 |
| Vomitius caps d'Estat i presidents de governs recuperadors del drama |
Un dels supervivents de la matança, el dibuixant
Bernard 'Willem' Holtrop, va dir ahir que li venien ganes de vomitar, en veient
aquests personatges al primer rengle de la manifestació.
[Editorial Vilaweb
12/01/2015] Vicent Partal
La manifestació multitudinària d'ahir a París és un
consol: gent de totes les condicions socials, de tots els orígens i creences,
per damunt de les ideologies, van saber retre homenatge als periodistes de
Charlie Hebdo, als clients del supermercat jueu i als policies morts en uns
atacs que marcaran durant anys la vida política francesa i europea. L'escalf de
la gent del carrer, la seua sinceritat republicana, hauria de servir per a
infondre coratge a aquells qui defensen la llibertat d'expressió i de premsa, a
tot el món.
Tanmateix, la utilització vergonyant dels fets per
part de la classe política va projectar-hi una ombra amarga. A primera fila de
la manifestació van desfilar líders polítics que no tenen el dret de defensar
Charlie Hebdo, en vista d'allò que fan en els seus països. Turquia és un dels
tres països del món amb més periodistes empresonats. Què caram hi feia, doncs,
el primer ministre turc? Què hi feia el ministre d'Afers Estrangers de Putin,
responsable entre més de l'assassinat d'Anna Politkòvskaia? Que hi feia la
primera ministra d'Irlanda si al seu país la blasfèmia implica presó? Què hi
feia el primer ministre Netanyahu, responsable de les accions militars que van
causar l'any passat la mort de set periodistes? Què hi feia el rei Abdal·là mentre
Jordània condemna periodistes a quinze anys de presó pel fet de publicar
articles que el critiquen? Què hi feia el fiscal general dels Estats Units,
país on la policia arresta periodistes del Washington Post a Ferguson? Què hi
feia el president palestí, que el 2013 va fer tancar tot de periodistes dient
que l'insultaven? I Cameron? No va ser ell qui va amenaçar The Guardian pels
papers publicats per Greenwald? I què n'hauríem de dir de Rajoy?
Un dels supervivents de la matança, el dibuixant
Bernard 'Willem' Holtrop, va dir ahir que li venien ganes de vomitar, en veient
aquests personatges al primer rengle de la manifestació.
És una reacció més que comprensible, oimés tenint en
compte amb quina rapidesa, ahir mateix, els ministres de la Unió Europea van
aprofitar l'emoció del moment per a presentar noves mesures contra les
llibertats civils. Es van reunir els ministres d'Interior, no pas els de
Cultura. I, primer de tot, van parlar de possibles mesures per a restringir la
lliure circulació dels ciutadans i per a censurar internet, no pas de com
eixamplar la llibertat d'expressió. Fernández Díaz --qui havia de ser, si no--,
arribà a exigir, en nom d'Espanya, que es tornassen a instaurar les fronteres
dins la Unió Europea. Quina barbaritat! I què poc sorprèn que Marine Le Pen
ràpidament l'aplaudís en públic.
Repugna, repugna molt, que aquesta gent faça ús
precisament de l'assassinat d'uns llibertaris per a justificar allò que em fa
l'efecte que serà la versió europea de la Patriot Act. L'esperança és que els
milions de persones que ahir van defensar la llibertat a París i tots els
europeus siguem conscients de l'engany interessat on uns pocs ens volen portar.
I no el tolerem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada