L'evolució de tots els ecosistemes globals es dirigeixen cap
a una catàstrofe total, i, alhora, Stephen Emmott critica l'ultimisme
tècnic-industrial dels vells progressistes, que considera una fantasia
perillosa, denunciant els canvis climatològics per causa de la contaminació
planetària
LLUÍS BOSCH MARTÍ
A la col·lecció Argumentos de l'editorial Anagrama un cop
més publiquen un sensacional assaig titulat: ‘Diez mil millones’ de Stephen Emmot,
exdirector de ciències informàtiques a Microsoft Research, a més de professor
d'Oxford i assessor científic del govern britànic.
Aquest és un dels llibres de divulgació científica més
terribles que hem llegit els darrers anys, que ens alerta amb dates empíriques
sobre els perills del creixement de la població mundial i del canvi climàtic.
Ens ensenya que l'evolució de tots els ecosistemes globals es dirigeixen cap a
una catàstrofe total, i, alhora, Emmott critica l'ultimisme tècnic-industrial
dels vells progressistes, que considera una fantasia perillosa, denunciant els
canvis climatològics per causa de la contaminació planetària. L'evident
escassetat d'aigua és una de les crítiques més constants del llibre, sobre com
malgastem l'aigua; alguns exemples: és increïble que per a la fabricació d'una
hamburguesa en el procés calguin 3.000 litres d'aigua, que per una barra de
xocolata s'emprin 2.076 litres, i per a un xip informàtic, 72.000 litres...
Un cop més recordarem que els humans apareixen com a espècie
fa uns 200.000 anys; tan sols fa 10.000 anys érem només un milió sobre el
planeta, i abans del final del segle XXI, serem més de 10.000, però milions!!
Històricament un dels principals motius d'aquest creixement fou l'agricultura,
i més endavant, la domesticació dels animals, i en la segona revolució en el
segle XIII es començà a sembrar selectivament les plantes, i a la tercera
aparegué la mecanització agrícola, i la quarta en el segle la revolució verda,
la revolució industrial i la utilització progressiva del carbó, petroli, gas.
Aquestes revolucions foren fatals pel medi ambient i la contaminació del
planeta, i aleshores aquí començà l'avui en crisi societat de consum americana,
per l'excés de vehicles, televisors, electrodomèstics, tèxtils, viatges, etc. a
part dels transports i de la creació de grans autovies que han súper urbanitzat
les no-ciutats, l'augment de la població i la subsegüent necessitat de
producció agropecuària i industrial d'aliments... Tot això ha dut que el 2014,
la terra conreada ja és més del quaranta per cent del planeta; no oblidem que
el 2050 el setanta per cent de la població mundial viurà en ciutats...
El canvi climàtic i la manca d'aigua crearà els emigrants
climàtics als països euro-americans, que esdevindran militaritzats, amb
fronteres súper controlades per impedir que els entrin milions de persones que
es moren de fam en els països d'origen. Amb lletres majúscules, com un
telegrama radical, Emmott es pregunta: "Es miri com es miri un planeta amb
10.000.000 d'habitants serà un malson" i es segueix preguntat:
"quines opcions tenim?, en veig dues, primer tecnificar la solució, i
l'altra, canviar el comportament, i dins les cinc idees bàsiques per un canvi
més sostenible: 1. energia verda, 2. energia nuclear, 3. desalinització de les
aigües marines, 4. geoenginyeria i 5. una altre revolució verda...", i
després d'oferir alternatives una mica utòpiques, aquest científic anglès, ens
parla que hem de consumir menys, i conservar més, i per a això necessitem que
els polítics donin suport a aquestes alternatives.
El problema fonamental del qual no parla ni un cop Emmott en
tot el seu assaig és que mai critica el model productiu del capitalisme global
del neoliberalisme, que en les vint-i-quatre hores del dia, a través de tots
els mitjans de comunicació -o sigui de manipulació de consciències- ens inciten
al megaconsum planetari. En un to cada cop més de novel·la de ciència ficció
ens parla de l'apocalipsi d'una natalitat exponencialment galopant dels països
del tercer món, per la qual a finals del segle vint-i-u, no serem deu mil si no
vint mil milions!!
Com a final del comentari de lectural d'aquest horrible
assaig, que per les dades sembla una novel·la del Philip K. Dick o de J. G.
Ballard, pel seu pessimisme i aire apocalíptic, no volien acabar però no tenim
més alternativa, avui dia de Reis, de les festes del consum de masses, citar
uns fragments del diàleg final d'Emmott amb un científic amic seu, un dels més
racionals i brillants que havia conegut, que li pregunta: "què faries en
una societat futura, si sols poguessis fer una cosa per remeiar la situació en
la qual ens estem abocant...", sabeu què va respondre: "ensenyar el
meu fill a usar una pistola..." (???).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada