Fa 55 anys, el 6 de gener de 1960, el diari falangista ‘Los Sitios de Gerona’ celebrava l’assassinat a Sant Celoni del company Quico Sabaté, qualificat de malfactor

Mentre qualificava el tinent Fuentes d’heroi i el seu seguici fúnebre d’impressionat manifestació de dol de la ciutat de Girona 

Passats 55 anys la guerrilla llibertària forma part de les pàgines exemplars de la lluita de classes i segons un portal de l’esquerra independentista fa anys que, de manera desconeguda, falta la làpida funerària del tinent Fuentes al cementiri de Santa Eugènia de Ter

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/01/2015 

Santa Eugènia de Ter/Girona (Gironès).- 

Llegim en el porta de l’esquerra independentista LLIBERTAT.CAT (04/01/2015) que la làpida funerària dedicada al tinent de la Guàrdia Civil Francisco de Fuentes, mort la nit del 3 al 4 de gener de 1960 per foc amic en l’encerclament militar a l’entorn del mas Clarà, a la Mota (Palou de Reverdit, Pla de l’Estany),  cementiri de Santa Eugènia de Ter, municipi integrat a l’Ajuntament de Girona l’any 1963, fa uns anys va desaparèixer de forma desconeguda.

Cal recordar que com a venjança per la mort del tinent de la Guàrdia Civil en aquest operatiu contra el MURLE el cos va assassinar el matí del 4 de gener al mas Clarà els guerrillers llibertaris uniformats i identificats com membre de la resistència una vegada s’havien entregat Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal.

Mentre es feien els preparatius a Girona per un funeral d’Estat del tinent Fuentes, previst per dos quarts de cinc de la tarda del 5 de gener de 1960, al matí el sometent feixista i fill del cos de la Guàrdia Civil Abel Rocha assassinava a traïció el membre d’aquest escamot guerriller que havia aconseguit fugir del mas Clarà i arribar a Sant Celoni (Vallès Oriental) per amar-se en alguna masia del Baix Montseny, Quico Sabaté. El destacat element feixista Abel Rocha es va fer un clauer amb la bala que va matar el resistent anarquista Quico Sabaté, per així celebrar-ho. I fins encara avui mateix a causa de la manca de ruptura amb el franquisme que significa la Segona Restauració Borbònica dels reis Joan Carles i Felip VI.   

D’aquesta manera el diari de la FET i de las JONS ‘Los Sitios de Gerona’ del dia de reis, el 6 de gener de 1960, podia intentar aixecar la moral dels elements franquistes de la demarcació i dels números de la mateixa Guàrdia Civil amb una portada propagandista de la Dictadura. Així, trobem a la banda esquerra d’aquesta una fotografia del resistent Quico Sabaté mort a terra i uns titulars terribles: “Francisco Sabater (sic) fue muerto ayer en San Celoni por un somatenista, al que acababa de herir el forajido. Espectacular intento de fuga de ‘El Quico’ en el tren de las 6,40. Con su muerte se cierra uno de los capítulos más sombríos de la delicuencia.”   Tot seguit, a la dreta de la portada, una fotografia del seguici fúnebre del tinent Fuentes i els titulars franquistes: “El entierro del heroico teniente Francisco Fuentes, caido en acto de Servicio, que constiyó una impresionante manifestación de duelo a la que se asoció toda la Ciudad. Millares de personas formaron el cortejo fúnebre.’ En la notícia es tractava la guerrilla llibertària de banda de malfactors que s’havia introduït a la província des de França.  

Però, a nivell popular, a la demarcació, tothom pensava que la fotografia del guerriller anarquista mort no corresponia al combatiu obrer Quico Sabaté. De fet, igual que a Mèxic havia passat a Emiliano Zapata, ningú es creia la mort de Quico Sabaté, cosa que obligà als agents franquistes locals a fer reafirmacions pels carrers i cafès de que des de l’estranger es deia que Quico Sabaté havia mort a Sant Celoni el 5 de gener d’aquell any.