Supose que esperen que tard o d'hora amaine aquesta tronada
de la 'Ciutat Morta'.
El PSC es va enfonsar per la prepotència amb què tractaven
els ciutadans, perquè es va fer evident que es pensaven que tenien un poder
sense límits.
[Editorial Vilaweb 21/01/2015] Vicent Partal
El Partit Socialista calla amb un silenci ben espès en
relació amb l'afer 'Ciutat Morta'. Miquel Iceta s'ha limitat a dir que li
semblaria raonable que es reobrís el cas, en vista de l'escàndol organitzat.
Poca cosa tenint en compte la responsabilitat política dels socialistes en
aquest cas. Els veritables responsables, els directes, callen. No he sentit dir
res ni a Joan Clos ni a Jordi Hereu, els dos responsables polítics de la
guàrdia urbana durant el 4-F. Ni he sentit dir res tampoc, és clar, als
responsables policíacs de l'època, tret de la maldestra reacció de Víctor
Gibanel, causant de la censura del film.
El cas de Gibanel és especialment interessant. Clos és a
Nairobi convertit en vice-secretari general de l'ONU. Hereu s'ha retirat a la
vida privada. Xavier Vilaró, aleshores cap de la guàrdia urbana, sembla que ara
és el cap de seguretat del Museu Picasso. Tots, per tant, d'alguna manera s'han
apartat del focus públic. Però no és el cas de Gibanel, que fa un any que va
passar de la guàrdia urbana de Barcelona a dirigir la policia local de Gavà.
Això fou després de la famosa escena censurada. I aquesta recol·locació
mereixeria un estudi acurat. Per quin motiu anà a parar a Gavà? Que l'unia al
municipi? I sobretot: que Gavà siga governat avui pel PSC i ICV hi té res a
veure, amb el trasllat?
Els socialistes no travessen un bon moment, cert. Aquest
partit ha comès una enorme quantitat d'errors i probablement viu les hores més
baixes de la seua història. Però la responsabilitat pel que van ser en el
passat no se la poden llevar de damunt amb silencis calculats.
Sobretot perquè no parlem tan sols del passat. El cas 4-F és
paradigmàtic d'una manera de fer que el socialisme barceloní practicava de
manera desimbolta i que, crec, va ser la base del seu enfonsament. El PSC es va
enfonsar per la prepotència amb què tractaven els ciutadans, perquè es va fer
evident que es pensaven que tenien un poder sense límits i que no havien de
retre comptes de res. I pel menyspreu, i la persecució, de qualsevol veu
crítica que els plantàs cara. També es van enfonsar per la qüestió nacional i
la posició cada volta més espanyolista, és clar. Però això va arribar al final,
quan moltíssima gent ja els havia abandonats, de farta que n'estava.
Ara callen, supose que esperant que tard o d'hora amaine
aquesta tronada de la 'Ciutat morta'. Però haurien de saber que el silenci no
els servirà de gaire. Perquè el passat els persegueix i els acorrala. I els
perseguirà i els acorralarà encara més si no saben --com efectivament no
saben-- renovellar-se, canviar de soca-rel, a partir de la crítica d'allò que
han estat i de tot allò que han fet. La prova que no saben reinventar-se? Què
us sembla que el partit use, el 2014!, una de les poques institucions que
encara controla, l'Ajuntament de Gavà, per a 'recuperar' un inspector de
policia desprestigiat i acorralat que ja no té lloc a Barcelona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada