutge va absoldre els policies. 

L’assemblea de suport va denunciar públicament el que va considerar com un encobriment judicial i va assenyalar també que un dels agents de la policia municipal, el caporal Carlos Gil Alpuente, havia estat denunciat en dues ocasions més per maltractaments i tortures i estava relacionat també amb el cas Torroija, tot i que la justícia sempre l’en ha absolt. 

Cal destacar també la percepció de malestar de la ciutadania gironina envers les males pràctiques policials. El Defensor del Ciutadà, l’advocat Ramón Llorente, en declaracions a aquest mitjà, explica que “aquest es un tema que s’ha de polir i s’hi ha d’anar insistint”. Tal com reflecteixen les memòries que emet el defensor, massa sovint les actuacions de la policia local són objecte de queixes per faltes de respecte a la ciutadania i la “mà llarga” a l’hora de posar multes. De fet el 56% dels expedients formalitzats pel Defensor del Ciutadà són de l’àrea de seguretat ciutadana, quantitat que s’ha incrementant un 33% respecte de l’any 2011. Llorente lamenta, també, que les actuacions policials a vegades acabin amb judicis penals de desobediència i atemptat a l’autoritat a causa de discussions entre la presumpta infractora i les agents. Llorente afegeix que “el respecte i l’amabilitat són el tracte que ha de rebre el ciutadà, han de ser impecables”. El Defensor del Ciutadà també es queixa que sovint la simple presumpció de veracitat de la policia local determini el rebuig d’una recomanació a favor de treure una sanció d’una ciutadana o corregir una mala actuació policial, per part de l’Ajuntament. 

La seguretat ciutadana envaeix la intimitat de les gironines 

Durant aquesta legislatura de l’equip de govern convergent a la ciutat de Girona, hem pogut observar una clara tendència a la regulació i al control de les conductes que s’han de tenir a la via pública. A l’octubre del 2012 va entrar en vigor l’actual ordenança municipal de civilitat, que va suscitar les crítiques de diferents grups de l’oposició per la seva “rigidesa”. Amb la seva aplicació, s’ha obert un ventall de comportaments regulats i tipificats amb la seva conseqüent sanció. Regulacions com per exemple “jugar amb una pilota o anar amb patins” o “penjar roba a llocs visibles des de la via pública ja que agredeix l’estètica urbana”. 

Segons revelen fonts policials, des de l’aplicació de la nova ordenança s’han posat 3.149 sancions per incompliments de “civilitat”. Tal com han demostrat  les polítiques del regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Alcalà, un objectiu prioritari del govern convergent és la seguretat, tot i que aquest fet no és correlatiu a la realitat delictiva de Girona, que segons les memòries de la mateixa policia municipal, és una tendència que va a la baixa.  

Un altre exemple que ens mostra aquesta intencionalitat de prioritzar la seguretat que té l’equip de govern convergent és la instal·lació de dispositius de videovigilància a llocs estratègics com la plaça de Catalunya o el barri de Vila-roja. Alcalà ja ha avançat que tenen pensat posar-ne més al barri de la Devesa i a la plaça de Sant Domènech. A banda dels dispositius fixos de gravació, Girona també es pionera a l’hora d’equipar els cotxes de la policia local amb dispositius de gravació mòbil que enregistren sempre que el cotxe patrulla està en marxa. Aquest fet, segons el lletrat Benet Salellas, és una greu intromissió al dret a la imatge i a la intimitat de la ciutadania, que constantment és enregistrada sense donar-ne el seu consentiment i sense saber on van a parar les dades.  En paraules de l’advocat, les càmeres de videovigilancia “construeixen un model de poder panòptic que transmet la idea als ciutadans que vivim en un entorn totalment vigilat en què ja hem renunciat als nostres drets i a la nostra privacitat”, i afegeix també “que és especialment greu el descontrol d’aquestes dades que, casualment, quan les volem demanar per investigar exessos policials sempre han desaparegut”.  

Cap a quin model de convivència ens encaminem?  

Els pressupostos aprovats aquest passat dilluns al Ple de l’Ajuntament ens mostren una diferència pressupostària important pel que fa a l’àrea de Seguretat Ciutadana comparada amb les altres. Seguretat Ciutadana rebrà aquest any 6.876.922 euros, d’aquesta manera esdevindrà la dotació pressupostària més elevada. Si comparem amb altres àrees en podem observar la gran diferència com ara la de Promoció i Ocupació, que hi ha pressupostats 430.682 euros o els 2.795824 euros destinats a Serveis Socials, quantitat que significa un terç del pressupost de Seguretat.  

Aquesta realitat pressupostària conjuntament amb les actuals polítiques que reforcen la seguretat confirmen la consolidació d’un model de ciutat restrictiu i sancionador, enfront un model de convivència inclusiu i cohesionat que reivindiquen diferents entitats, col·lectius, agents socials i agrupacions polítiques, que demanen un major compromís social i una major transparència i control administratius.